Comissió de la Dignitat ca http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/comunicat-de-la-comissio-de-la-dignitat-en-relacio-a-la-mprimera-tramesa-de-documents-de-particulars http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/comunicat-de-la-comissio-de-la-dignitat-en-relacio-a-la-mprimera-tramesa-de-documents-de-particulars#comentaris Tue, 23 Dec 2008 17:00:00 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/comunicat-de-la-comissio-de-la-dignitat-en-relacio-a-la-mprimera-tramesa-de-documents-de-particulars
(23/12/08)



Avui dia 23 de desembre fa setanta anys de l'inici de la darerra ofensiva dels franquistes contra Catalunya a la Guerra Civil, ofensiva que va trencar el fronts del segre i l'Ebre i va suposar la progressiva ocupació del territori català i la progressiva requisa dels documents de particulars i entitats que es van concentrar a la seu de la DERD, organisme repressiu situat a Salamanca.



És significatiu el retorn d'un centenar de llibres que van ser requisats de cases de ciutadans i ciutadanes del nostre país. La majoria d'ells pertanyien a Antoni Rovira i Virgili, polític, periodista, escriptor i patriota,vicepresident del nostre parlament. Aquest retorn és poc significatiu numèricament però important pel fet de ser un retorn de documents de propietaris particulars a qui l'Estat tant es va resistir a reconèixer-los el dret a recuperar-los.



L'objectiu primer de la Comissió de la Dignitat ha estat sempre el retorn als particulars i entitats de tota mena de materials requisats per la dictadura franquista, cosa que va fer per utilitzar-los amb finalitats repressives. Hem de destacar, però, que aquest retorn ha de ser completat amb el de la resta dels dos milions de documents que encara resten (per exemple, molts més llibres de la pròpia biblioteca de Rovira i Virgili), revistes, diaris i altres publicacions, cartells, entre els què hi ha els de Carles Fontserè i altres objectes com banderes, tampons d'entitats etc.



Ara cal que no s'aturi el procés de ratificació de l'inventari fet pels tècnics de la Generalitat i la progressiva digitalització dels documents, per tal que siguin transferits el més aviat possible a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat. Aquest procés, que es va iniciar el juliol passat, després d'un bloqueig del procés mai explicat a l'opinió pública per part del Ministeri de Cultura espanyol, produït a partir de gener del 2006. Ara no hi ha lloc per a més excuses per a les demores i s'ha d'efectuar el retorn progressiu de tot els materials que falten. També exigim al Ministeri que desplegui la previsió de la Disposició Addicional Primera de la Llei de Retorn per tal de fer possible el retorn dels documents del País Valencià, Euskadi, l'Aragó etc. que han estat reclamats.



Setanta anys després de la requisa, el poble de Catalunya ha aconseguit que es comenci a fer justícia. Visca Catalunya!



Barcelona-València el 23 de desembre de 2008.


Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/atorgats-els-premis-dignitat-de-2008 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/atorgats-els-premis-dignitat-de-2008#comentaris Wed, 17 Dec 2008 21:24:06 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/atorgats-els-premis-dignitat-de-2008
1. Montserrat Armengou i Ricard Belis. Documentalistes àudiovisuals per la seva contribució a la recuperació de la memòria històrica antifeixista i catalanista.

2. Francesc Torres. Artista visual per l'obra "Fosca és l'habitació on dormim".

3. La Comissió del Centenari de l'Estelada per l'èxit de la tasca del Centenari de 2008.

4. Xarxa d'Entitats per la seva tasca de recuperació de les "4 columnnes de Montjuïc".

Aquests premis seran atorgats en un SOPAR que es farà el dilluns 26 de gener a Barcelona (70è aniversari de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes) en un lloc que s'anunciarà. Interessats en assistir- envieu mail a:  secretariat@comissiodeladignitat.cat


Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/lonu-apunta-14-punts-desfavorables-en-proces-de-memoria-historica-a-lestat-espanyol http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/lonu-apunta-14-punts-desfavorables-en-proces-de-memoria-historica-a-lestat-espanyol#comentaris Mon, 24 Nov 2008 19:17:52 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/lonu-apunta-14-punts-desfavorables-en-proces-de-memoria-historica-a-lestat-espanyol QUE EN SÓN PART D'ACORD AMB L'ARTICLE 40 DEL PACTE
Projecte d'observacions finals del Comitè de Drets Humans de l’ONU
ESPANYA
1. El Comitè de Drets Humans va examinar el cinquè informe periòdic d'Espanya (CCPR/C/ESP/5) en les seves sessions 2580a i 2581a, celebrades els dies 20 i 21 d'octubre de 2008 (CCPR/C/SR.2850 i 2851), i en la sessió 2595a (CCPR/C/SR.2595), celebrada el 30 d'octubre de 2008 va aprovar, les següents observacions finals.
A. Introducció
2. El Comitè rep amb satisfacció la presentació del Cinquè Informe Periòdic d'Espanya i es felicita de l'avinentesa que se li permet reprendre el diàleg amb l'Estat part després de transcorreguts més de 12 anys. El Comitè celebra la qualitat de les respostes donades per una delegació competent, i agraeix a l'Estat part les seves respostes escrites a la llista de preguntes, encara que lamenta que no hagin estat transmeses amb prou temps perquè poguessin traduir-se als altres idiomes de treball del Comitè.


