Comissió de la Dignitat

La comissió de la Dignitat i l'Ajuntament de Barcelona convida a tothom a participar en l'acte de restitució de la dedicatòria original del monument a la proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, que va ser mutilada pel franquisme.

Wed, 03 Apr 2013 18:22:51 +0200

Una flor per la República Catalana.
Acte de restitució del monument erigit el 14 d’abril de 1933 al cim del Tibidabo al peu de l’antena de Ràdio Barcelona. El monument obra de l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí té un relleu de bronze de l’escultor Àngel Tarrac. Serà re inaugurada la inscripció original esborrada pel franquisme que diu “14 D’ABRIL DE 1931. DES D’AQUESTA ANTENA FRANCESC MACIÀ DEIA AL MÓN QUE CATALUNYA ESDEVENIA REPÚBLICA.” Aquest dia farà vuitanta anys de la inauguració del monument el 14 d'abril de 1933.
En l’acte es descobrirà la inscripció, s’escoltarà l'enregistrament de la proclamació de la república i la coral El Poble que Canta interpretarà diverses cançons. L’acte s’acabarà amb una ofrena de totes les persones assistents d'una flor a la República Catalana.

Lloc. El Tibidabo al peu de l’antena de Ràdio Barcelona. S’hi té accés des de la plaça don hi ha l’atalaia i l’església del Sagrat Cor pel camí que surt a ma dreta de l’església per sota de la torre d’aigües.
Hora les 12 del migdia del proper diumenge dia 14 d’abril.
Accés en vehicle aparcant als aparcaments del parc d’atraccions. Amb l’autobús 111 des de Sant Cugat del Vallès. De Barcelona, l'autobús T2A des de la plaça de Catalunya tocant a Rambla de Catalunya. Amb el tramvia blau seguit del funicular del Tibidabo.
Acte popular obert a tothom de l'Ajuntament de Barcelona i la Comissió de la Dignitat. Es prega fer-ne la màxima difusió

Llegir més

Presentació del fons adquirit per la Comissio de la Dignitat amb aportacions de cinquanta-quatre persones Sàpiens publicacions i Ara llibres

Wed, 27 Mar 2013 14:19:14 +0100

COMUNICAT DE PREMSA DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT 27 de març de 2013.

La Comissió de la Dignitat, seguint la tasca de preservació del patrimoni documental del país va tenir coneixement que estava en perill de que sortís de Catalunya, un fons fotogràfic d’uns 1400 negatius del període de la guerra civil i dels anys 1931 a 1936.

En tenir coneixement dels fets es va acordar adquirir-lo fent una crida ciutadana per a poder recollir la quantitat necessària. En quinze dies es van aplegar els fons necessaris i es va adquirir el fons amb l’aportació de 54 persones, l’editorial Ara Llibres i la revista Sàpiens.

Hem d’agrair a totes les persones i les dues cooperatives que han fet possible preservar aquest fons fotogràfic per al nostre patrimoni.

Aquest fotons recull fotografies de la guerra, del front d’Aragó des de Martin del Rio prop de Montalbán a Fuentes de Ebro, Grañen, Berdegal i fins al front del Segre a la zona del Montsec amb imatges de Badaüll la Serra de Sant Mamet, Montgai, Vilanova de Meià, Baldomà, Linyola i Sanaüja, entre els indrets fins ara localitzats amb una primera anàlisi. Segurament va ser un soldat que va ser mobilitzat i va formar part de ls 30 divisió de l’exèrcit republicà que havia integrat la Columna Macià – Companys. Recull fotografies de la vida al front i dels punts on hi va haver accions bèl•liques com ara Badaüll al Montsec. Són unes imatges excepcionals molt més riques que els reportatges dels corresponsals de guerra ja que recull la vida diària i fets de guerra i no només la visió puntual de les anades esporàdiques dels reporters de premsa.

Amb la retirada el fotògraf es va endur tots als negatius de guerra amb dues caixes on tenia tot de negatius retallats i documentats, també un conjunt de negatius de fets diversos com ara fets polítics com ara les eleccions del 31, una visita de Macià, o les destrosses del 6 d’octubre i d’indrets de Barcelona, i de la rodalia des de Badalona, Badalona, les Planes, Sant Boi a Sitges. Va ser el que ell apreciava i volia preservar. Se’l va endur en una caixa de fusta i dues caixetes de llauna a França on va quedar en mans d’una persona de Perpinyà que l’ha conservat fins ara que van posar-lo a la venda.

El fotògraf autor de les imatges no el tenim identificat tot i que hi ha algunes imatges familiars que hi surt un soldat que pot ser ell. Fins que no s’identifiqui l’autor hem decidit anomenar-lo Fons Argelers en record als soldats republicans que com el fotògraf, foren internats en aquell camp amb la retirada com ell mateix.

Moltes de les imatges estan indicant l’indret i els personatges que hi són retratats. Hem localitzat unes fotografies de Víctor Torres com a Comissar de la 146 brigada mixta, el Comissari de la Divisió Jaume Girbau i el Tinent Coronel Felipe Galan cap del XI cos d’exèrcit.

