Demà 31 de gener fa dos anys que van arribar a Catalunya part de la primera tramesa de la documentació catalana requisada pels franquistes a la fi de la guerra civil, retinguda en l’arxiu de Salamanca digne successor d’aquell organisme repressiu que els va requisar.
Si el 31 de gener de 2006 va ser un moment d’esperança per a Catalunya per albirar la fi d’aquell mal. Avui, després de dos anys, hem de constatar que no s’ha avançat ni un pas per a completar el retorn de tots aquells documents de la Generalitat i de la resta d’entitats espoliades.
Res més greu es pot produir en una democràcia que el govern de l’estat incompleixi una llei i més si ho fa per purs interessos partidistes i electorals com ho fa el govern i el Ministre de cultura senyor ......... Les eleccions són un dels actes més importants de la democràcia i per això el govern de l’estat les empastifi amb indignes accions partidistes com aquesta, que perjudiquen els drets d’unes víctimes de la dictadura als qui no se’ls compensa un dret reconegut pel parlament.
Si avui no podem celebrar la resolució d’aquest llarg plet pel definitiu retorn dels documents de la Generalitat i de la resta dos milions de documents pertanyents a ciutadans i entitats que van ser espoliades, és per l’actitud unilateral del Ministeri de Cultura quan la Generalitat ha identificat els dos milions de documents que encara resten per retornar i no ha pogut digitalitzar-los per l’acció obstructiva del Ministeri de Cultura.
Per la dignitat del nostre país i dels ciutadans i entitats espoliats hem de denunciar l’actitud del Govern de l’estat i cridar al nostre poble a fer pinya entorn de la Comissió de la Dignitat per a reclamar el definitiu i immediat retorn de tots els documents catalans, com ho han fet més de dos-cents ajuntaments del nostre país que s’han adherit a la denuncia.
El 21 d’octubre passat més de dotze mil persones van omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona denunciant l’aturada del retorn en homenatge a les víctimes de la dictadura que el Govern de l’Estat amb la seva actitud menysprea i va dir PROU com diem ara..
Ja n’hi ha PROU:
Per la memòria dels nostres conciutadans i conciutadanes que han mort sense veure rescabalat aquell acte d’oprobi de la dictadura tot i haver acomplert gairebé trenta anys de la victòria feixista sobre el nostre poble i de trenta anys de règim democràtic, seguirem lluitant amb totes les eines que tinguem a les nostres mans com ho hem fet fins ara. Exigim l’immediat retorn dels documents catalans a la Generalita i denunciem l’actitud injustificable del ministeri de Cultura per interessos de partit menystenint els drets dels ciutadans i del nostre país.
També demanem al govern de la Generalitat que exigeixi amb força i decisió a l’Estat que compleixi amb el deure de retornar uns documents que per llei són nostres.