GE.08-44727 (S) 291008 301008
B. Aspectes positius
3. El Comitè rep amb satisfacció la Llei Núm. 52/2007, "Llei de la Memòria Històrica", que preveu una reparació per a les víctimes de la dictadura.
4. El Comitè celebra els esforços de l'Estat part per promoure la igualtat de gènere, i en particular l'aprovació de la Llei Núm. 3/2007, de 22 de març de 2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes en els àmbits de la salut, l'educació, la funció pública i l'empresa privada.
5. El Comitè rep amb satisfacció el pla que pretén a millorar les condicions de detenció a les presons (Pla d'harmonització i creació d'establiments penitenciaris), aprovat el desembre de 2005, i pren nota amb interès de l'inici de la seva execució. El Comitè encoratja a l'Estat part a recórrer cada vegada més a solucions alternatives a la presó.
6. El Comitè pren nota amb satisfacció del Pla Estratègic de Ciutadania i Integració 2007-2010, destinat a integrar els immigrants.
7. El Comitè es felicita de la constant jurisprudència dels tribunals nacionals que apliquen les disposicions del Pacte en les seves decisions.
C. Principals motius de preocupació i recomanacions
8. El Comitè observa amb preocupació l'absència d'informació sobre les mesures concretes preses per l'Estat part per donar compliment als seus dictàmens conforme al Protocol Facultatiu del Pacte (art. 2 i 14).
L'Estat parteix ha de facilitar informació detallada sobre les mesures concretes que ha pres per donar compliment als dictàmens del Comitè conforme al Protocol Facultatiu del Pacte.
9. El Comitè, encara que ha pres nota de la decisió recent de l'Audiència Nacional d'examinar la qüestió dels desapareguts, està preocupat per que es mantingui vigent la Llei d'Amnistia de 1977. El Comitè recorda que els delictes de lesa humanitat són imprescriptibles i crida l'atenció de l'Estat part sobre les seves observacions generals Núm. 20, segons la qual les amnisties relatives a les violacions greus dels drets humans són incompatibles amb el Pacte i Núm. 31, sobre la naturalesa de l'obligació jurídica general imposada als Estats parts en el Pacte. El Comitè, encara que pren nota amb satisfacció de les garanties donades per l'Estat informe en el sentit que la Llei de la Memòria Històrica preveu que s'aclareixi la sort que van córrer els desapareguts, observa amb preocupació les informacions sobre els obstacles amb què han tingut les famílies en les seves gestions judicials i administratives per obtenir l'exhumació de les restes i la identificació de les persones desaparegudes.
L'Estat part ha de: a) considerar la derogació de la Llei d'Amnistia de 1977; b) prendre les mesures legislatives necessàries per garantir el reconeixement de la imprescriptibilidad dels crims de lesa humanitat pels tribunals nacionals; c) preveure la creació d'una comissió d'experts independents encarregada de restablir la veritat històrica sobre les violacions dels drets humans comeses durant la guerra civil i la dictadura, i d) permetre que les famílies identifiquin i exhumin els cossos de les víctimes i, en el seu cas, indemnitzar-les.
10. El Comitè expressa la seva preocupació per l'abast potencialment excessiu de les definicions de terrorisme en el dret intern, en particular les que figuren als articles 572 a 580 del Codi Penal espanyol, que podrien donar lloc a la violació de diversos drets establerts al Pacte.
L'Estat part ha de definir el terrorisme de manera restrictiva i fer que les seves mesures contra el terrorisme siguin plenament compatibles amb el Pacte. En particular, l'Estat part hauria de preveure la modificació dels articles 572 a 580 del Codi Penal per limitar la seva aplicació a les infraccions que revesteixin indiscutiblement un caràcter terrorista i mereixin que se les tracti en conseqüència.
11. El Comitè, encara que pren nota de l'aprovació de la Llei orgànica Núm. 15/1999 relativa a la protecció de dades de caràcter personal, expressa la seva inquietud per la insuficient protecció d'aquestes dades, considerant els excessos que poden afectar a la lluita contra el terrorisme (arts. 2 y 17).
L'Estat part ha de protegir les dades personals i garantir plenament el dret a la vida privada, segons el que disposa el Pacte.
12. El Comitè, encara que pren nota de les mesures adoptades per l'Estat part per combatre la violència contra la dona, així com de la seva intenció d'augmentar el nombre de tribunals especialitzats en la matèria, observa amb preocupació la persistència de la violència domèstica a Espanya malgrat els importants esforços fets per l'Estat part. El Comitè observa també amb pesar que no s’hestan prenent mesures eficaces per encoratjar les dones a denunciar els fets, així com la manca d'una assistència adequada per part del Ministeri Públic. (arts. 3 y 7).
L'Estat part ha d'intensificar els seus esforços de prevenció i lluita contra la violència que són víctima les dones i en particular la violència domèstica i, sobre això, elaborar estadístiques adequades per a valorar millor l'amplitud del fenomen. Les autoritats de l'Estat, inclòs el Ministeri Públic, han de concedir així mateix a les víctimes tota l'assistència necessària.
13. El Comitè observa amb preocupació que continuen denunciant-se casos de tortura i que l'Estat part no sembla haver elaborat una estratègia global, ni haver pres mesures suficients per assegurar l'eradicació definitiva d'aquesta pràctica. L'Estat part encara no ha adoptat un mecanisme eficaç de prevenció de la tortura, malgrat les recomanacions en aquest sentit de diferents òrgans i experts internacionals (art. 7).
L'Estat part ha d'accelerar el procés d'adopció d'un mecanisme nacional de prevenció de la tortura, conforme el que disposa el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura i Altres maltractamenta o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, tenint en compte les recomanacions dels diferents òrgans i experts internacionals i l'opinió de la societat civil i de totes les organitzacions no governamentals que participen en la lluita contra la tortura.
14. El Comitè, encara que pren nota de la Llei orgànica Núm. 13/2003 que preveu el dret dels detinguts a un segon examen mèdic, així com la possibilitat d'obtenir una decisió judicial perquè certs interrogatoris es gravin en vídeo, segtueix estant preocupat pel manteniment del règim d'incomunicació, tractant-se de delictes de terrorisme i bandes organitzades, que pot arribar a ser de 13 dies, i pel fet que les persones interessades no tenen dret a elegir al seu propi advocat. El Comitè no comparteix l'opinió de l'Estat part en quant a la necessitat de mantenir el règim d'incomunicació, justificat en nom de l'"interès de la justícia". El Comitè entén que aquest règim pot propiciar els maltractaments i lamenta que es mantingui, malgrat les recomanacions de diversos òrgans i experts internacionals perquè se suprimeixi (arts. 7, 9 i 14 del Pacte).
El Comitè recomana novament que s'adoptin les mesures necessàries, incloses les de caràcter legislatiu, per suprimir definitivament el règim d'incomunicació, i que es reconegui a tots els detinguts el dret a la lliure elecció d'un advocat que puguin consultar de manera plenament confidencial i que pugui estar present en els interrogatoris. Així mateix, l'Estat part ha de fer que s'utilitzin sistemàticament mitjans audiovisuals per gravar els interrogatoris a totes les comissaries de policia i llocs de detenció.
15. El Comitè, encara que ha pres nota de les salvaguardes introduïdes per la Llei Orgànica Núm. 13/2003 (Llei Orgànica de la Llei d'Enjudiciament Criminal en matèria de Presó Provisional), continua estant preocupat per l'ús de la durada de la pena aplicable com a criteri per determinar la durada de la presó provisional, i pel fet que la presó provisional pugui allargar-se fins quatre anys, la qual cosa és manifestament incompatible amb el paràgraf 3 de l'article 9 del Pacte.
L'Estat part ha de vetllar perquè els terminis de detenció policial i presó preventiva es limiti de manera compatible amb l'article 9 del Pacte. El Comitè recomana novament a l'Estat part que no empri la durada de la pena aplicable, com a criteri per determinar la durada màxima de la presó provisional.
16. El Comitè, encara que té en compte els esforços de l'Estat part per garantir els drets dels estrangers, com ho mostren en particular les disposicions del Reial Decret Núm. 2393/2004 que preveu la concessió d'assistència jurídica als estrangers, continua estant preocupat per les informacions segons les quals la supervisió judicial de les peticions d'asil es limita a un mer tràmit, i algunes decisions relatives a la detenció i l'expulsió d'estrangers són arbitràries (article 13 del Pacte).
L'Estat part ha de vetllar perquè el procés d'adopció de decisions relatives a la detenció i expulsió d'estrangers respecti plenament el procediment previst per la llei, i perquè en el procediment de concessió d'asil puguin invocar-se sempre motius humanitaris. L'Estat part ha de vetllar també perquè la nova llei sobre l'asil estigui plenament d’acord amb el Pacte.
17. El Comitè, encara que pren nota de l'evolució de la jurisprudència del Tribunal Suprem així com de la reforma empresa per l'Estat part respecte del recurs de cassació, observa amb preocupació que les mesures provisionals i parcials en vigor, i les previstes en el marc de la reforma, són insuficients per assegurar la conformitat amb el paràgraf 5 de l'article 14 del Pacte (article 2 i article 14 5) del Pacte).
L'Estat part ha de prendre les mesures necessàries i eficaces per garantir el dret de tota persona declarada culpable d'un delicte a què la resolució condemnatora i la pena que se li hagi imposat siguin sotmesos a un tribunal superior. L'Estat part ha de vetllar perquè la Llei orgànica Núm. 19/2003 garanteixi plenament la doble instància penal.
18. El Comitè, encara que té en compte les explicacions donades per l'Estat part, està preocupat per la figura del secret de sumari d'acord amb la qual, en el marc d'una instrucció penal, el jutge pot prohibir total o parcialment l'accés de la defensa a la informació resultant de la instrucció (article 14 del Pacte).
L'Estat part ha de preveure la supressió del secret de sumari, a fi d'ajustar-se a la jurisprudència reiterada del Comitè que afirma que el principi de la igualtat processal exigeix que les parts disposin del temps i les facilitats necessàries per a la preparació dels seus al•legats, per al qual han de tenir accés als documents necessaris a aquesta finalitat.
19. El Comitè pren nota de les informacions segons les quals les accions judicials davant de l'Audiència Nacional per delictes d'associació o col•laboració amb grups terroristes podrien restringir de manera injustificada la llibertat d'expressió i d'associació (article 19 del Pacte).
L'Estat part ha de vetllar perquè qualsevol restricció de la llibertat d'expressió i associació sigui necessària, proporcional i justificada, de conformitat amb els articles 19 (paràgraf 3) i 22 del Pacte.
20. El Comitè, encara que pren nota de les mesures adoptades per l'Estat part per lluitar contra les tendències racistes i xenòfobes, i en particular la Llei Núm. 19/2007 contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport, està preocupat pels actes violents comesos contra persones pertanyents a minories, i en particular contra els romanís (gitanos) i els immigrants procedents d'Àfrica del nord i Amèrica Llatina (art. 20).
L'Estat part ha de vetllar per l'aplicació estricta de la seva legislació contra la incitació a l'odi i la discriminació racials. Així mateix, hauria de preveure l'ampliació del mandat de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, perquè sigui més eficaç.
21. Al Comitè el preocupen les informacions relatives a la situació dels nens no acompanyats que arriben al territori espanyol i són repatriats sense que es tingui en compte l'interès superior del nen. Aquests nens semblen ser víctimes de maltractaments en els centres d'acolliment, i de vegades són detinguts en locals de la policia i de la guàrdia civil sense disposar d'assistència lletrada ni ser presentats ràpidament davant d'un jutge.
L'Estat part ha de vetllar perquè es respectin els drets dels nens no acompanyats que entren al territori espanyol. En particular l'Estat part hauria de: a) assegurar-se que tot nen no acompanyat disposa d'una assistència jurídica gratuïta durant el procediment administratiu i en general d'expulsió; b) prendre en consideració l'interès superior del nen en els esmentats procediments, i c) crear un mecanisme de vigilància dels centres d'acolliment per assegurar-se que els menors no siguin víctimes d'abusos.
22. L'Estat part ha de donar àmplia difusió del text del seu Cinquè Informe Periòdic, a les respostes que va donar per escrit a la llista de qüestions presentada pel Comitè i a les presents observacions finals.
23. De conformitat amb el paràgraf 5 de l'article 71 del reglament del Comitè, l'Estat part ha de facilitar, en el termini d'un any, informació adient sobre la manera que s’apliquen les recomanacions del Comitè que figuren en els paràgrafs 13, 15 i 16.
24. El Comitè fixa en l'1 de novembre de 2012 la data en que haurà de presentar-se el sisè informe periòdic d'Espanya, i demana a l'Estat part que inclogui al seu proper informe periòdic informació concreta actualitzada sobre totes les recomanacions del Comitè i sobre el Pacte en el seu conjunt. El Comitè demana a més que en el procés de preparació del sisè informe periòdic hi participin la societat civil i les organitzacions no governamentals que realitzin activitats en l'Estat part.