Per nosaltres, més enllà del valor de les imatges ens plau haver pogut preservar aquell fons que aquell fotògraf en un moment tant convuls com és una retirada militar. Pensem que hem complert el seu afany de preservar aquell conjunt d’imatges, tot retornant el fons a Catalunya.

Ara amb la col•laboració de l’Associació de fotògrafs Fotoconexió s’iniciarà el procés de classificació, digitalització i neteja i restauració dels negatius.

Un cop fet aquest procés, en nom de totes les persones i Ara Llibres i Sapiens que han contribuït a adquirir el fons es lliurarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya per tal que estigui a disposició de la ciutadania de Catalunya a qui pertany des d’aquest moment com a part del nostre patrimoni col•lectiu.

També la Comissió produirà una exposició de les imatges més representatives del fons que itinerarà pels diversos indrets que surten en el reportatge de guerra per tal de difondre el contingut del fons i en homenatge als soldats que van lluitar en condicions adverses i amb pocs mitjans per les llibertats de Catalunya.

Barcelona el 27 de març de 2013.

Llegir més

Acte d'homenatge a Isabel Vila i les primeres dones sindicalistes

Wed, 06 Mar 2013 13:27:38 +0100

La Comisisó de la Dignitat convida a participar a l'acte d'homenatge.

Es celebrarà a Barcelona, 11.3.2013. Dia de la Dona Traballadora 2013

Organitza l’ANC, Sectorials del Moviment Obrer i de la Dona

Dilluns 11 de març, 7 vespre. Lloc: Seu del CADCI i de la UGT Rambla de Santa Mònica 10, Saló de les Columnes, Barcelona.

Presentació de l’ANC a càrrec de Dolors Bassa (SG UGT de Girona)
Parlaments de Toni Strubell i representants de diferents sindicats.

Després hi cantarà dues cançons sobre Isabel Vilà la cantant Iris Vilà, protagonista de l’obra musical que s’estrenarà aquesta tardor, “IsaVel. Una dona, un país, una lluita”, acompanyada al piano per Toni Mas.

L’acte se centrarà en el llegat de la primera sindicalista catalana Isabel Vilà Pujol (Calonge, Catalunya), 3 d’agost de 1843 – (Sabadell, Catalunya), 23 de desembre de 1896, republicana federal, sindicalista i militant de la 1ª Internacional i pedagoga racionalista. Isabel Vilà va ser “descoberta” i reivindicada per Francesc Ferrer i Gironès que va donar a conèixer a través de sengles biografies la dona llagosterenca coneguda amb el sobrenom d’“Isabel 5 hores”, degut al fet que va lluitar per aconseguir la reducció del treball infantil a 5 hores. La seva lluita com a sindicalista i com a pedagoga va deixar petjada i el seu llegat es pot verificar en les dones que en tots els sindicats lluiten cada dia per la defensa dels drets i llibertats del treballadors. Aquest acte es basarà en retre un homenatge a Isabel Vilà, a traves de la presentació d’una glosa de la seva vida, a càrrec de Toni Strubell. A continuació, una dona representat de cada sindicat, presentarà una descripció biogràfica d’altres dones sindicalistes de Catalunya, al llarg de la història, fins als nostres dies. Dolors Bassa, Secretària General de la UGT a Girona, hi farà la presentació de l’ANC. Per cloure l’acte, podrem escoltar una breu selecció de les cançons de l’espectacle musical “ Isavel” elaborat en base a un guió d’en Toni Strubell.

El projecte de teatre musical, “IsaVel. Una dona, un país, una lluita”

També podeu col.laborar en la campanya de micromecenatge de Verkami que permetrà la recuperació de la figura d’Isabel Vilà, primera dona sindicalista catalana, a través de l’obra musical “IsaVel” que pretenem dur, entre d’altres, als teatres de Barcelona, Girona i Figueres a la tardor. Serà una producció ambiciosa, amb música de Toni Mas, guió de Toni Strubell i Kim Planella i dirección de Kim Planella. Entre els actors, s’hi comptarà amb Carlos Gramaje (Dagoll-Dagom), Iris Vilà, Carles Casanovas (Port Bo), Susanna del Saz, etc.

Informeu-vos-en a http://www.verkami.com/projects/4431-isavel-el-musical-una-dona-un-pais-una-lluita

El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Girona, L’Ajuntament de Llagostera, Ajuntament de Vidreres, els Amics d’Unesco Girona, el G.E. Bell-Matí de Llagostera, l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE) la Comissió de la Dignitat, Comissions Obreres de Girona, el Consorci de les Gavarres, Indústries Casellas (Vidreres), MUSICAT, el Museu del Suro de Palafrugell, Ràdio Llagostera, el Restaurant Can Panedes de Llagostera, el Restaurant La Pansa de Sant Feliu de Guíxols, el Teatre Jardí de Figueres, la UGT de Girona i USTEC-STEC.

