La Comissió de la Dignitat vol expressar la seva contrarietat i decepció davant del projecte de Llei fer públic avui pel govern espanyol per les següents raons:
 
1 ) El projecte de Llei no suposa una condemna i deslegitimació explícites de l’estat franquista ni el reconeixement de la legitimitat de les institucions republicanes de les que és hereva l’actual constitució i que en el cas de Catalunya han seguit sense solució de continuïtat en la Generalitat de Catalunya restablerta el setembre del 1977. El projecte de Llei no contempla una condemna dels crims del franquisme com a Crims d’Estat perfectament planificat com un autèntic genocidi contra les persones per causa de les seves idees, els pobles de l’estat i les seves cultures.

 
2) El projecte de Llei incomprehensiblement no preveu el retorn dels arxius espoliats pels franquistes als ajuntaments, quan  s'havia reiteradament com la via per realitzar-ho. La llei no contempla el retorn a tots els ajuntaments de l’Estat dels documents dels arxius institucionals que els van ser requisats i que estan a l’Arxiu de la Guerra Civil. E´n aquest sentit el govern espanyol ha trencat el compromís que va adquirir quan es va negociar la llei de retorn dels documents de Catalunya de l’Arxiu de Salamanca a la Generalitat. Quin sentit té que com a institucions democràtiques l’estat encara conservi requisats actes dels consells o altres documents dels arxius municipals i no es faci un acte de restitució amb el seu retorn? Les víctimes del franquisme tenen el dret a la restitució i de la veritat i no es pot amagar això amb declaracions i oferiment de condecoracions. Com deia el poeta Pere Quart les condecoracions són coses d’altres èpoques.


3) El Govern confon el respecte a les víctimes innocents de la guerra amb una condemna clara de l’Estat franquista i un necessari reconeixement i restitució de les víctimes que van patir la repressió del règim. Com ha dit Perez Ezquivel, en sortir d’una dictadura les víctimes necessiten un clar reconeixement que ha d’incloure una condemna dels qui van ser causa del seu patiment i més quan la repressió era institucionalitzada pel propi estat.

4)  El projecte tampoc no preveu l'anul·lació dels processos. En primer lloc, la condemna a mort del President Companys com a President de la Generalitat és un Crim d’Estat i com a tal l’Estat l’ha d’afrontar i procedir a l’anul·lació d’aquell procés com a acte de restitució al poble de Catalunya i a les seves institucions nacionals de Govern. És del tot inadmisible que no es contempli una previsió de reforma legislativa que possibiliti l’anul·lació global dels processos dde repressió política del franquisme, tant els consells de guerra militars, els del tribunal d’Ordre públic com ara el tribunal de Represión de la Masonería y el cominismo i els Tribunales de Responsabilidades políticas. Això ho ha fet els propis estats alemany i Italià respecte als processos polítics fets durant els respectius règims feixistes que van patir els seus ciutadans. Ho va fer també el franquisme el 1939 respecte als processos duts a terme en zona republicana durant la guerra i ara és incapaç de fer-ho el propi estat espanyol. Però no ho fa el règim democràtic espanyol l'any 2006. Per què? No valen reconeixements simbòlics sinó que l’estat té el deure d’esborar les condemnes que van patir milers de ciutadans i que encara resten als repertoris jurisprudencials com a legals i legítimes.
 
5) El projecte de Llei no contempa la revisió de processos quan l'Estat ha d’afavorir, a través de la fiscalia, les revisions dels processos de la guerra civil.  Recentment hem pogut veure com el fiscal del la sala militar del tribunal suprem ha reconegut la reclamació de l’anul·lació del procés per vulneració del principi de legalitat respecte a les lleis vigents ja que el delicte de rebel·lió o auxili de la rebel·lió pel que va ser condemnat Peiró i la majoria de processats en aquells anys es referia a qui s’aixecava en armes contra la república i les institucions republicanes. El fiscal de l’Estat s’hi ha oposat incomprensiblement tot i que el Tribunal Constitucional va establir que era una causa de revisió d’un procés penal quan un ciutadà havia estat condemnat per un delicte que no es corresponia a la conducta que se li imputava, per vulneració del principi de legalitat que es regeix avui la legislació penal i que es regia el Codi de Justícia Militar franquista.

6) El projecte de Llei no contempla cap norma específica pel què l’Estat s'hagi de comprometre a obrir, en un termini determinat, tots els arxius de la repressió franquista, tant els centrals de l’estat com els repartits pel territori de l’estat. Ens posem al trasllat de més arxius a l’Arxiu de Salamanca. Els arxius de la repressió cal que estiguin a prop dels ciutadans i puguin tenir accés a la documentació en que es va basar la seva repressió. En aquest sentit demanem que a Catalunya i el País Valencià s’obrin al públic els arxius repressius dels òrgans militars i policials del franquisme.
 
Comissió de la Dignitat, Barcelona 28 de juliol 2006. Més informació:  Pep Cruanyes   625370661  (Portaveu CdelaD) // Toni Strubell  665727329 (Coordinador CdelaD)