Distr.
RESERVADA
CCPR/C/ESP/CO/5/
27 d'octubre de 2008
ESPANYOL
Original: FRANCÈS
COMITÈ DE DRETS HUMANS
94è període de sessions
Ginebra, 13 a 31 d'octubre de 2008

––-



Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/estat-actual-del-proces-de-retorn-pendent http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/estat-actual-del-proces-de-retorn-pendent#comentaris Sat, 22 Nov 2008 12:05:53 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/estat-actual-del-proces-de-retorn-pendent
El primer retorn

El primer retorn fet el gener de 2006 va ser de els 700 lligalls de documentació de la Generalitat que estava inventariat des de 1982 per un conveni que es va fer llavors entre el govern de Catalunya i el Ministeri de Cultura.

Actitud obstruccionista del Govern de l’Estat

Des d’aquella data el Ministeri de Cultura va aturar el procés de retorn, retenint vuit lligalls dels ja inventariats impedint que se seguissin els treballs d’identificació de la resta de documentació. La Generalitat havia fet una tasca des del 2002 d’identificació dels dos milions de documents catalans que hi ha al fons de la DERD a l’Arxiu de Salamanca que va lliurar al ministeri l’octubre de 2006, que havia de ser sotmès a aprovació per un grup de tècnics d’ambdues parts per a contrastar-lo i validar-lo per la Comissió mixta Ministeri Generalitat, procedint seguidament a la digitalització i transferència a la Generalitat.
La comissió de la Generalitat ha fet entre el gener de 2006 i el Juliol de 2008 actes i declaracions en denuncia de l’actitud del govern central que impedia el compliment de la llei de retorn i a la fi que els particulars i entitats aconseguissin recuperar el que se’ls havia requisat per la força entre el 1938 i 1939 Entre els actes de mobilització hem de destacar el fet al Palau de Sant Jordi de Barcelona el 21 d’octubre de 2008 i el 12 d’abril de 2008 a la seu vella de Lleida. (trobareu en aquesta web informació dels actes i declaracions fetes).