Llegir més

Col·laboreu amb la Comissió de la Dignitat en l'adquisició i preservació d'un fons fotogràfic de la guerra civil a Catalunya

Mon, 18 Feb 2013 11:43:30 +0100

La Comissió de la Dignitat ha tingut coneixement de l’existència d’un fons de negatius d’un fotògraf català que va marxar amb la retirada el 1939 i que ara està en mans del fill d’un exiliat que es va quedar a viure al Rosselló. Aquest fons s’ha intentat vendre i ara hem constatat que està en perill que vagi a parar a fora de Catalunya. Davant d’això la Comissió ens hem compromès a comprar-lo per tal d’evitar-ne la pèrdua. Els nostres fons són limitats, com podeu comprendre i per això hem fet una crida a totes les persones que vulguin contribuir a preservar aquesta part del nostre patrimoni històric documental que el seu autor va voler protegir en aquells moments de l’ensulsiada i que ara volem que retorni i resti aquí per sempre, a disposició dels ciutadans del nostre país.

Amb això també contribuirem a posar a la llum pública un nou fotògraf que en aquells any va treballar amb fotògrafs com Centelles, Torrents, Brangulí i d’altres com a fotògrafs de premsa, i a fer créixer el coneixement de la obra dels fotògrafs d’aquell moment de la nostra història

El fons que es vol preservar té de més de mil imatges, les quals una meitat són de la guerra civil, en concret de la batalla del segre i la resta de fets diversos del període republicà. Totes són de Catalunya. Hem de dir que es troba en bon estat de conservació.

Després de ser comprat s’ordenarà i classificarà per part d’una associació de fotògrafs especialistes en fotografia d’aquesta època i amb posterioritat es donarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya per a que estigui a disposició de tothom. La donació es farà en nom de la Comissió de la Dignitat i de totes les persones que hi hagin fet aportacions.

El preu de compra és de 7500 € que estem recollint amb aportacions de col·laboradors que volen contribuir a la recuperació d'auesta part del nostre patrimoni.

El compte corrent de la comissió on s’ha de fer l’ingrés de les aportacions és Catalunya Caixa 2013-0646-16-0200796824. Indica el nom dels qui fan l’aportació i la referència “Fons fotogràfic”.

A totes les persones que hi col·laborin que ens trametin un correu electrònic amb les deses dades a comunicacio@comisiodeladignitat.cat se les informarà del procés i es farà una reunió per veure tot el conjunt adquirit.

És important que actuem amb rapidesa per a lligar definitivament la compra ja compromesa.

Gràcies per la vostra col·laboració per evitar la pèrdua d’una peça significativa del nostre patrimoni històric.

Pensem que una actuació col·lectiva d’aquesta mena és important de fer-la ara i donar-la a conèixer, en aquests moment tant transcendent i difícil del nostre país i de ben segur que serà un factor de moral i de confiança en el nostre poble.

Llegir més

Declaració de la Comissió de la Dignitat sobre la sentència dictada pel Tribunal Constitucionalrefermant la legitimitat del retorn dels documents

Fri, 01 Feb 2013 18:40:49 +0100

Declaració de la Comissió de la Dignitat davant la sentència dictada pel Tribunal Constitucional sobre la Llei de Reton dels Papers de Salamanca a Catalunya del 2005,dictada el dia 31 de gener de 2013

La Comissió de la Dignitat valora positivament aquesta sentència que reafirma la legalitat i justícia del procés de restitució. Precisament el fonamenta en el fet que l’objecte de la llei és reparar un dels efectes de la repressió franquista, com va ser l’espoliació de documents a arxius del govern, de particulars, partits o entitats de tota mena de Catalunya.

Esperem que ara el Ministerio de Cultura deixi de banda l’actitud poc convençuda i procedeixi a retornar a Catalunya tot el conjunt de documents, llibres, revistes i diaris, cartells, banderes i altres objectes que encara són al fons de Salamanca.

Esperem que això els faci prendre consciència que cal fer el retorn quan abans, per tal que es pugui donar els documents a les persones que els esperen de fa tant de temps i que ja no tenen massa temps més per esperar.

Ara no hi ha cap raó per a dilatar més el procés i per això emplacem al Departament de Cultura i al Ministerio de Cultura a convocar la comissió mixta en la que es validi tota la feina feta en els darrers mesos pels tècnics, es resolguin el serrells pendents. Recordem que la llei estableix que des que la comissió mixta identifica un fons el Ministeri té tres mesos per a fer la transferència a la Generalitat,. Això s’ha incomplert sistemàticament i es veu en el fet que, els més de tres-cents lligalls que la ministra Gonzalez Sinde va deixar preparats a la fi del 2010, que encara no han estat lliurats.

Ajuntaments catalans.

Exigim que també s’acordi transferir la documentació requisada als Ajuntaments Catalans de Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls, Vic, Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià i Vilanova i la Geltrú.

No hi ha cap motiu perquè no es faci aquesta restitució de documents als arxius municipals catalans, com a institucions catalanes que són tal com recull l’estatut que els considera com a formant part de la Generalitat de Catalunya.

És incomprensible que els llibres d’actes de l’Ajuntament de sort estigui retingut pel Ministeri quan es va retornar fa dos anys un conjunt de llibres d’actes i ce comptes requisats el 1939 a diversos ajuntaments catalans i que es va localitzar a l’arxiu de l’antic Govern Civil.

