Fa més de 17 anys que es va aprovar la llei de retorn dels documents requisats pel franquisme el 1938-39 en ser ocupat el nostre país per l’auto anomenat “Ejercito de Ocupación”.

Aquesta llei en el preàmbul reconeix el dret que tenia la Generalitat de recuperar el seu patrimoni documental espoliat i el de les persones i entitats espoliades per motius de persecució política que ara ha estat ratificada per l’article 3.5 que reconeix la Generalitat i els ajuntaments catalans com a víctimes.

Diu el preàmbul: El restabliment de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre -abans de l'entrada en vigor de la Constitució-, i la derogació expressa de la Llei de 5 d'abril de 1938, va suposar també elrenaixement del dret de les seves Institucions a recuperar la seva memòria històrica i la restitució del seu arxiu institucional, per tant, dels documents i efectes incautats en aquell tràgic període de la història d'Espanya.

La Comissió de la Dignitat s’ha adreçat als successius ministres de Cultura reclamant la devolució del que resta: Jossé Guirao Cabrera el 25 de juliol del 2018 i el 12 d’agost del 2019. A José Manuel Rodriguez Uribes el 26 de gener del 2021 i a Miquel Iceta el 24 de gener de 2022 i el 25 d’abril del 22.

Iceta va contestar dient que quedaven “un parell d’assumptes menors”. I no ha fet res.

Queda pendent la devolució pel que fa a l’arxiu de la Generalitat:

1.- La documentació de la Comissaria d’Ordre Públic de la Generalitat del període 1937-38. L’estat argumenta que després dels fets de maig del 37 l’Estat va intervenir l’ordre públic. No és cert que revertís la competència si no que l’article 9.2n de l’estatut del 32 podia assumir la direcció temporal d’odre públic i no va assumir la competència.

Tampoc accepta la transferència de la del departament de justícia i els tribunals catalans que va ser adjuntada la causa general pel fiscal de l’estat per ordre de Franco provinent dels documents incautats per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos que van ser portats a Salamanca.

Quan es va fer la transferència dels primers lligalls corresponents a l’arxiu microfilmat de la generalitat el 31 de gener de 2006 es van retenir set lligalls per un recurs formulat pel govern de Castilla i León on es discutia entre d’altra la documentació de justícia i ordre públic. Llavors la sentència de l’AN de 19 de desembre de 2008 confirmada pel Tribunal Suprem va donar la raó a la Generalitat i es van transferir.

2.- També manca la documentació dels 47 ajuntaments catalans.

3.- L’Estat havia de posar a disposició de la Generalitat la documentació de les entitats privades amb seu delegació o seccions a Catalunya. Manca encara la Maçoneria

Podem quantificar en un 5% la documentació que manca provinent del fons de Salamanca que a més s’hi hauria d’afegir la que es va localitzar a l’Arxiu Militar d’Àvila.

Atesa aquesta situació d’inactivitat la Comissió de la Dignitat va trametre un requeriment per inactivitat administrativa al Ministeri de Cultura donant-li tres mesos per a completar el procés altrament s’interposarà un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional. És fins el 4 d’octubre d’enguany.

No té cap sentit que la Generalitat una institució d’auto govern restituïda el 1977 recuperant la seva personalitat no se li hagi restituït després de 46 anys i disset d’aprovar la llei que reconeixia aquest dret obvi. Tots ells són víctimes de l’espoliació franquista i els han de restituir el seu patrimoni confiscat.

O és que l’Estat fa la llei de la memòria per fer propaganda oblidant que ha de promoure la veritat, la justícia i la reparació.

Aquesta situació és una mostra del menyspreu del Ministeri de Cultura envers la Generalitat i Catalunya.

Barcelona el 5 de juliol de 2023.

Avui també hem renovat i activat el web www.comisisódeladignotat.cat