Represa del procés

A la fi s’aconseguí que es reunís la comissió mixta ministeri Generalitat el 17 de juliol de 2008 que va acordar que s’iniciessin les activitats del grup de treball per a identificar i digitalitzar la documentació pendent de retornar de particulars, entitats, partits i sindicats. El 31 de juliol es retornaven els 7 lligalls retinguts 910 dies de retard sobre el previst a la llei de retorn.
Fins ara s’ha avançat i s’ha validat la identificació de la part més important de documents que en una recent reunió de la comissió mixta es va validar i es procedirà a la digitalització. Ara se seguirà en la validació de la identificació de la resta de documents i seguidament en els fons de llibres requisats entre els que hi ha les biblioteques de Rovira i Virgili, Antoni Xirau, Ángel Pestaña o Maurin, diaris, revistes i altres publicacions, cartells i altra mena d’objectes com ara tampons d’entitats o institucions i banderes. Aquest procés que pot durar uns tres mesos serà seguit com fins ara per la Comissió d ela Dignitat a fi que sigui completat satisfactòriament i així Catalunya pugui ser restituïda d’aquell espoli i la Generalitat pugui culminar-lo retornant als espoliats el que els van robar..



Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/el-debat.cat-informa-doposicio-damnistia-internacional-a-paralitzacio-obertura-fosses http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/el-debat.cat-informa-doposicio-damnistia-internacional-a-paralitzacio-obertura-fosses#comentaris Fri, 14 Nov 2008 12:53:19 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/el-debat.cat-informa-doposicio-damnistia-internacional-a-paralitzacio-obertura-fosses
Redacció

L'ONG de defensa dels drets humans Amnistia Internacional (AI) ha pres clarament posició en l'assumpte del procés del jutge Garzón sobre les desaparicions de víctimes de la repressió franquista, i ha acusat la fiscalia de vulnerar els drets de les víctimes per haver recorregut l'auto i fins i tot d'actuar en contra de la legislació vigent per aquest mateix fet.

Segons afirma AI en un informe sobre la polèmica entorn del procés de Garzón que ha fet públic aquest dimecres, la fiscalia ha fet exactament el contrari del que marca la llei en aquest assumpte. "De conformitat tant amb la legislació espanyola com amb les normes internacionals, el Ministeri Fiscal hauria d'haver promogut d'ofici l'acció pública" contra aquests delictes de desaparicions de persones. En canvi, segons ressalta l'ONG, "no només no ho ha fet", sinó que ha presentat "tota una bateria d'arguments" per oposar-s'hi.

L'informe també destaca que els arguments emprats per la fiscalia per recórrer l'auto "van destinats a l'arxiu de les actuacions" i, per tant, "neguen als denunciants el seu dret a l'acció de la justícia".

Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/col.lectiu-republica-del-baix-llobregat-els-veritables-responsables-del-sabotatge-a-lauto-de-garzon http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/col.lectiu-republica-del-baix-llobregat-els-veritables-responsables-del-sabotatge-a-lauto-de-garzon#comentaris Fri, 14 Nov 2008 10:56:54 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/col.lectiu-republica-del-baix-llobregat-els-veritables-responsables-del-sabotatge-a-lauto-de-garzon
No es pot parlar en abstracte d'aquest assumpte, s'han de veure les responsabilitats de tots els protagonistes. Les altes instàncies del poder judicial espanyol no són independents, manquen de solvència democràtica, donat la manera en que són designades, i no respecten el ordenament jurídic internacional

ANTECEDENTS POLÍTICS. L' hemeroteca posa en evidència.

Alfredo Pérez Rubalcaba: «el Gobierno no puede esconder su responsabilidad ante las actuaciones» del fiscal general del Estado, Jesús Cardenal, y del fiscal jefe de la Audiencia Nacional, Eduardo Fungairiño, en el caso Pinochet. «El Gobierno quien nombró» a Cardenal y a Fungairiño, por lo que «no puede decir que no tiene nada que ver con lo que hace el fiscal general o el de la Audiencia Nacional. Hay una responsabilidad que hemos reclamado, ya que la Fiscalía está defendiendo tozudamente a Pinochet» El mundo. 09/08/1999.

Partint d'aquest punt ens hem de fer unes preguntes.

¿QUÈ ÉS LA FISCALIA?

El Ministeri Fiscal de Espanya té per missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat dels drets dels ciutadans i de l' interès públic tutelat per la llei, de ofici o a petició del interessats, així com vetllar per la independència del Tribunals i procurar davant aquests la satisfacció de l' interès social.

¿COM FUNCIONA? La jerarquia.

El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions mitjançant òrgans propis conforme als principis d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica i amb subjecció, en tot cas, als de legalitat (actuarà amb subjecció a la Constitució Espanyola i a la resta de l'ordenament jurídic) i imparcialitat.

El Fiscal General de l'Estat, anomenat pel rei, a proposta del govern, és Cándido Conde Pumpido. Aquest ordena als fiscals les seves actuacions, per tant, Javier Zaragoza acatà les ordres de Conde Pumpido.

¿PER QUÈ LA FISCALIA NO ESTÀ CUMPLINT AMB EL SEU DEURE?

La funció de la fiscalia és protegir els drets de les víctimes però està actuant en contra dels interessos d'aquestes, amb arguments sense ètica i mancats de professionalitat. Es passa per l'arc del triomf els principis del dret internacional i per fer-ho s'agafa a una llei d'amnistia preconstitucional posada a la picota per la pròpia ONU. ¿No tenim jutges i fiscals que sàpiguen desenvolupar la seva feina? ¿O potser la dependència i el servilisme de la justícia als interessos de certs sectors, que romanen inamovibles des de la Cruzada i continuen dirigint les rendes dels sistema, són la tónica?

Haurem de dir a la fiscalia que les víctimes per les quals ha de vetllar són aquelles que han presentat la demanda davant l'Audiència Nacional. Víctimes que si no s'hagués dinamitat la legalitat republicana no s'haurien produït. ¿És que les víctimes del franquisme no tenen drets en aquest Estat?

Si la fiscalia està actuant a petició dels interessats, qui són els que no volen que s'investiguin els crims contra la humanitat comesos en aquest Estat i que sobrepassen amb creus tots els comesos en Amèrica Llatina, durant els últims 40 anys. Volem conèixer els noms. Però tots sabem que està actuant d'ofici i això significa que el senyor Fiscal General a instàncies del Govern d'aquest Estat, el cap del qual és Juan Carlos I, estan impedint que es faci justícia a les víctimes, contradient l'esperit de l'organisme que presideix.

I també hem de preguntar-nos per què la sala de lo penal de la A.N. és va reunir d'urgència el passat dia 7, posposant alguns judicis importants per frenar les exhumacions encarregades pel jutge Pedraz, substitut de Garzón. Entre aquestes estaven la de les foses de València i la més punyent per a molts, la del sacrosant mausoleu del feixisme patri, més conegut com Valle de los Caídos, el repòs del dictador.

CONCLUSIONS


Hem de deixar de parlar de les actuacions de la fiscalia i passar a preguntar-nos qui és el darrer responsable de la situació que estem vivint.