Ara que l’Audiència Provincial de Barcelona ha admès a tràmit la querella interposada per l’entitat Altra Itàlia a que la nostra comissió donem suport, pels bombardeigs fets per l’aviació Legionària Italiana entre el 1937 al 1939, una part important dels documents sobre la defensa Passiva a Barcelona i informes sobre els estralls dels bombardeigs estan entre els documents que el Ministre senyor Wert no vol tornar.

La Comissió de la Dignitat no considerarà conclòs el procés fins que no siguin retornats també els documents dels ajuntaments.

Barcelona / València el dia 1 de febrer de 2013.

Servei de premsa 625370661.

Llegir més

Darrer concert de comiat del grup Al tall a Catalunya

Tue, 29 Jan 2013 18:48:06 +0100

La comissió de la Dignitat us crida a assistir al concert de comiat del grup musical al Tall el dia 14 de febrer a l’Auditori de Barcelona a les 21 H.

És el concert de comiat d’aquest grup que va rebre la distinció del Premi Dignitat per la seva trajectòria en defensa de la nostra llengua i cultura i la contribució a la memòria històrica del nostre poble. Amb la nostra presència massiva els hem de retre homenatge per aquesta feina feta i l’obra que ens han deixat.

AL TALL a L’Auditori de BARCELONA
14 DE FEBRER DE 2013
21 h.

Des que van anunciar la voluntat de posar el punt i final a la seva llarga i decisiva carrera, les mostres d’afecte i reconeixement cap als patriarques del folk al País Valencià han estat nombrosíssimes i constants. El grup que encapçalen Vicent Torrent i Manuel Miralles –que no han perdut l’oportunitat per manifestar que, tot i la
satisfacció pel camí fet, hi ha encara moltíssima feina en el camp de la música tradicional– ja s’han anat acomiadant del seu fidel públic a Gandia i Morella.
I ho fará proximanent en altres poblacions del País Valencià.

A Barcelona, fruit de la col•laboració entre L’Auditori i els festivals Tradicionàrius i BarnaSants, oferiran una festa de comiat al públic que promet ser sonada, ja que hi participaran una pila de músics amics, deixebles i companys de viatge. A la sala Pau Casals de L’Auditori hi sonarà bona part d’un repertori que ja forma part de la història i del patrimoni col•lectiu (“Tio Canya”, “Cant de Maulets”, “Cançó de la llum”, “Lladres”...) i que cantaran una llarga llista de convidats. Començant, com no podia ser d’altra manera, per Miquel Gil, aquell jovenet de Catarroja que va endinsar-se en la música tradicional en el si d’Al Tall el 1975 i que avui és un dels valors més ferms de tot el folk mediterrani. També hi participaran Jaume Arnella, Isidor Marí, Jordi Fàbregas, Josep Ribera ‘Titot’, Xavi Sarrià i Miquel Gironès d’Obrint Pas –el grup de l’escena actual que podríem dir que millor ha recollit la flama de les reivindicacions d’Al Tall–, el provençal Jan Maria Carlotti –el músic que els va connectar amb l’entorn mediterrani de la ripproposta–,Jaume Ayats amb La Nova Euterpe, una colla de dolçainers dirigida per Pau Puig i una secció de vent liderada pel saxofonista Eladio Reinon.
Per a la presentació d’aquest emotiu concert, els integrants del grup Al Tall ja han fet públic aquest manifest: “Donarem les gràcies al nostre públic, que ens ha fet ser qui som, i a tots els que corporativament o personalment ens han ajudat a connectar amb la terra. Us deixem les nostres cançons; amb elles, sempre ens tindreu entre vosaltres”.
(Falta ressenyar la guitarra i cordes de Toni Xuclà)

Per a mes informació o concertar entrevista:
AL TALL

Llegir més

Mor Joaquim Soms compositor de la sardana "Catalans a l'alcàrria" que va esdevenir himne dels combatents catalans a Castella durant la guerra civil.

Mon, 07 Jan 2013 13:54:58 +0100

El compositor de sardanes Joaquim Soms, autor de peces com 'Catalans a l'Alcàrria' i el més ancià dels creadors de sardanes, ha mort aquest divendres a Pineda de Mar (Barcelona) als 98 anys el 28 de desembre de 2012.

Soms va néixer el 14 de maig de 1914 a Pineda de Mar, on va estudiar harmonia i composició. Va començar a dirigir el Cor Infantil de l'Agrupació Teatral Pinedenca fins que a causa de a la Guerra Civil va ingressar a l'Exèrcit per combatre en Alcarria (Guadalajara).

Allà va formar una banda de música i després una copa, i va compondre 'Catalans a l'Alcàrria', amb lletra de Lluís Millan, i que es va convertir en un "himne i un al•licient" per als combatents catalans a la regió i que una vegada finalitzada la guerra, aquesta peça li va comportar més d'un any de presó.

