Arriba una nova tramesa de documents, però el ministre WERT incompleix la llei una vegada més
COMUNICAT DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT
La Comissió de la Dignitat vol remarcar que aquesta nova tramesa de documentació, per bé que incompleta, és un nou triomf de la lluita de la ciutadania catalana, duta a terme des de 2002, quan la ministra de Cultura del PP, Pilar del Castillo, va dir que no es parlaria més d’aquesta qüestió i que no es lliuraria “ni un paper” a Catalunya.
De tota manera volem denunciar que amb el retorn parcial del fons acordat per les reunions de la Comissió Mixta Estat -Generalitat (des de 2011 fins l’abril del 2013) el Ministeri de Cultura ha incorregut en una il.legalitat. No és el Ministeri qui ha de decidir d’una manera unilateral quan hi ha un acord consensuat d’ambdues parts . Tal com estableix l’article 4 i 3 de la Llei de retorn, de 21/2005, calia subrogar en tots els drets i obligacions del Ministeri. És a dir que un cop identificats i digitalitzats els documents, com es va fer fa més d’un any, el Ministeri ha de lliurar tota la Documentació a la Generalitat, que és la qui en regula i estableix el sistema de localització i restitució als particulars.
L’anunci fet després de la darrera reunió del Patronat, en què s’anunciava que es retindria part de la documentació acordada, simplement perquè el Ministeri considerava unilateralment que no es podria retornar, és un acte de desviació de poder del Ministeri, que s’atribueix facultats que no li pertoquen. Unilateralment no pot modificar els acords de la Comissió Mixta. La manca de facultats del Ministeri ja va ser establerta per la Sentència del 14 d’abril de 2013 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que amb aquesta actuació vulnera.
El Ministeri de Cultura ha actuat de nou amb menyspreu envers el Govern de Catalunya i el nostre poble, ja que la Llei de Retorn va ser feta com a acte de restitució històrica al nostre govern i a les persones i entitats catalanes afectades. El nostre poble ho havia reclamat d’acord amb la Proposició no de llei, aprovada pel Congrés dels Diputats de 18 de maig de 2004, per a resoldre la reivindicació de retorn a Catalunya dels documents requisats el 1939 i que es troben a l’Arxiu de la Guerra Civil, fons de l’organisme requisador.
Amb aquesta actuació, el Ministeri vulnera de nou les disposicions de l’Estatut de Catalunya que estableixen la competència de la Generalitat en Cultura i Arxius i per tant en la custòdia del nostre patrimoni documental, que ha de ser restituït íntegrament a Catalunya, ja que no té sentit la retenció de materials caracteritzables clarament com a botí de guerra. Voler que els documents que no es retornin siguin traslladats de nou a aquell sinistre arxiu, és voler remarcar que Catalunya, per a ells, no forma part de l’Estat i que aquell fons no forma part del fons cultural de la història de Catalunya, que ha d’estar als arxius catalans. Hem de recordar que el principi de procedència estableix que els arxius han d’estar al lloc on van ser generats, i si no ho estan, és per un acte de requisa com a botí de guerra.
Denunciem també el Ministeri de Cultura perquè queden pendents de transferència la documentació d’Ordre Públic i de Justícia de Catalunya que forma part del seu arxiu institucional que ha de ser restituït d’acord amb l’article 2.1 de la Llei. Amb això també ha incomplert allò disposat a la Sentència de l’Audiència Nacional, de 19 de desembre de 2008, que resolia sobre la documentació d’Ordre Públic.
Tampoc no s’ha restituït la documentació dels ajuntament catalans als seus arxiu institucionals que van ser saquejats en els primers moments de l’ocupació el 1939.
En darrer lloc reclamem que el Ministeri, en compliment del que estableix la disposició addicional primera de la Llei de Retorn, restitueixi la documentació requisada al País Valencià que va ser reclamada per molts Ajuntaments Valencians i per un acord unànime de les Corts Valencianes el 2004.
Denunciem la mostra d’intolerància mostrada pel ministre Wert i per anar contra els principis de veritat i restitució de les víctimes de la Guerra Civil. Demostra amb la seva actitud una manca absoluta de principis i conviccions democràtiques i de respecte a la pluralitat de les nacions i cultures.
Si el Govern espanyol considera que la documentació requisada ha de restar en aquell sinistre fons, és senyal que no respecta la voluntat del nostre poble expressada durant aquests anys i per diversos pronunciaments del nostre Parlament de recuperar el patrimoni documental requisat a Catalunya que és patrimoni del nostre poble i ha de ser posat a l’abast dels nostres ciutadans i ciutadanes.
Amb la seva actuació, l’Estat espanyol es demostra un cop més que no hi ha un estat de dret i s’utilitza la llei com una eina per anar contra els drets del nostre poble, la nostra cultura i els drets més elementals de les persones, com és la dignitat i el reconeixement de les víctimes d’un espoli i de les seves repressores conseqüències. A més ho fa d’una manera tan perversa com és al•legant els conceptes de “cultura i “patrimoni”, paraules que no tenen sentit si no és com a eina de llibertat i de respecte a les persones.
El Ministre Wert ha incomplert totes les promeses que ha fet des que va ser nomenat i ha estat bel•ligerant en no complir la llei que es vanta de respectar. No s’ha acabat el contenciós. Seguirem denunciant l’actitud del Govern espanyol a l’ONU i al món i es reclamarà el compliment del que manca per a retornar als tribunals.
