Comunicat de premsa de la comissió de la Dignitat.

La Comissió de la Dignitat ha presentat avui un recurs contenciós administratiu a l’Audiència Nacional, després del requeriment d’inactivitat contestat negativament pel Ministeri de Cultura del senyor Miquel Iceta.

En el recurs es demana que es requereixi la compareixença de la Generalitat com a part interessada en la comissió mixta amb el Ministeri de Cultura.

Es reclama el compliment de la transferència de documentació a la Generalitat en compliment de la llei de retorn dels documents 21/2005 pel que fa a la Documentació de la Comissaria d’Ordre Públic de Catalunya que respectivament les sentències de l’Audiència Nacional de 19 de des3mbre de 2008 i del tribunal Suprem de 9 de desembre de 2010 van establir que la documentació d’ordre públic havia de ser transferida ja que, malgrat que la direcció a partir dels fets de maig de 1937 era assumida per l’Estat, ho era de manera temporal, d’acord amb l’article 9 de l’Estatut de 1932. Seria com si ara, en aplicació de l’article 155 de la Constitució, l’estat reclamés la documentació dels Mossos d’esquadra.

També es reclama la documentació de la maçoneria catalana, que és la que resta per tornar de les entitats privades, la documentació de justícia, una competència de la Generalitat republicana i la dels 47 ajuntaments catalans que també la tenen retinguda.

Esperem que el departament de Cultura comparegui en el procediment defensant la reclamació de la Comissió de la Dignitat i que reclami també de manera activa i decidida el traspàs de la documentació de diversos departaments del govern català del període republicà requisat per les tropes franquistes el 1939 i que es van localitzar a l’Arxiu de l’Exèrcit d’Àvila.

Lamentem que el senyor miquel Iceta sigui tant poc sensible en completar la restitució d’una injustícia reconeguda per una llei i que fa 83 anys que l’estat amb la seva actitud obstructiva manté la impunitat, tot i que a la Llei de Memòria aprovada el 2022 reconeix com a víctima de la repressió franquista a l’article 3.5 las instituciones de autogobierno catalanas y vasca y las corporaciones locales. Per tant el govern de l’estat té el deure de reparar-les retornant-los la documentació que els va requisar el 1939 per la força de les armes.

No serveix res de fer lleis i parlar de memòria i repartir diplomes, si no es fa una reparació efectiva de les víctimes, en aquest cas les institucions catalanes; govern i ajuntaments i la maçoneria catalana.

Si no hi ha reparació no hi ha memòria si no que es manté la impunitat.

Barcelona 31 d’octubre de 2023