Després de la guerra va ser represàlia per haver compost aquesta sardana que van considerar un himne separatista i a ser empresonat al camp de concentració establert al pavelló de les missions de Montjuïc a Barcelona

Algunes de les seves altres sardanes més conegudes són 'Tona de Llavaneres', 'Aires tossencs', 'A l'ombra del campanar' i 'Monestir de Breda', en un conjunt d'obres que li van valer reconeixements com el Premi Sardana a la Popularitat del 2007.

La Comissió de la Dignitat en recorda i li ret homenatge. Es pot veure una entrevista i la interpretació d el cant de la sardana a l’adreça de yotube www.youtube.com/watch?v=lhOK607OYfQ

Llegir més

La Comissió de la Dignitat i tretze ajuntaments catalans reclamen el retorn de la documentació dels seus arxius retinguda a Salamanca,ministre de Cultura Wert i denuncien que obstrueix el retorn dels particulars

Thu, 04 Oct 2012 19:04:37 +0200

Comunicat de premsa de la Comissió de la Dignitat del 4 d’octubre de 2012.
Exigència de restitució dels documents dels Ajuntaments catalans.

És sabut que, amb motiu de la Guerra Civil, els franquistes van establir enter el 1938 i 1939 un gran dispositiu per requisar tota la documentació de les institucions públiques, sindicats, partits i particulars amb la finalitat de dur a terme una forta repressió política. Que està

En aquest sentit, la Comissió de la Dignitat promou la reclamació del retorn dels documents de diversos ajuntaments catalans que són al fons de Salamanca, davant del fet insòlit que el Ministeri de Cultura es nega a retornar-los.
És inversemblant que el Ministeri es negui a retornar els documents dels arxius municipals, abduint que no està previst a la llei del retorn dels documents de Catalunya. Això no és cert. La llei reconeix que la Generalitat està formada per totes les institucions catalanes inclosos els ajuntaments tal com estableix l’article 2 de l’Estatut.
Així mateix, la llei reconeix que la Generalitat tenia dret a recuperar el seu patrimoni des del seu restabliment, com un fet consubstancial de la seva personalitat restablerta. Els ajuntaments democràtics restablerts el 1979 també tenen el mateix dret de recuperar aquella part del seu arxiu que els va ser arrabassat contra la seva voluntat i per unes finalitats tan execrables com la persecució política de la ciutadania.
A més, la llei de patrimoni cultural estableix la no prescripció de la documentació pública, per la qual cosa no decau la seva titularitat malgrat els anys passats.
El Ministeri ha de retornar aquests documents com va retornar, el 29 de juliol de 2010, els documents municipals requisats en el mateix moment i per la mateixa finalitat que es van descobrir a l’arxiu de l’antic govern civil de Barcelona.
No fer-ho suposa emparar-se en el dret de requisa per la força fet el 1939, ja que no es va fer per cap raó basada en cap dret ni disposició legal democràtica.
En darrer lloc, l’acte de retenció és un atac contra l’autonomia municipal i el dret de gestionar els fons documentals del propi arxiu municipal.
Per això, els ajuntaments afectats de Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls, Vic, reunits a Barcelona mostren la voluntat decidida de reclamar per tots els mitjans polítics i jurídics el dret inalienable de recuperar els documents del propi arxiu i ho fan conjuntament amb la Comissió de la Dignitat.
Amb les darreres cerques també s’ha detectat alguns documents referents a Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià i Vilanova i la Geltrú als qui convidarem a unir-se a la reclamació.
També requerim a la delegada del govern central que obri l’arxiu de l’antic govern civil per tal que un grup de tècnics de l‘Associació d’Arxivers de Catalunya puguin analitzar si a més dels documents apareguts i retornats el 2010 n’hi ha més, ja que fins ara s’ha mantingut una actitud obstructiva i opaca contrària a la transparència que hi ha d’haver en relació als fons documentals públic que estan a disposició de la ciutadania com a patrimoni públic i de cultura.
Hem demanat al Departament de cultura de la Generalitat que assumeixi la reivindicació d’aquest documents que formen part del patrimoni cultural i institucional del nostre país.
No donarem per tancada la restitució dels documents requisats pel franquisme a Catalunya fins que no siguin tots retornats, inclosos els dels ajuntaments.
Estat del retorn.

