Avui 15 d’octubre, 62è aniversari de l’assassinat a Montjuïc del president Companys, volem fer arribar a l’opinió pública catalana i mundial aquesta crida a favor de la justícia i la dignitat. Fa 63 anys, els vencedors de la guerra civil s’emportaren un tren ple de materials incautats a Catalunya. Per a alguns no són més que papers. Però per a nosaltres són uns documents vitals, de la recuperació dels quals depèn avui conèixer bé la nostra història i la nostra dignitat com a poble. Eren els arxius que durant la República, i abans i tot, havien acumulat les institucions, els partits polítics, sindicats, associacions i els ciutadans i ciutadanes de la Catalunya democràtica. Se’ls van endur no per raons culturals sinó per utilitzar-los per a la repressió de persones que poguessin estar vinculades amb la República: sindicalistes, homes i dones d’esquerres, catalanistes i demòcrates de totes les tendències. Des d’un magatzem de Salamanca, se’n van fer interminables llistes per a la detenció i, en molts casos, l’execució de persones afectades. A aquells documents se’n van afegir molts d’altres. Es van saquejar els arxius de més de cent ajuntaments catalans. Fins i tot es van acumular a Salamanca cartes d’exiliats i no exiliats escrivien a les seves famílies.
Avui, vint-i-set anys després de la mort de Franco, aquells documents i objectes no han estat retornats als seus legítims propietaris. Al contrari, el govern espanyol acaba de declarar que no pensava tornar-los mai, invocant un principi de “unidad de archivo” que ni la mateixa senyora ministra entén i ni explica. Com a afectats, volem denunciar davant el món una situació que legitima la barbàrie. També denuncia el fet intolerable, que la entitat promotora de Salamanca 2002, Ciudad Europea de la Cultura, hagi programat una exposició amb els nostres objectes robats sense ni tant sols consultar-nos. Només podem entendre aquest episodi com un escarni als demòcrates i al poble català. Creiem que cal portar aquests fets davant al justícia estatal i internacional. En tant que ciutadans afectats prometem que no cedirem en la nostra resolució de no claudicar i de lluitar fins que es faci justícia amb el retorn del que ens van espoliar.

Per la Comissió de la Dignitat.