Ahir el Congrés dels diputats va rebutjar la proposició presentada per Esquerra Republicana demanant que el govern de l’Estat completi el reton dels documents de Salamanca pendents de devolució, acordats per la Comissió mixta que va retenir el 2014 en fer el darrer retor. També demanava que es retornessin a Catalunya els documents dels 41 ajuntaments catalans i dels departaments de justícia i ordre públic de la Generalitat en compliment de la llei de retorn aprovada el 17 de novembre del 2005. La proposta va tenir el vot favorable de tots els grups de la cambra excepte els del PP i Ciutadans i l’abstenció del grup socialista que va ser decisiu per a ser refusada. És incomprensible que el PSOE s’abstingués per estar en desacord en demanar el compliment dels acords de la Comissió mixta que és l’òrgan d’execució de la llei. Part dels documents detinguts van ser acordats en reunions de la comissió del govern Zapatero. La seva actitud és contrària a la llei ja que amb aquesta retenció de 308 lligalls, banderes i cartells requisats a entitats i particulars la Generalitat no pot completar el retorn que estableix la llei i així restituir el que resta a les víctimes de l’espoliació. No entenem aquest posicionament socialista contrari al compliment dels acords i per tant contraris a la legalitat i encara menys el silenci dels diputats del PSC que sempre havien defensat el retorn. Lamentem l’actitud del govern de l’estat i els dos partits que hi donen suport i amb la seva abstenció, abonen les actituds dels que fan demagògia presentant a la Generalitat com a lladre de documentació, i per contra amaguen el gran deure pendent del govern central que és retornar els documents a les víctimes, particulars i entitats de la resta de l’estat que preveia la llei, la possibilitat de demanar-ne el retorn va passar volgudament desapercebuda en publicar el decret sense donar cap mena d’informació, com ho demostra el fet que només ho va reclamar la família de Gonzalo de Reparaz que, tot i demanar-ho dins el termini establert informats per la Comissió de la Dignitat, li ho van denegar i ho van aconseguir in extremis, després de 6 anys de recursos amb una sentència del tribunal Suprem. És una mostra de l’actitud contrària de l’estat i els partits que li donen suport a complir el deure de restitució de les víctimes espoliades pel franquisme que va establir la Llei de 2005. El govern central està en deure de les víctimes espoliades de la resta de l’Estat i hauria d’obrir un nou termini donant informació com ho fa la Generalitat perquè les víctimes puguin reclamar ens documents requisats que moltes famílies ignoren que es conservin a aquell dipòsit de Salamanca. Recordem que les corts valencianes van reclamar el retorn dels documents valencians en un acord unànime del 2004 reclamant la devolució. A diferència d’aquesta actitud, la Generalitat ha fet efectiu el retorn als legítims propietaris de milers de documents. Per a localitzar-los ha publicant llistes dels noms dels titulars dels documents que s’havien recuperat i fins i tot ha cercat el domicili de les famílies dels espoliats alguns dels quals estaven a l’exili. Una actitud mol diferent dels partits espanyols (PP, C’S i PSOE) que volen presentar a la Generalitat com a culpable i espoliadora, com ara l’acord que el passat 31 de març van prendre tots els grups municipals de l’Ajuntament de Múrcia, presentant la Generalitat com a espoliadora de documents murcians, quan ignoren y amaguen el dret dels ciutadans i ciutadanes de Múria a recuperar uns arxius que la llei els reconeix però que les institucions i partits espanyols els neguen. La Comissió de la Dignitat posarà en coneixement del Consell dels Drets Humans de l’Assemblea General de les Nacions Unides el bloqueig del retorn dels arxius espoliats pel franquisme a Catalunya i l’incompliment del deure de retornar els arxius requisats a les víctimes de la resta de l’Estat, deure a que va ser requerit l’Estat en el darrer informe del Relator de les Nacions Unides el juliol del 2014. Comissió de la Dignitat 7 d'abril de 2017 Barcelona València