La Comissió de la Dignitat denuncia el procés difícil ple d’obstacles tècnics i jurídics que alenteix de manera injustificada el retorn dels documents de les persones i entitats privades que fa set anys va ser aprovada per la llei de retorn.
El Ministeri incompleix de manera injustificada la llei de retorn, atès que des que va prendre possessió del càrrec no ha transferit la tramesa d’uns 300 lligalls que l’anterior ministra va deixar preparada.
D’acord amb la Llei, els documents s’han de lliurar a la Generalitat en el termini de tres mesos des que la comissió mixta en valida una partida i son digitalitzats, com s’ha fet en els trasllats diversos realitzats fins ara.
El ministeri incompleix aquesta obligació legal, impedint que la Generalitat en pugui fer efectiu el retorn, cosa que pot suposar que persones que estan esperant rebre’ls no ho puguin veure. Recentment va morir Mercè Romeva que, per la diligència de la Generalitat de fer la primera devolució el passat febrer, va poder rebre els documents requisats feia 73 anys. Com ella moltes persones d’avançada edat esperen de fa massa anys.
L’actitud del ministeri, a banda d’una injustificat incompliment d’una llei, suposa una manca de sensibilitat democràtica i el més greu, manca d’humanitat envers unes víctimes i els seus fills que fa més de setanta anys que esperen un acte de justícia, com és la restitució d’un robatori fet per l’estat.
Cada un dels molts informes jurídics que el ministeri ha exigit en el procés de negociació dels diversos fons, ha suposat un menyspreu per a les víctimes i s'ha posat al costat dels qui de manera brutal van requisar aquells documents.
Exigim la reunió de la comissió mixta Estat Generalitat per tal que validi la resta de documents que l’Estat es nega a retornar i de manera immediata es transfereixi sense més tràmits els documents de la tramesa de 300 lligalls que està pendent de ser retornada.
Arxiu de la corona d’Aragó
L’actitud del ministeri és de menyspreu envers les competències de la Generalitat en l’àmbit de patrimoni documental com es demostra en l’incompliment de la transferència dels documents catalans de l’Arxiu de la corona d’Aragó que preveu la Disposició Addicional Tretzena de l’estatut.
L’actitud ministerial entorpint la restitució dels documents requisats a Catalunya, tant a la Generalitat, els Ajuntaments o els Particulars serà posada en coneixement de la Comissió dels Drets humans de les Nacions unides de Ginebra i el consell Internacional d’Arxius, per incomplir el que disposen tractats internacionals com el Pacte internacional dels Drets civils i polítics.

Comissió de la Dignitat.
Barcelona/València. 4 d’octubre de 2012.

Llegir més

Crida a participar a la manifestació de l'onze de setembre

Thu, 06 Sep 2012 16:08:17 +0200

La Comissió de la Dignitat s’adhereix a la Manifestació de l’Onze de Setembre convocada per l’Assemblea Nacional Catalana a Barcelona .

La Comissió de la Dignitat s’adhereix a la Manifestació en defensa dels drets nacionals, cívics i democràtics del poble de Catalunya i a dret a la plena sobirania amb la construcció d’un estat propi. Només amb un estat propi Catalunya tindrà lliure accés al seu patrimoni cultural que, com s’ha vist amb les dificultats per a la recuperació dels Papers de Salamanca des de fa més de set anys des que es va aprovar la llei de retorn, i el fet que, després de molts anys d’estatut encara no s’ha transferit l’Arxiu de la Corona d’Aragó que és el gran arxiu on es recull bona part d ela història del naixement de la nostra nació. És una mostra que l’Estat espanyol menysprea a Catalunya i li nega el dret que com a poble té a gestionar el seu patrimoni documental.

Fa una crida a que tota la ciutadania participi a la manifestació com a acte cívic en el camí per a recuperar la plena sobirania.

Barcelona – València setembre de 2012.

Llegir més

Comunicar denunciant el retard , demanant la restitució dels documents de deu ajuntaments catalans i la campanya de restauració del monuments mutilats pel franquisme

Mon, 30 Jul 2012 19:09:13 +0200

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT DE L’ESTAT DEL RETORN DELS DOCUMENTS DE SALAMANCA, ELS DOCUMENTS DELS DEU AJUNTAMENTS CATALANS I LA CAMPANYA DE RESTITUCIÓ DELS MONUMENTS MUTIL•LATS PEL FRANQUISME I ELS DCUMENTS . BARCELONA EL 30 DE JULIOL DE 2012.

Estat del retorn dels papers.

La Comissió de la Dignitat compleix el seu compromís de mantenir informat el país de l’estat del retorn dels documents de Salamanca. Ho fa quan fa 73 anys de la sortida dels tres darrers vagons enduent-se els documents de Barcelona Cap a Salamanca. Fou el 5 de juliol de 1939. Encara estem esperant el darrer vagó de tornada.

Hem deixat passar més de 200 dies de govern del ministre Juan Ignacio Wert que va prometre que el procés estaria acabat el mes de juny. Com es veu no ha estat així. Ha seguit el procés d’identificació dels particulars però no s’ha transferit els documents que ja estaven a punt de ser lliurats el desembre de 2010

El ministre ha seguit el mateix tarannà dels seus homòlegs anteriors i no ha complert la Llei. En els darrers dies del 2010, el senyor Jauregui des de la Moncloa va aturar la transferència de més de dos centenars de caixes preparades per a ser transferides que tenia preparada la ministra de cultura Gonzalez Línde tal com s’havia compromès a fer el juliol anterior. Aquell transport que tenia fins i tot contractada l’empresa que l’havia de fer encara no s’ha fet.

Amb això s’ha seguit incomplint l’article 3.3 de la llei que diu:
“3. Identificados los documentos, fondos documentales y otros efectos, el Estado los entregará a la Generalidad de Cataluña en el plazo de tres meses. La entrega de los mismos deberá formalizarse mediante la correspondiente acta de entrega y recepción, suscrita por los representantes de ambas Administraciones, la cual determinará la efectividad de la misma.”
Denunciem que el nou ministre segueix incomplint els terminis que estableix la llei. Sembla que el govern espanyol ignora que un estat de dret es basa en el compliment de les lleis.

