L’acte de la Comissió de la Dignitat i l’ARMH de Llagostera tractava de la despenalització dels antifranquistes

Els tres ponents del Parlament de Catalunya que treballen en la Preposició de Llei sobre la Reparació Jurídica dels Represaliats de la Guerra Civil, Mireia Boya (CUP), Joan Josep Nuet (CSQEP) i Montse Palau (Junts pel Sí), van explicar ahir a la tarda la iniciativa avui a Llagostera. Davant una Sala Social de la Caixa plena, han explicat com avancen els treballs de la Comissió parlamentària i expressen l’esperança de presentar la Llei acabada aquest mes de juny per a la seva aprovació. Josep Cruanyes, impulsor de la Llei i portaveu de la Comissió de la Dignitat, ha incidit en el seu parlament en la necessitat de donar a conèixer els noms de les 63921 persones judicialment perseguides pel franquisme per la seva implicació en la defensa de la democràcia, les idees de progrés i Catalunya. Ha denunciat, de nou, que les sentències que ells van condemnar encara són vigents. Ha recordat com el relator de l’ONU acaba d’insistir de nou al govern d’Espanya que havia de fer el mateix que altres països, com Argentina, Guatemala o Xile, on les víctimes de dictadures han estat recordades i honorades democràticament, i els responsables dels crims contra els drets humans –que no prescriuen– jutjats, com fou el cas de Ríos Montt, Videla i Pinochet. Cruanyes ha apuntat que en el cas de les víctimes mortes, aquests països s’han interessat per trobar-ne les restes i procedir-ne a la identificació amb enterraments dignes d’acord amb les famílies. La diputada de la CUP Mireia Boya, ha insistit que el deute que es té amb els morts no es pot pagar dins el marc de l’Estat espanyol, marc que –com ha apuntat- els partits espanyols no tenen cap intenció de democratitzar ni modificar favorablement més enllà del contingut de la Llei de la Memòria de 2007, que tampoc s’aplica en el seu sentit integral.  Montse Palau, de JuntsxSí, ha aprofundit en els requeriments legals de la llei, i ha contrastat l’endarrerment espanyol amb el rigor ani-totalitari que caracteritza la iniciativa catalana i es prodiga en molts altres països europeus. L’acte s’ha portat a terme en presència de membres d’altres entitats memorialistes, com l’Amical Mauthausen o Triangle Blau, amb l’actual i passat alcaldes de Llagostera i els familiars d’Eugeni Gurnés i Carles Rahola, després de tot un seguit d’actes aquesta setmana en honor del primer, afusellat l’any 1943. Des del públic, i en el torn de paraules, s’han fet suggeriments en el sentit de la necessitat de celebrar dignament, quan arribi, la despenalització dels antifranquistes, a totes les viles de Catalunya alhora que es doni un certificat als familiars de jutjats pel franquisme. Els ponents i Pep Cruanyes han insistit que aquesta iniciativa s’enquadra perfectament dins la conquesta d’un nou país i la República Catalana, on el tractament de la Memòria Històrica ha de ser modèl.lica.