La primera legislatura d'un Zapatero casi republicà va pretendre manipular i treure profit polític del dolor de les víctimes del franquisme i dels seus familiars, pensant que això era la segona part de la indecent reconciliació nacional. Però desprès de la miserable Llei de la Memòria i de que les associacions memorialistes, inclús aquelles que van passar pel tub de la inaceptable 52/2007, continuessin treballant a la recerca de la Veritat, la Justícia i la Reparació, el govern ha adoptat un paper sinistre en tot això.

Avisem que aquesta segona legislatura a més de la de la crisi, serà la de la reclamació de Justícia, la de la repercussió internacional de la manca de garanties judicials en aquest Estat pseudodemocràtic, la de la unió dels moviments republicans i memorialistes, la de la reivindicació de justícia per a la II República i la de l'enfortiment de la lluita per a la Tercera.

Al mateix temps els dossiers guardats als calaixos del poder surten a la llum: objectiu Garzón. Jutge totalment discutible i que no té les nostres simpaties, però això no vol dir que no estem disposats a defensar la seva interlocutòria contra qualsevol atac que vulgui tancar aquesta porta. La teoria de la conspiració diu a aquest respecte, que potser tots els actors estan representant el seu paper en aquesta obra de Punt i final, però que no oblidin els productors que les víctimes són el públic i que sense aquest l'espectacle se'n va en orris.



Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/nota-del-forum-per-la-memoria-del-pais-valencia-lajuntament-de-valencia-segueix-profanant-i-violant-les-fosses-del-cementiri-on-foren-llancats-represa http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/nota-del-forum-per-la-memoria-del-pais-valencia-lajuntament-de-valencia-segueix-profanant-i-violant-les-fosses-del-cementiri-on-foren-llancats-represa#comentaris Fri, 14 Nov 2008 10:54:24 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/nota-del-forum-per-la-memoria-del-pais-valencia-lajuntament-de-valencia-segueix-profanant-i-violant-les-fosses-del-cementiri-on-foren-llancats-represa Efectivament, al quadre nº 1 de la fossa comuna de la Secció 5ª Dreta, en una de les parcel.les que queden lliures entre panteó i panteó, construïts gràcies a les actuacions de diferents governs municipals, ara es construeix una cosa que té tot l’aspecte de ser un altre panteó. Seria una obra normal en el cementiri si no fóra perquè es construeix destruint els cossos dels represaliats del franquisme, traslladats fins allí en camions a les nits i llançats sense cap control ni registre a les fosses.

Aquests fets esdevingueren a València després de l’entrada de les tropes franquistes el 30 de març del 1.939, en finalitzar la guerra, i han estat relatats públicament fins i tot per treballadors del mateix cementiri
(diari Levante-EMV), i per altres testimonis orals que també parlen d’enterraments “incontrolats” de represaliats no registrats i mai inhumats.

La nostra alcaldessa, Rita Barberá, que tan generosa es mostra amb l’Arquebisbat en cedir-li, a la zona més cara de València, els terrenys de l’antiga fàbrica Cros perquè hi construïsca el “macrosantuari” en memòria de 233 “víctimes innocents de la Santa Croada”, destrueix sense cap respcte ni mirament les despulles de totes aquelles persones assassinades per defensar la llibertat i la democràcia, tot venent-los inclusivament com si foren terra vegetal per a les obres de consolidació de les rodalies de la muralla del castell de Sagunt

L’afany especulador d’aquest ajuntament, no respecta ni la Llei de la Memòria, que protegeix aquests espais, ni les víctimes del franquisme ni llurs famílies. No és la primera vegada que l’ajuntament de València viola la fossa comuna de la Secció 5ª Dreta. L’any passat ja hi construí un altre panteó privat, prèvia venda de la parcel.la a particulars, a pesar de les protestes, denúncies i escrits on se li demanava respecte per les víctimes.

Potser ara, davant el temor de no poder seguir destruint despulles de represaliats i proves del genocidi, que és el que hauria passat si s’hagueren construït els nínxols a la fossa de la Secció 7ª Dreta, i a causa de les actuacions del Jutge Baltasar Garzón arran de las denúncies presentades per associacions i particulars des d’arreu d’Espanya, és pel que s’afanya ara a destruir els pocs espais de las fosses que queden, dels quals és possible que encara se’n puguen exhumar les despulles dels represaliats que hi llançaren.

El fet és especialment greu perquè aquest ajuntament, junt a d’altres que l’han precedit des que s’instaurà la democràcia, ha destruït algunes de les 6 fosses comunes que el Fòrum per la Memòria descobrí i documentà al Cementiri general de València. Pertot arreu hom investiga l’abast de la repressió franquista, se’n demana la rehabilitació de les víctimes i l’aplicació de les lleis als responsables i col.laboradors d’aquells terribles crims; fins i tot hi ha Comunitats Autònomes que legislen per protegir les fosses, però l’ajuntament de València segueix agraviant les víctimes i llurs famílies.

Aquesta fossa amida 14.721 m2. Hi foren llançades oficialment, des del 22 d’agost del 1.945 fins al 19 d’octubre del 1.950, 16.535 persones, a les quals cal afegir les que hi tiraren clandestinament, que poden ser-ne diversos milers, després de l’entrada de les tropes franquistes a València. Precisament, és en una de las fosses sobre les quals el Jutjat Central d’Instrucció nº 5 de l’Audiència Nacional havia donat l’ordre d’exhumació, que ja podria haver començat el procés si no arriba a ser per l’actuació del fiscal de l’Audiència Nacional, Sr. Zaragoza qui, en lloc de protegir les víctimes i llurs famílies, ha preferit posar-se al costat del silenci, en demanar la paralització de les exhumacions, de manera que ha facilitat actuacions depredadores de les despulles de les víctimes com es fa ara mateix al nostre cementiri. L’ajuntament de València actua menyspreant sense descans la Memòria. És com si per a aquesta Alcaldessa i el seu govern les víctimes de la repressió foren morts pobres i incòmodes dels quals cal desfer-se per deixar pas a l’oblit i als panteons dels rics.

Només queda demanar decència a l’ajuntament, que suspenga aqueixes obres i deixe descansar en pau els morts del franquisme.

www.forumperlamemoria.org


Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/la-comissio-de-la-dignitat-davant-de-la-resolucio-de-laudiencia-nacional-en-que-acorda-paralitzar-les-actuacions-endegades-pel-jutge-garzon-en-relacio http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/la-comissio-de-la-dignitat-davant-de-la-resolucio-de-laudiencia-nacional-en-que-acorda-paralitzar-les-actuacions-endegades-pel-jutge-garzon-en-relacio#comentaris Sat, 08 Nov 2008 11:32:07 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/la-comissio-de-la-dignitat-davant-de-la-resolucio-de-laudiencia-nacional-en-que-acorda-paralitzar-les-actuacions-endegades-pel-jutge-garzon-en-relacio
1.- Són inacceptables els arguments de la fiscalia que addueixen que les investigacions entorn del delicte de desaparició de persones pugui causar "danys irreparables" a terceres persones i que això justifiqui la paralització de la investigació.