Això demostra que el govern també segueix mostrant una manca de sensibilitat del que suposa aquest retorn,; un acte de restitució d’una espoliació comesa contra Catalunya i com un deure de restitució de les entitats i persones víctimes d’aquell espoli.

Volem reafirmar que no donarem tancat el procés fins que sigui retornat el darrer dels papers.

És inexplicable la lentitud del procés que entorpeix l’objectiu de restitució als particulars. Estem agraïts al Departament de Cultura que accedís a fer la primera restitució el 20 de febrer passat, si s’hagués esperat al retorn final la senyora Mercè Romeva no hauria pogut rebre els documents del seu pare.

És humiliant que es regategi el retorn dels cartells de la Generalitat i dels diversos partits i sindicats fets durant la guerra, posant en dubte que els que hi ha a l’arxiu de la requisa van ser requisats a Catalunya. No permetrem que els cartells de Carles Fontserè i de la resta de cartellistes catalans no siguin retornats. Els volem tots.

No es va necessitat cap llei ni tants informes ni raons quan es va restituir la documentació de la Agrupación Socialista Madrileña del PSOE i entre els documents una col•lecció de cartells tal com ho manifestava la introducció de l’exposició “Carteles de la guerra Civil 1936-1939”. Perquè Catalunya necessita lleis i encara els governs espanyols no les compleixen?.

Recordem que Fontserè va tenir els darrers anys de la seva vida un paper actiu en la reclamació dels cartells catalans, actuant en nom de tots els seus companys que ja eren morts. En la seva memòria la Comissió de la Dignitat no considerarà tancat el procés fins que es restitueixi el darrer dels cartells.

Volem remarcar que encara hi ha pendent el retorn dels documents al País Valencià que va ser demanat per unanimitat per les Corts valencianes.

Campanya pel retorn dels documents dels deu ajuntaments catalans que són a Salamanca: Barcelona, Gandesa, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls, Vic.

La Comissió de al Dignitat s’ha adreçat als deu ajuntaments proposant de fer una declaració i acció conjunta demanant la restitució dels documents dels seus arxius.

De la mateixa manera que la llei reconeix l’obvietat que la Generalitat en ser restablerta el 1977 tenia legitimitat per a recuperar el seu patrimoni. També els ajuntaments democràtics després de la seva restitució tenen plena legitimitat per a recuperar els documents dels seus arxius, com ara els llibres d’actes de l’Ajuntament de Sort o documentació d’obres o dels refugis i danys dels bombardeigs.

El 29 de juliol de 2010 el Ministeri de Cultura va retornar la documentació requisada a diversos ajuntaments catalans, que s’havia localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. Com va dir en una resolució el propi Ministeri de Cultura es van retornar als legítims propietaris “perquè no hi ha constància de cap acte administratiu que determini la possessió per part de la legitimació de l’Estat”.

Suposem que la requisa per la força i contra la voluntat dels ajuntaments no es considera un acte administratiu legítim.

La retenció és un acte contra el patrimoni propi i l’autonomia municipal.

En els proper més de setembre els Ajuntaments t’adheriran a la petició de la Comissió i emprendem junts accions per a la definitiva restitució dels documents als seus arxius.

Aquesta reclamació es posarà en coneixement de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra i al Consell Internacional d’Arxius.

Campanya Volem els Nostres Monuments.

A la fi del franquisme una sèrie d’entitats entre elles el col•legi d’Arquitectes de Catalunya i Amics de la Ciutat i el Foment de les arts Decoratives van llençar una campanya de restitució dels monuments retirats pel franquisme a Barcelona. Amb aquella campanya es va restituir el Monument al Doctor Robert, a Francesc Layret, Pau Claris i Rafael de Casanova. Ara la Comissió de la Dignitat vol completar aquesta tasca amb la restitució al seu estat original de quatre monuments mutilats els 1939 per motius polítics.

Monument a Frederic Mistral de Montjuïc,Bust a Guillem Graells i Moles, Monument a la república catalana i Monument a Pi i Margall.

Amb aquest objectiu va adreçar una petició a l’Ajuntament de Barcelona que va acollir favorablement i que ja ha rebut el vist i plau del Consell Assessor d’Art Públic de la Ciutat. Ara s’està treballant per a dur a terme la restitució al seu estat original.

Hem constatat que totes aquestes mutilacions afectaren a àmbits cabdals de la identitat de Catalunya. Mistral amb la llengua; Guillem Graells el problema de l’Espoli Fiscal; i el de la república catalana i Pi i Margall amb les institucions d’autogovern de Catalunya i el dret a decidir el seu futur.

1.- Monument a Mistral.

Es restituiran les inscripcions mutilades que són:

La dedicatòria “Catalunya a Mistral”

Dues inscripcions. Una de Mistral:

AHI SE MÉ SABIEN ENTENDRE!
AHI SE ME VOULIEN SEGUI!

En català vol dir:
Ai si em volguessin entendre!
Ai si em volguessin seguir!

