Parlament de Pilar Rebaque en l'Homenatge a Lluis Companys

Parlament de Pilar Rebaque en l'Homenatge a Lluis Companys
Bona matinada tingueu El 15 d’octubre de 1940 ara fa 77 anys, Lluis Companys President de Catalunya, en aquest mateix lloc va ser afusellat per Franco, després d’un Consell de Guerra, totalment il·legal i sense cap dret de defensa. Companys va ser condemnat i mort per ser el president de Catalunya. El seu darrer crit va ser “Per Catalunya” El passat dia 29 de juny el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llei que va ser proposada per la Comissió de la Dignitat i a la que van donar suport altres entitats memorialistes. Va ser assumida pels grups parlamentaris “Junts pel Si”, “la Cup” i “Catalunya si que es pot”. Aquesta llei declara la il·legalitat dels Tribunals i en conseqüència la nul·litat de ple dret, originaria o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de las causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista. Amb aquesta llei s’han anul·lat 66.590 sentencies dictades per consells de guerra durant el franquisme, entre elles la del President Companys, 47 alcaldes i dos diputats d’ERC, tots ells afusellats. Hem de tenir la satisfacció d’haver complert un deure de justícia en vers el president i la seva memòria i la de la resta dels homes i dones que van ser processats, condemnats i molts d’ells afusellats per defensar les llibertats del nostre poble. Aquell consell de guerra ha estat anul·lat, però el govern espanyol encara ha de demanar perdó. Va ser un crim d’estat, que ha de ser reparat com ho exigeix l'ONU. Un crim que va commoure al món. El President Nehru en va dir “El que es va fer amb el President de Catalunya Lluis Companys, és un dels crims més monstruosos que registra la historia de la humanitat”. Els darrers temps hem vist com es banalitzava la mort del President Companys i es fa en boca dels qui han portat a Catalunya la repressió i la vulneració dels drets més elementals de la persona. Amb aquesta conducta es banalitza el que va ser la repressió franquista i el feixisme. Avui Catalunya viu un moment històric esperançador, volem construir un nou país des de la llibertat, la diversitat, la igualtat, l’equitat i la sostenibilitat, i on les dones tinguem un paper actiu i decisiu com ens pertoca. Aconseguir-ho depèn de nosaltres, com el mateix Companys deia des de França el 1939, en una carta adreçada als estudiants catalans refugiats a Montpeller, : “Estic content de veure la serena dignitat de la vostra carta i de trobar el sentiment de pàtria. Per lluitar per d’altres ideals, hi ha molta gent que treballa i lluita a tot el món. Però Catalunya només ens té a nosaltres. Per això més que mai, cal supeditar-ho a la seva defensa”. Les dones des de sempre hem lluitat pels drets del nostre poble, lluita que ha anat lligada a la conquesta dels nostres drets com a dones. El 1931 com que el cens electoral femení no estava format, i les dones no podien votar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Van organitzar un “Comite pro estatut” per tal de recollir signatures de dones, perquè tenien clar que l’estatut era important pel país i per elles. D’aquesta manera van demostrar la seva voluntat d’aconseguir l’Estatut d’autonomia. Va ser una mobilització i una participació de les dones altíssima. Ara també volem una república. Les dones volem una república catalana, lliure, independent i feminista. L’esperança d’avui suposa recollir el testimoni de la tasca de govern que es va fer sota la presidència de Companys i que va suposar avenços importants pels drets de les dones. El 1934 amb la llei sobre la capacitat de la dona i els cònjuges, que suposa igualar tots els drets de la dona i el home al matrimoni, quan fins llavors estava supeditada a la potestat del marit. El 1936 amb una llei d’avortament, donant totes les facultats al Conseller de Sanitat per dictar les disposicions necessàries. Aquest decret va ser molt important perquè tractava l’avortament com un tema de salut de les dones. El setembre de 1936 en modificar la llei de divorci de la república, permeten divorcis de comú acord. Totes aquestes lleis dictades per la Generalitat republicana foren derogades per Franco el setembre de 1939, al igual que la resta de drets conquerits pel nostre autogovern. Avui aquelles paraules de Companys dites a Montpeller als estudiants catalans, ens tornen a cridar a la necessitat de que lluitem per la nostra sobirania, l’únic mitjà per assolir els drets socials, econòmics i nacionals que el nostre poble anhela i que l’estat espanyol no està disposat a reconèixer. Frederica Montseny, va dir “front a aquest enemic, un poble valent, un poble entusiasta, un poble que a més de lluitar contra el feixisme, compren que ha sonat l’hora de les grans transformacions socials i que construeix sobre la marxa”. Companys va ser un lluitador, com advocat i diputat en defensa dels pagesos i dels treballadors, com a president en defensa de la república. Avui la lluita per a construir la república catalana és la culminació i continuïtat de la lluita del President Companys per construir una societat democràtica on es garanteixin els drets de les persones, la llibertat de pensar, la justícia social i els nostres drets com a poble en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura. Avui més que mai és vigent allò que va dir l'Ovidi Montllor «Els que no els agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense». Hem de fer fora la intolerància i la violència d'estat duta a terme de manera brutal per la policia espanyola, amb el suport dels tribunals i la fiscalia. Volem una justícia democràtica i independent. Per acabar permeteu-me que no deixi de banda la meva condició de dona i de feminista i perquè feministes per la independència, entre d'altres objectius, volem una república catalana, Perquè la eradicació de les violències masclistes siguin una qüestió d'estat. Perquè volem un sistema nacional d'educació publica, gratuïta, laica, catalana i coeducadora. Perquè els treballs de cura i de reproducció social han de ser responsabilitat de tota la societat. L'organització socioeconòmica ha d'incloure la coresponsabilitzacio dels homes en aquests treballs. Perquè s'ha de garantir l'equitat laboral i salarial, la fi de la divisió sexual del treball, i l'eradicació de totes les discriminacions a les treballadores. Perquè volem un estat laic, on les creences religioses no influeixin en la legislació ni en les polítiques publiques. Perquè la sostenibilitat de la vida ha de ser el centre de la política en totes les seves dimensions. Perquè cal reconèixer i donar visibilitat a les dones i la seva contribució en tots els àmbits dels sabers, treballs i practiques feministes. I perquè no volem mai més, que ens truquin de matinada. Visca la República !. Visca Catalunya !.