EN DEFENSA D’ALBERT VELASCO GONZÀLEZ, CONSERVADOR DEL MUSEU DE LLEIDA

Els sotasignats, especialistes en història contemporània, davant els esdeveniments generats arran de la publicació de dos articles signats per Albert Velasco Gonzàlez al voltant dels fets de juliol i agost de 1936 a Vilanova de Sixena, EXPOSEM:

- Que els dos articles de l’autor, apareguts a El País (2 de setembre de 2016) i el Punt Avui (6 de setembre de 2016) demostren rigor científic, capacitat crítica i un ús de les fonts escrupolós, sense manipulacions i tergiversacions de cap mena. A més, l’exposició de fets i els raonaments que els envolten s’han efectuat d’acord al mètode científic, contrastant les diferents fonts existents i sense obviar informacions rellevants en la demostració de la tesi.

- Que l’autor ha estat respectuós amb la localitat de Vilanova de Sixena i els seus veïns, atès que els articles no contenen cap tipus d’expressió inadequada ni difamacions per les quals es puguin sentit ultratjats ni vexats.

- Que l’autor ha emprat la Causa General franquista amb el rigor i responsabilitat que requereix una font amb aquestes característiques, això és, confrontant-la amb altres fonts que parlen de la mateixa qüestió. En aquest sentit, les conclusions a les que arriba l’autor són fonamentades en allò que diuen les fonts i els historiadors que, amb anterioritat, s’havien referit a l’assumpte, com és el cas de Julio Arribas Salaberri i Miguel Ángel Pascual Ariste, tots dos vinculats a la localitat de Vilanova de Sixena.

- Que a la vista del fets que relaten les fonts conegudes a dia d’avui sobre la qüestió, no es pot afirmar que l’incendi que va arrasar del monestir de Santa Maria de Sixena fos responsabilitat de milícies arribades de Catalunya, ni fer responsable d’aquest fet al president Lluís Companys o a la Generalitat de Catalunya. Això últim és un despropòsit que no té cap base historiogràfica i que respon a una manipulació interessada de la història.

- Que Arribas (testimoni directe dels fets) i Pascual, prèviament als articles de Velasco, ja havien manifestat que la responsabilitat de l’incendi del monestir va ser obra del Comitè local de Vilanova de Sixena. Cap d’aquests dos autors fa recaure la responsabilitat en les esmentades milícies foranes.

- Que la successió detallada dels esdeveniments que es recull en un dels dos articles d’Albert Velasco, demostra que la situació que es vivia a Vilanova de Sixena des del 1933 era de crispació amb dos bàndols enfrontats, com a conseqüència de tres assassinats haguts al poble arran d’un aixecament de la CNT. Aquest ambient de conflictivitat i tensió va poder condicionar el resultat de les eleccions de febrer de 1936 i, també, va poder ser la causa dels crims i la repressió que el Comitè local va exercir des dels primers dies de l’aixecament militar d’aquell any.

- Que crida l’atenció que algunes de les mateixes persones condemnades pels fets de 1933 fossin després acusades a la Causa General de l’incendi i saqueig del monestir, entre altres crims. Els seus noms, a més, coincideixen amb alguns dels que dóna Arribas en referir-se als dirigents del violent Comitè local.

- Que a diferència del que s’ha dit en alguns mitjans de comunicació, a la Causa General no hi ha cap testimoni que imputi l’incendi del monestir a milícies arribades des de Catalunya.

A la vista del que hem exposat, els sotasignats MANIFESTEM:

            -  Que amb els seus articles Albert Velasco només ha pretès exercir d’historiador i, alhora, sortir al pas de les difamacions contra el president Companys publicades en un mitjà de comunicació aragonès, en què se’l feia responsable últim de l’incendi del monestir de Sixena.

            -  Que rebutgem i lamentem que l’Ajuntament de Vilanova de Sixena hagi acordat en un ple municipal presentar una demanda judicial contra Albert Velasco per difamació. Aquest tipus d’actituds, profundament irresponsables i indignes de representants polítics, criminalitzen la feina de Velasco i dificulten l’exercici lliure de la nostra professió. Qualsevol tipus de coacció als historiadors ha de ser rebutjada de ple, per vulnerar els drets fonamentals de lliure expressió i dret a cercar i difondre informacions en la recerca científica.

             -  Que la responsabilitat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena és la de promoure relats històrics del poble rigorosos i que fomentin un coneixement objectiu del seu passat, i no manipulacions interessades que contradiuen, fins i tot, el que historiadors locals han escrit fa pocs anys.


Barcelona, 17 de setembre de 2016.

Signants del manifest:

Jordi Casassas i Ymbert. Catedràtic d’història contemporània de la UB i president de l’Ateneu Barcelonès.

Josep Clara i Resplandis. Professor d’història contemporània de la UdG i membre de la Real Acadèmia de la Historia.

Agustí Colomines i Companys. Historiador, Càtedra UB Josep Termes i director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Borja de Riquer i Permanyer. Catedràtic emèrit d'història contemporània de la UAB.

Josep Cruanyes i Tor. Historiador i advocat, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’IEC i membre de la Comissió de la Dignitat.

Joan B. Culla i Clarà. Professor d’història contemporània de la UAB.

Antonieta Jarne i Mòdol. Professora d'Història contemporània de la UDL.

Andreu Mayayo i Artal. Catedràtic d’història contemporània i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

Eduard Puigventos i López. Doctor en història contemporània.

Hilari Raguer i Suñer. Historiador i monjo de l'Abadia de Montserrat.

Borla de Riquer i Permanyer. Catedràtic emèrit d'Història contemporània de la UAB.

Josep M. Roig i Rosich. Professor de la URV i exdirector del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

Josep Sánchez Cervelló. Catedràtic d'història contemporània de la URV.

Carles Santacana i Torres. Professor d’història contemporània de la UB i director del Departament d’Història Contemporània de la UB.

Antoni Segura i Mas. Catedràtic d’història contemporània de la UB i codirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals.

Jaume Sobrequés i Callicó. Director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC.

Josep M. Solé i Sabaté. Catedràtic d’història contemporània de la UAB.

Francesc Vilanova i Vila-Abadal. Professor d’història contemporània de la UAB i director de la Fundació Carles Pi i Sunyer.

Joan Villarroya i Font. Catedràtic d’història contemporània de la UB.

Eduard Puigventós López. Doctor en història contemporània.

Per a noves  adhesions podeu trametre un correu electrònic a comunicacio@comissiodeladignitat.cat indicant nom i cognoms,  i nif o o telèfon, professió i població de residència.