L’altra inscripció de Victor Balaguer del poema la dama del rat penat que deia:

MORTA DIUEN QUE ÉS,
PERÒ JO LA CREC VIVA.

Aquestes frases estaven inscrites a la copa santa que els intel•lectuals catalans van donar als occitans felibres el 1867 per subscripció popular.

Una reafirmació de la llengua i un acte de germanor amb Occitània ara que el Govern ha impugnat la llei de l’Aranès.

2.- Bust de Guillem Graells

Es restituirà la inscripció original del monòlit del Bust de Guillem Graells i Moles autor del llibre la “Qüestió catalana”, situat al passeig de Sant Joan que deia:

“La Societat d’Estudis econòmics de Barcelona a Guillem Graells i Moles MDCCCXLV-MCMXXVII”.

3.- Monument a la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià.

Es restituirà la inscripció del monument presidit per un baix relleu en bronze d’Angel Tarrac col•locat per subscripció popular el 1933 al Tibidabo al peu del centre emissor de Ràdio Barcelona, que deia “14 d’abril de 1931. Des d’aquesta antena Francesc Macià va dir al món que Catalunya esdevenia República.”

Esperem que sigui restituït l’any vinent que farà 80 anys de la seva col•locació.

4.- Monument a Francesc Pi i Margall.

Després de retirar l’estàtua d ela victòria es restituirà a la seva situació original el Monument que per subscripció popular es va dedicar a Pi i Margall inaugurat per companys el 1936. A part del significat històric i de restitució de memòria, suposarà recuperar integrament un monument construït dins dels cànons de l’art deco, per Adolf Florensa i Josep Vilaseca, amb una columna coronada per una estàtua de Josep Viladomat, fent parella amb el monument a Verdaguer, i no com a obelisc que el va transformar el franquisme. Serà la recuperació de l’únic monument racionalista de la ciutat de Barcelona.

La dedicatòria original que hi ha sota les plaques de marbre superposades tenia la inscripció:
“1824-1901 Barcelona a Pi i Margall”.

Comissió de la Dignitat.

Barcelona - València 30 de juliol de 2012.

Llegir més

Comunicat sobre el retard del retorn dels documents després de 200 dies amb el Ministre Wert, dels deu ajuntamentyts i la campanya volem els nostres monuments.

Mon, 30 Jul 2012 18:01:11 +0200

Ha mort Mercè Romeva

Wed, 13 Jun 2012 09:46:57 +0200

La Comissió de la Dignitat tindrà sempre en el record a Mercè Romeva filla de Pau Romeva diputat al Parlament de Catalunya el 1932 per Unió Democràtica que va ser fidel a les institucions catalanes contra el cop d’estat franquista.
Ell i la seva família van patir la repressió de la postguerra i l’espoli dels documents particulars de casa seva.
La tindrem sempre en el record i el somriure en el seu rostre el dia 21 de febrer d’enguany quan va poder recuperar part d’aquells documents arrabassats al seu pare. Varem tenir el goig que visqués aquell acte de restitució i reconeixement de la seva lluita per la dignitat.

El comiat serà al tanatori de les Corts de Barcelona demà a les 10,30h.

Barcelona – València el 13 de juny de 2012.

Llegir més

Campanya per la retirada de dues medalles d'or donades pel FC Barcelona a Franco

Thu, 03 May 2012 14:08:24 +0200

La Comissió de la Dignitat s’afegeix a la campanya Gol a Franco del Diari Gol que demana a la Junta del FC Barcelona que retiri les dues medallas d’or que va atorgar al dictador Francisco Franco en dues ocasions el 1971 i el 1974. Si bé avui no és justificable que una institución catalana mantingui aquests guardons al dictador que va perseguir la nostra llengua i va intentar destruir el nostre poble, encara ho és menys quan van ser l’exercit franquista qui el 1936 van assassinar al president del FC Barcelona Josep Sunyol, a qui la Comissió va honorar en el setante aniversari del seu afusellament.

Convidem a signar la butlleta demanant la retirada de les medallas i trametre-la al diari Gol. Rambla de Canaletes 140, 6è. 08002 Barcelona

Llegir més

Campanya per la retirada de dues medalles d'or donades pel FC Barcelona a Franco

Thu, 03 May 2012 14:08:24 +0200

Mor Teresa Pàmies.

Wed, 14 Mar 2012 10:50:37 +0100

La Comissió de la Dignitat ret acte d’homenatge i memòria a Teresa Pàmies. Destaquem el seu paper de constant suport de la revindicació de la restitució dels Papers de Salamanca entre els que hi havia cartes seves adreçades al seu germà Josep que viu a París. Hem tingut el goig que fa poques setmanes es van restituir al seu germà els seus documents personals que restaven requisats en aquell dipòsit indigne. Hauriem volgut que fos molt abans però encara va poder veure com s’acomplia aquell acte de justícia pel que havia lluitat des del primer dia. Recordem la seva intervenció en l’acte de la Plaça del Rei a Barcelona el 15 d'octubre de 2002.
Gràcies Teresa per la teva obra literària, la teva lluita incansable per la justícia social i per la nostra nació.

Llegir més