2.- L'obertura de foses on hi han desapareguts són actuacions necessàries d'investigació del delicte comès i que de cap manera pot representar cap perjudici als familiars dels desapareguts, sinó que es deu referir la fiscalia a les persones que puguin ser responsables d'aquests delictes.

3.- És inacceptable que la fiscalia, en lloc d'instar la investigació dels delictes, s'hi oposi en contra del que és el seu deure i a més ho faci -només es pot concloure- per encobrir els possibles responsables. Són aquestes les "terceres persones" a què addueix?

4.- El fet que s'estigui pendent que es resolgui un recurs sobre quin jutge és competent per portar el cas no ha d'impedir la investigació del delicte. En cas de declarar-se competent els jutges dels llocs on hi ha les fosses, les diligències fetes es traslladarien als jutjats competents que haurien de seguir les investigacions.

5.- L'actitud de la fiscalia és un reflexe de l'actitud política del govern Zapatero, de la que depèn, que demostra la voluntat d'impedir amb tots els mitjans possibles que es pugui oblir diligències penals pels delictes comesos pel franquisme com ho fa també oposant-se sistemàticament a les peticions de revisió dels processos com els de Joan Peiró, Salvador Puig Antic o Granados i Delgado.

6.- Instem al govern de l'estat que compleixi les recomanacions que li ha fet l'ONU de procedir a la investigació judicial dels crims del franquisme atès que són crims contra la humanitat i per tant imprescriptibles.

Barcelona - València 7 de novembre de 2008.

Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/garzon-autoitza-lexhumacio-de-tres-grans-fosses-a-valencia-que-el-fmpv-havia-demanat http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/garzon-autoitza-lexhumacio-de-tres-grans-fosses-a-valencia-que-el-fmpv-havia-demanat#comentaris Sat, 01 Nov 2008 04:26:35 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/garzon-autoitza-lexhumacio-de-tres-grans-fosses-a-valencia-que-el-fmpv-havia-demanat Apartat de Correus 3066. 46014 València
www.forumperlamemoria.org


NOTA INFORMATIVA

Diligències Prèvies 399/2008 sobre desaparicions forçades
Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional


Mitjançant Providència de data 29 d'octubre de 2.008, el Magistrat-Jutge Baltasar Garzón, titular del Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional, ha autoritzat la petició d'exhumació de les fosses que més a baix es detallen, realitzada pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, el passat 21 d'octubre. En la Providència s'especifica que procedeix autoritzar l'inici de les exhumacions, d'acord amb l'especificat en el Raonament Jurídic Dissetè de l'Acte amb data 16 d'octubre de 2.008, al mateix temps que ordena que es lliurin els exhorts oportuns per a la seva realització.

El Fòrum per la Memòria del País Valencià, considera que aquesta Providència inicia el camí per a assolir els objectius defensats per aquesta associació referent a les fosses comunes del Cementiri General de València, pels quals ve lluitant llargs anys, que són la protecció de la fossa de la Secció 7ª Dreta, única no destruïda de les 6 descobertes que daten de l'època de la repressió franquista, per les diferents actuacions municipals, donar a conèixer l'abast i magnitud de la repressió i la realització de les actuacions necessàries per a assolir aquest objectiu.

En breu es convocarà una roda de premsa per valorar el contingut i abast d'esta Providència, a la que assistirà la lletrada del Fòrum per la Memòria del País Valencià en Madrid, Dª Amalia Alejandre Casado.

Descripció de les fosses objecte de la petició d'exhumació:


Fossa Comuna de la Secció 8ª Dreta:

Se sol·licita l'exhumació d'esta fossa per a conèixer i identificar el nombre real de persones que hi van ser llençades. La fossa consta de tres quadres i solament van ser registrades persones en el quadre nº 1, desconeixent-se per tant, el nombre de persones i les circumstàncies dels soterraments en els quadres 2on i 3er.

No consta en els documents existents en l'Arxiu Municipal del Cementiri de València, als quals va tenir accés aquesta associació durant els treballs d'investigació i documentació de les fosses comunes, que s'hagin realitzat exhumacions o soterraments posteriors al 3 de setembre de 1.940, excepte els de les sepultures preferents individuals de superfície.

Superficie de la fossa: 5.000 m2
Persones soterrades i documentades en el quadre núm. 1: 1.789
Període històric documentat: del 28 de febrer a 3 de setembre de 1.940


Fossa Comunan de la Secció 5ª Dreta:

D'esta fossa se sol·licita l'exhumació d'un espai de 1.590 m2 situat entre els quadres 2on i 4rt, atès que la resta de la fossa està destruïda a causa de diferents actuacions municipals. Declaracions de persones testimonis de l'època assenyalen que després d'acabada la guerra, en l'espai assenyalat i en els quadres 1er i 2on de la fossa, van ser llançats cadàvers sense cap tipus de control ni registre, traslladats fins allí durant les nits en camions. Es pretén conèixer i identificar les persones llençades a la fossa en aquestes circumstàncies.

Superfície total de la fossa: 14.721 m2
Persones llançades a la fossa des del 22 d'agost de 1.945 al 19 de octubre de 1.950: 16.535
Persones llançades i documentades des del 22 d'agost al 31 de desembre de 1.945: 856


Fossa Comuna de la Secció 7ª Dreta:

Se sol·licita l'exhumació dels quadres 3er i 4rt d'esta fossa, atès que segons consta en els Llibres de Registre de Soterraments del Cementiri General de València, van ser llençades a aquests quadres, persones que consten com a executades, sense expressar cap altra dada ni circumstància sobre elles, excepte la data de soterrament. De fet en els Llibres de Registre, consten com a "desconeguts".

Durant la sessió del judici contenciós-administratiu en el Jutjat núm. 4 de València, per la demanda interposada per aquesta associació per a impedir la construcció de 1.030 nínxols sobre la superfície d'aquesta fossa, que l'Ajuntament de València pretén de construir, aquesta autoritat no va acreditar documentalment exhumacions en esta fossa amb posterioritat als soterraments que es descriuen. Esta associació va presentar un Recurs d'Empara davant el Tribunal Constitucional per la realització de les obres que a data d'avui no ha estat resolt.


Superfície total de la fossa: 9.659 m2

Persones llençades i documentades a la fossa des del 1 d'abril de 1.939 al 27 de febrer de 1.940: 4.109

València, 31d'octubre de 2.008


Nota rebotada per l'Àrea de Premsa de la Comissió de la Dignitat

Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/sobirania-i-progres-es-pronuncia-contra-les-deficiencies-del-proces-de-recuperacio-de-la-memoria-historica http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/sobirania-i-progres-es-pronuncia-contra-les-deficiencies-del-proces-de-recuperacio-de-la-memoria-historica#comentaris Sun, 26 Oct 2008 09:28:36 +0100 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/sobirania-i-progres-es-pronuncia-contra-les-deficiencies-del-proces-de-recuperacio-de-la-memoria-historica
Des de Sobirania i Progrés volem expressar el nostre descontentament amb l'actitud que les autoritats espanyoles han mostrat durant els dies que han rodejat la commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys. Considerem indigne d'un Estat que es diu democràtic la negativa a procedir a l'anul·lació dels judicis que, com el de Lluís Companys, foren emesos per raons purament polítiques per part d'un règim feixista sorgit d'un cop d'Estat. Així mateix, trobem vergonyosa l'actitud d'Espanya respecte del seu passat dictatorial, en contrast amb els casos d'Itàlia i Alemanya: mentre que les democràcies alemanya i italiana, sorgides d'autèntiques ruptures amb els règims dictatorials que les precediren, no han dubtat a demanar disculpes pels crims comesos per aquests, la democràcia espanyola, sorgida de la reforma del franquisme, no ha tingut mai el mateix gest.

