Benvolgudes, benvolguts, Aquest vespre, malauradament, no puc ser amb vosaltres, però no vull perdre l’ocasió de donar les gràcies a la Comissió de la Dignitat per aquesta tasca encomiable de reconeixement i homenatge d’aquelles persones que defensen i han defensat la cultura catalana i els valors democràtics. Avui feu dues edicions en una. Vau suspendre l’edició de l’any passat per la coincidència amb el judici al Govern i als líders d’Òmnium i de l’ANC. On som just un any després? Amb una sentència vergonyant de més de 100 anys, més persecució política i més repressió contra l’independentisme. Amb més independentistes detinguts de matinada i empresonats, amb acusacions gravíssimes i sense proves. Amb persones investigades per haver exercit un dret fonamental com és el de la protesta. I això no és tot. El TJUE ha reconegut Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats, però ni Puigdemont ni Comín gaudeixen d’immunitat parlamentària a l’Estat espanyol. I la JEC, una junta política, ha inhabilitat Junqueras com a eurodiputat, vulnerant els seus drets fonamentals i els dels ciutadans i ciutadanes que el van votar. I la repressió no s’atura. El President de la Generalitat va haver d’anar a judici per haver defensat en una pancarta la llibertat d’expressió i la llibertat dels presos polítics. I ahir mateix el Suprem va avalar la decisió de la JEC d’inhabilitar-me com a diputat i com a President. No em volen inhabilitar a mi. Ho tenim clar. La sentència ja estava escrita: volen inhabilitat el President de Catalunya. La deriva autoritària de l’Estat no té fre. I tot el món ho ha vist. Ha estat denunciat per les entitats més importants de drets humans, com el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, diputats i senadors europeus, premis Nobel de la Pau. I aquesta setmana mateix més de 110 països han reclamat a Espanya garantir els drets d’expressió i protesta en l’examen de drets humans de l’ONU. Però l’Estat continua utilitzant sense rubor les eines judicials que té a l’abast per acabar amb l’independentisme. Benvolgudes i benvolguts, a la llibertat i a l’exercici del dret a l’autodeterminació només hi arribarem plantant cara a aquest Estat autoritari i demofòbic. Des de la no violència. Però plantant-hi cara, amb lleialtat, determinació i compromís. I per aconseguir-ho, m’ho heu sentit dir molts cops, cal recuperar el sentit de la unitat que ens va permetre fer possible el Primer d’Octubre. Lleiatat, determinació i compromís. Just el que vosaltres avui reconeixeu i homenatgeu. A Julian Assange, fundador i editor de Wikileaks, per la transparència informativa, pel seu compromís amb el procés català i per la denúncia sense embuts de la violència i les clavegueres de l’estat. A Miquel Ferreres, per la seva tasca valenta i ferma com a dibuixant de premsa especialment sensible amb la memòria històrica i el compromís cívic de la seva obra. A Cap dona en l’oblit, campanya que ha fet visible l’existència de represaliades polítiques i que ha reivindicat les dones com a protagonistes del procés polític. In Memoriam, a la doctora Eva Serra, una de les figures més destacades de la historiografia catalana actual, per la seva aportació al coneixement de la Catalunya moderna i pel seu compromís i lluita política per la independència de Catalunya Al lexicògraf Francesc Ferrer Pastor, per la tasca que va fer des dels primers anys del franquisme per la normalització de la llengua a València. Moltes gràcies per aquesta tasca digna d’elogi. Us encoratjo a no defallir en el reconeixement i en la tenacitat a mantenir la nostra memòria i la nostra dignitat. Rebeu una càlida salutació