Nota de premsa Enguany la Comissió convoca la Nit de la Memòria 2018 el 2 de febrer i s’hi atorgaran els Premis Dignitat. Premis Dignitat s’atorguen a persones o entitats que hagin dut a terme accions en favor de la memòria històrica i per la seva actitud cívica envers els drets col•lectius nacional del país. “In memòriam” s’atorga a persones que haguessin tingut una actuació digna en defensa dels drets nostres drets col•lectius en el període republicà o durant la repressió franquista. Premis Dignitat 2017: per a periodistes Carlos Enrique Bayo, Patricia Lopez, Serveis Informatius de TV3, Serveis Informatius de Catalunya Ràdio i Escoles Obertes, amb un premi “In Memòriam” per a Santiago Gubern i Fàbregas. S’atorgaran el proper dia 2 de febrer durant la Nit de la Memòria en un sopar al Restaurant Pomarada del Passeig de Gràcia 78 (21.00h). Guardons: A Enrique Bayo i Patricia López, periodistes del diari Público per la seva tasca feta des d'un rigorós periodisme d'investigació per a posar al descobert fets com l'operació Catalunya i en general per la cobertura dels fets esdevinguts a Catalunya des del referèndum de l'1 d'octubre fins la repressió política que per l'acció policial i judicial es duu a terme contra Catalunya. Ha estat una de les poques finestres a Espanya que ha donat una informació rigorosa i no tergiversada dels fets i de la situació política de Catalunya. Al serveis informatius de Catalunya Ràdio per haver estat sempre amatents a la lluita per la memòria històrica i per cobrir de manera directa i constant l'actualitat catalana des dels diversos programes, els informatius i Catalunya Informació, i per la cobertura del referèndum de l'1 d'octubre, fins la proclamació de la República i la repressió política que avui s'està duent a terme. Tasca duta a terme malgrat les pressions i les limitacions i censures imposades per òrgans de l'Estat, tot complint el deure de garantir el dret de la ciutadania a ser informada pels mitjans públics de manera rigorosa i independent. Als serveis informatius de TV3 per la tasca continuada de divulgació de la memòria històrica, en els informatius dels TN i 324 i també per la producció i emissió de reportatges pels programes 30 minuts i Sense Ficció. També s'atorga per la cobertura que han dut a terme dels fets esdevinguts a Catalunya des del referèndum de l'1 d'octubre fins avui, recollint les imatges i informant de manera objectiva d'allò esdevingut, que evidencia la tergiversació que en fa la fiscalia i els tribunals espanyols. Tasca duta a terme malgrat les pressions i les limitacions i censures imposades per òrgans de l'Estat, tot complint el deure de garantir el dret de la ciutadania a ser informada pels mitjans públics de manera rigorosa i independent. A Escoles Obertes. Un moviment de mestres, pares i mares d'escoles públiques i concertades que van auto organitzar-se per garantir que es pogués dur a terme el referèndum del dia 1 d'octubre. Una experiència lloable, mostra de la consciència ciutadana de l'escola catalana de servei al país. Una escola que té com a principis l'educació en el respecte i la pràctica dels drets fonamentals i la llibertat i el dret de sufragi com a expressió de la voluntat popular. Aquest guardó també s'adreça a totes les persones que es van mobilitzat a cada barri i cada població de Catalunya de manera autogestionada, per a exercir els drets de ciutadania i defensar els drets fonamentals de llibertat d'expressió, de sufragi i del dret a l'autodeterminació del nostre poble. Als bombers, els estibadors, els músics, els actors i actrius, i els professionals sanitaris del servei Català de la Salut, mitjans de comunicació privats que es van mobilitzar per a fer possible el referèndum malgrat els actes d'agressió i violència de la policia espanyola i que han denunciat i lluiten contra la repressió política dels òrgans de l'Estat, que criminalitzen els actes d'expressió democràtica ciutadana. “in memòriam” a Santiago Gubern i Fabregas President del Tribunal de Cassació de Catalunya que juntament amb la resta de magistrats del tribunal, que arran dels fets d'octubre de 1934, es va mantenir fidel al País i defensà les nostres institucions després que el Govern de la República, les va intervenir de manera abusiva. Va lluitar contra la llei de 2 de gener de 1935 que va suprimir el Parlament i el Govern de la Generalitat imposant limitacions a les competències ja transferides i especialment a la Justícia i l'orde públic. El tribunal que presidia va ser la única institució catalana que es va mantenir vigent i que, des de l'àmbit jurídic, defensà les seves competències que li atorgà l'estatut i la llei del Parlament com a màxim òrgan de la Justícia Catalana. Va donar suport al recurs promogut pels jutges municipals destituïts, impugnant la legalitat de la suspensió de les institucions. Comissió de la Dignitat 625370661