Tot plegat és un resultat lògic d'una Llei, la de la memòria històrica, feta per a no molestar la dreta nacionalista espanyola al temps que s'intenta acontentar els qui reclamen la recuperació de la memòria de les víctimes del franquisme. Aquesta Llei ni condemna ni deslegitima explícitament l'estat franquista, ni assegura el retorn dels arxius espoliats pels franquistes als ajuntaments, ni preveu l'anul·lació o la revisió dels processos franquistes com el de Lluís Companys. Per tot plegat, des de Sobirania i Progrés cridem a continuar el combat per una autèntica recuperació de la memòria històrica que serveixi, entre d'altres coses, per aconseguir-la plena restitució de la memòria de Lluís Companys i la denúncia pública del seu afusellament com a crim d'Estat.


Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/nota-sobre-lexpulsio-del-collectiu-republica-del-baix-llobregat-i-la-comissio-de-la-dignitat-duna-reunio-del-memorial-democratic http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/nota-sobre-lexpulsio-del-collectiu-republica-del-baix-llobregat-i-la-comissio-de-la-dignitat-duna-reunio-del-memorial-democratic#comentaris Thu, 16 Oct 2008 11:01:19 +0200 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/nota-sobre-lexpulsio-del-collectiu-republica-del-baix-llobregat-i-la-comissio-de-la-dignitat-duna-reunio-del-memorial-democratic
EL MEMORIAL DEMOCRÀTIC JA NO ÉS DE TOTS


15/10/2008

Ahir a la Conselleria d'Interior es va celebrar una reunió informativa dins de la campanya passegem a la néta d'en Companys. En primer lloc volem deixar ben clar que no tenim res contra la família Companys, més encara coneixent la postura d'altres membres de la mateixa, que no estan d'acord amb la manera com s'han fet les coses. Quan estàvem disposats a entrar a la reunió va aparèixer la senyora Bono i es va dirigir directament a la senyora Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, interposant-se entre ella i la senyora Gally. Tot seguit va informar-la que no estava invitada a aquella reunió (reunió informativa com tantes altres celebrades que han estat obertes a totes les associacions). Hi va haver un seguit d'intercanvis de paraules entre les que destaquen les que la senyora Directora del Memorial Democràtic va dirigir a la representant de la Comissió de la Dignitat: "després de tot això que ha passat" (referint-se a l'acte de desgreuge?) [no podeu estar presents a la reunió]. L'argument primer va ser que havien de ser entitats històriques, però allà hi havia entitats que no ho eren, després que havien de tenir afusellats (aquest requisit el complim) i més tard ens vam assabentar que la condició era tenir represaliats pel franquisme (que també el complim). A continuació la senyora Pilar Rebaque, represaliada pel franquisme, va preguntar: Em diu que no puc entrar? resposta: Sí. Em diu que marxi? resposta: Sí. Després d'això els membres del Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat li vam demanar a la senyora Bono: Llavors, nosaltres també marxem? resposta: Vosaltres qui sou? i una vegada informada ens va dir que nosaltres també havíem de marxar. Com aquella reunió havia estat muntada de manera clandestina i secreta va voler saber la senyora Directora qui havia estat el que ens havia informat, nosaltres no vam dir res, no fos el cas que augmentés la llista negra.

La qüestió és la següent: es pot muntar en un cas com aquest, en el que s'està parlant d'una figura que ens pertany a tots, una reunió tancada?, és el Memorial Democràtic la casa de tots o és la del senyor Saura i la senyora Bono?, es pot negar l'entrada a la casa de tots, a una sessió informativa, a associacions que treballem per a la memòria històrica, algunes de tant prestigi com és la Comissió de la Dignitat, de la què és membre, concretament, el Sr. Josep Companys, net-nebot del mateix President?, es poden prendre decisions com aquestes en funció de si ets crític o no?, és això democràcia? Si és així, que a partir d'ara només es digui Memorial, el cognom li sobra.

CAMPANYA D'INTOXICACIÓ

Avui continua la gira institucional amb la néta d'en Companys que sota el títol "Obrim una porta" només pretén tancar la porta dels que lluitem per les anul·lacions dels judicis franquistes. Després de la humiliació d'anar a demanar al ministre el famós certificat de bona conducta, comença tot un camí ple d' incerteses. Si passem per alt el fet que la Generalitat de Catalunya està convertint un deute històric en un circ polític, demagògic i vergonyós, que atempta a la dignitat de la mateixa institució, ens trobem davant d'un futur sense garanties.

L'ex-president de la Generalitat és un represaliat amb sort perquè compleix el requisits per demanar el certificat i després la revisió del seu judici. Què passa amb els que no compleixen el requisits i són tan víctimes del franquisme com ell? Per demanar aquest passi a la següent ronda es va haver d'aportar un munt de documentació (per demostrar que el ex-president, President per a nosaltres, de la Generalitat mereixia tan gran honor). Què passa amb la gent que només té el consell de guerra del seu familiar? Segons un reputat jurista aquest document que tan amablement donarà el Sr. Bermejo no té validesa jurídica per demanar la revisió. El fet de demanar la revisió no en garanteix el resultat "positiu".

Qui l'hauria de dir al Sr. Companys que seria màrtir dues vegades i que la segona seria la mateixa institució que ell va presidir la que s'aprofitaria del seu nom per després ficar-lo en un calaix tancat amb clau.

Aquesta campanya de rentat de cara a la mal anomenada Llei de la Memòria pretén, entre d'altres coses, arraconar les associacions que continuem exigint justícia, traslladant a l'opinió pública la idea de que existeixen els suficients mecanismes per fer justícia a les víctimes del franquisme i volent tancar definitivament un debat que comença a ser un problema per a ells. Una perversió.

Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/comunicat-la-comissio-de-la-dignitat-denuncia-haver-sofert-la-repressio-de-la-conselleria-dinterior http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/comunicat-la-comissio-de-la-dignitat-denuncia-haver-sofert-la-repressio-de-la-conselleria-dinterior#comentaris Wed, 15 Oct 2008 12:00:00 +0200 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/comunicat-la-comissio-de-la-dignitat-denuncia-haver-sofert-la-repressio-de-la-conselleria-dinterior Comunicat..
La Comissió de la Dignitat vol denunciar públicament que, a la tarda del dia 14 d'octubre, ha estat expulsada la nostra representant d'un acte informatiu convocat per la Conselleria d'Interior per explicar quin era el procés que pensava seguir aquesta Conselleria per a la restitució del president Companys. Hem de lamentar que, inexplicablement, la Directora General del Memorial Democràtic hagi dit, en expulsar la nostra representant, que no hi érem convidats "per no ser entitat afectada per la repressió franquista" i amb el críptic comentari "després de com ha anat tot això". Quin significat pot tenir això? No podem acceptar que pel simple fet de discrepar de la manera en què des de la Conselleria s'està procedint en aquest tema, (d'una manera, recordem-ho, denunciada al seu moment per Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Juristes sense Fronteres), hàgim estat expulsats d'un acte convocat pel Govern. És inacceptable que a aquestes altures es produeixin actes de censura i represàlia, per part d'institucions democràtiques, contra entitats populars. Sincerament creiem que la nostra entitat, que l'any 2006 va rebre l'Homenatge públic de la Generalitat de Catalunya, en presència del Molt Honorable Pasqual Maragall, no s'ho mereix. Quina altra cosa ha fet la Comissió de la Dignitat sinó lluitar per la restitució de les víctimes del franquisme en tots aquests anys, tal com ho han fet les entitats germanes que s'han dedicat al tema de les fosses, dels immolats, dels presos o guerrillers i que també hi eren presents? Exigim explicacions, una rectificació i que es depurin responsabilitats polítiques perquè no es tornin a repetir actituds tan flagrants d'intolerància i violació de la llibertat d'expressió. Volem agrair, igualment, que els companys de l'organització "Justícia per a Companys", entre d'altres, s'hagin solidaritzat amb nosaltres tot marxant de la sala on tenia lloc la reunió on només s'hi havia acudit per rebre informació a la qual ens creiem amb tot el dret.

D'altra banda, la Comissió de la Dignitat vol reafirmar el més gran respecte per la senyora Maria Lluïsa Gally, i la resta de la família del President Companys, amb qui estem en constant contacte i amb qui hem compartit tants actes. Com a entitat unitària que compta amb el suport de les forces polítiques, entitats i milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país, en tot moment hem mantingut una postura independent expressant de manera raonada la nostra lliure opinió sobre les accions i legislacions que es fan envers el ple reconeixement i restitució material i jurídica de les víctimes del franquisme. Creiem que hem reivindicat, de manera correcta i totalment antisectària, la figura del President Companys. El dia 29 de setembre vam fer possible un acte històric al Palau de la Generalitat, reunint els cònsols generals de França i d'Alemanya que van honorar Companys i van reprovar públicament l'acte de la seva deportació de França en la que hi va intervenir la policia militar Nazi amb la col·laboració de la policia de Vichy. Igualment, ara farà un any, vam reunir 15.000 persones al Palau Sant Jordi de Montjuïc en reivindicació del retorn dels papers de Salamanca i en homenatge i demanant la restitució de totes les víctimes del franquisme, en les persones de Companys, Peiró i Puig Antich. El 12 d'abril passat a la Seu Vella de Lleida es commemoràvem els 70 anys de l'inici de l'ocupació de Catalunya per les tropes franquistes i les víctimes de la repressió en aquelles terres. Seguirem mantenint el compromís d'expressar la nostra opinió, encara que pugui ser discrepant amb d'altres, amb lleialtat als nostres objectius i compromís contret amb el nostre poble i especialment amb els familiars dels represaliats polítics. Creiem que en fer-ho, no desentonen un centímetre de les exigències mínimes que es poden demanar als compromesos en els processos de superació de les dictadures i de recuperació de les llibertats, com els qui les portaren a Sud-àfrica, Argentina, Alemanya o Itàlia, on a cap familiar de cap destacat polític democràticament elegit se li va demanar que presentés cap document administratiu, com a condició per a que se'ls obrissin obscurs processos judicials de "restitució" que més semblen renovats judicis. El que exigim nosaltres, com s'ha fet a totes les democràcies, és l'ANUL.LACIÓ genèrica i general de TOTES les sentències repressives de la dictadura. I ho seguirem exigint per Dignitat i perquè estem parlant de la figura de Lluís Companysafusellat pel feixisme per de ser president del noste país.

Comissió de la Dignitat. Barcelona València 15 d'octubre de 2008. Telèfon de contacte : 665727329

www.comissiodeladignitat.cat



Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/un-emocionat-record-per-lluis-companys-i-per-lluis-maria-xirinacs http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/un-emocionat-record-per-lluis-companys-i-per-lluis-maria-xirinacs#comentaris Mon, 13 Oct 2008 21:31:49 +0200 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/un-emocionat-record-per-lluis-companys-i-per-lluis-maria-xirinacs
Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/presentacio-del-llibre-i-documental-el-genocidi-franquista-a-valencia-a-donostia-14.10.2008 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/presentacio-del-llibre-i-documental-el-genocidi-franquista-a-valencia-a-donostia-14.10.2008#comentaris Fri, 10 Oct 2008 18:56:30 +0200 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/presentacio-del-llibre-i-documental-el-genocidi-franquista-a-valencia-a-donostia-14.10.2008
Llegir més]]> http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/acte-homenatge-a-companys-i-immolats-per-catalunya-de-lassociacio-pro-memoria-als-immolats http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/acte-homenatge-a-companys-i-immolats-per-catalunya-de-lassociacio-pro-memoria-als-immolats#comentaris Fri, 10 Oct 2008 18:54:26 +0200 http://www.comissiodeladignitat.cat/noticia/acte-homenatge-a-companys-i-immolats-per-catalunya-de-lassociacio-pro-memoria-als-immolats

C O N V O C A T O R I A

Company/a,

Ens plau convidar-vos a l’acte que tradicionalment celebrem en el Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc, el proper diumenge 12 d’octubre a les 12 hores del migdia, a la memòria dels republicans assassinats en el Camp de la Bota i altres indrets, i del President de la Generalitat en Lluís Companys i Jover.

Enguany hem de demostrar amb la nostra presència que recordem a tots aquells homes i dones que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, com a protesta per la recent aprovada Llei de la Memòria Històrica, degut a que els nega la rehabilitació jurídica i continuaran estant classificats com a delinqüents.

Les Corts Generals Espanyoles, van confondre democràcia per oblit o amnèsia, i cal que tinguin present que mentre no siguin restituïts jurídicament, no tindrem una plena i veritable democràcia, com tampoc es tancaran les ferides, tot el contrari cada dia que passa el ressentiment és més profund i a la vegada cultiva el rancor.

Alemanya i Itàlia van superar les dictadures que les van tenallar, el primer que van fer va ser assegurar el reconeixement i restitució de les víctimes, tot el contrari d’Espanya, aquí tot ha continuat igual com si no hagués passat res, això que mai hem reclamat venjança, només exigim la rehabilitació jurídica.

A.P.M.A.L.P.L.L.A.C.


Llegir més]]>