Benvolguts amics de la Comissió de la Dignitat Gràcies per organitzar, any rera any des de l’any 2003, aquests Premis Dignitat. I gràcies, també, per haver-los suspès l’any passat en senyal de protesta contra la repressió. Em sembla especialment significatiu que la vetllada en que feu el lliurament d’aquests premis l’anomeneu “Nit de la Memòria”. Significatiu i encertat. La memòria, en efecte, és la font profunda de la qual s’alimenten els nostres ideals i el lloc on trobem l’impuls més sòlid per a les nostres esperances. Walter Benjamin ens va explicar millor que ningú que l’única esperança possible és la dels desesperats. I amb això volia dir que es en nom de les víctimes de la història, aquelles víctimes que ja ningú podrà reparar i a les quals ja ningú ja no podrà fer justícia, que té sentit lluitar per canviar el món. La memòria ens obre la porta a l’inventari d’injustícies del passat que ens obliga a ser rebels i a comprometre’ns per canviar el futur. Els guardonats d’aquest any mereixerien cadascun d’ells una glossa particular. Tots li devem un “gràcies” immens a la iniciativa “Cap dona en l’oblit” per tot el que han fet durant aquests dos anys per garantir que les represaliades polítiques estiguin al centre de les nostres reivindicacions, en igualtat de condicions a tota la resta de represaliats. La meva més sincera enhorabona a Miquel Farreras per la valentia, la lucidesa i la intel·ligència del seu humor. Quan els humoristes compromesos com ell són tan necessaris, senyal que vivim temps difícils per la llibertat. Però entendreu que em detingui especialment en el tercer dels guardonats d’enguany: Julian Assange. Assange, des del seu confinament a l’ambaixada equatoriana de Londres, va ser un dels més ferms defensors de la causa de l’autodeterminació de Catalunya. No eren circumstàncies fàcils per a ell i, tot i així, va fer sentir la seva veu arreu del món en favor de la causa catalana. Per pura convicció, sense demanar res a canvi. La gratitud de tots els que lluitem per la llibertat de Catalunya amb Assange hauria de ser perenne. Avui Assange i nosaltres, aquells membres del Govern legítim que estem exiliats a Bèlgica, compartim advocat: Christophe Marchand. I a través d’aquest advocat i amic comú, hem pogut comunicar-nos durant tot aquest temps. Assange és un lluitador per la llibertat. Ha desafiat el Leviatan, s’ha enfrontat -com un David davant de Goliat- a la raó d’estat de l’estat més poderós del món. La seva persecució per part dels Estats Units, amb la trista col·laboració de les democràcies europees, simbolitza l’atac més implacable contra la llibertat d’expressió i d’informació. Li donem, avui, tot el suport que està al nostre abast, en la seva lluita judicial per evitar l’extradició. Gràcies, de nou, amics de la Comissió de la Dignitat per la vostra tasca perseverant de tants anys, gràcies per ajudar-nos a mirar de cara els principis i els valors que necessitem per tal que la nostra vida col·lectiva tingui algun sentit i mereixi ser viscuda. Toni Comín