Declaració indignada de la Comissió de la Digniitat davant de la negativa del ministre Wert de retopornar els papers que resten.

La comissió de la Dignitat denuncia l’actitud del Ministeri de Cultura i en concret el ministre WERT incomplint de manera desvergonyida la llei del retorn dels documents.

La seva actuació cal qualificar-la d’actuació arbitrària i contraria al dret. En concret del dret de les víctimes de la dictadura a ser reconegudes i reparades.

L’objectiu del Ministeri no és altra que la d’intentar blindar una requisa feta com un botí de guerra perpetrada per un exercit d’ocupació ara fa 75 anys. En definitiva acabar la feina feta pel franquisme.

És significatiu que aquest blindatge es realitzi ara, quan fa 75 anys s’estava completant el procés de requisa i es trametien a Salamanca els darrers vagons carregats de documents requisats a institucions, entitats i particulars del nostre país. Una veritable bufetada contra les víctimes i contra Catalunya com a País que altra volta, com ara fa 75 anys el ministre ha volgut tornar a humiliar.

El ministeri ha actuat vulnerant la llei pels següents motius:

1.- En les sessions de la comissió mixta Generalitat-Ministeri de Cultura del setembre del 2011 al juliol passat, es van aprovar quina era exactament la documentació que havia estat requisada a Catalunya a entitats i particulars. Un cop lligat aquest acord el ministeri els havia de lliura la documentació a la Generalitat en tres mesos.

2.- Els acords de la Comissió mixta presos per consens de les dues institucions són vinculants.

3.- És a la Generalitat a qui li correspon ordenar i dur a terme el procés de retorn i trobar i localitzar els hereus de qui van ser espoliats.

4.- Tot això ho va recollir el dictaminar un dictamen del Consell d’Estat del 18 de desembre del 2008 i de l’advocacia de l’estat de 19 d’abril de 2012 l’Estat que a més va dir que el Ministeri de Cultura no és competent per tramitar ni resoldre les sol•licituds de retorn.

Aquests dictàmens es van fer en un procés indignant en el que es va denegar la petició de retorn d’un fons important de documents de la família de Gonçal de Reparaz que ara viu a Perú. Havia demanat el retorn a la comunitat autonomia de Madrid on ho havien requisat. En negar-se la senyora Esperanza Aguirre a retornar-la, el Ministeri, basant-se en aquest informes, va dir que no els podia tornar ell ja que no era competent i que més ho era la comunitat autònoma. Aquella interpretació va ser recollida en la sentència del tribunal Superior de Justícia de Madrid de 14 d’abril de 2014

La Comissió de la Dignitat ja va denunciar aquesta interpretació absurda que deixa indefensa a la Família Reparaz com a víctima, i que li impedeix fer efectiu el dret de recuperació del seu arxiu familiar. Seria impensable que les lleis no servissin per a garantir els drets dels ciutadans.

Aquesta sentència està impugnada per la família Reparaz ja que en un estat de dret és inadmissible una justícia formalista, si no que ha de prevaldre una justícia material que repari els abusos.

Amb aquests antecedents és absolutament contradictori que el Ministeri es vulgui atribuir la competència de decidir, de manera arbitrària i unilateral, quins papers retorna a Catalunya i de si hi ha hereus o no. Això ho ha de dur a terme la Generalitat d’acord la llei i amb el decret de retorn que va dictar el 9 de setembre del 2008.

S’ha de qualificar l’actitud del Ministeri com a abusiva, arbitrària, impròpia d’un estat de dret.

També demostra una desconfiança envers la Generalitat de Catalunya que considera una institució subsidiària i que li fa nosa.

Per altra banda, amb aquest menyspreu envers la Generalitat. mostra una inanimatversió contra el poble de Catalunya que, com pensava l’administració franquista a la fi dels seus dies, no volia deixar el votí de guerra, blindant-lo amb arguments culturals.

No hi poden haver raons més perverses.

La cultura no pot ser mai una justificació per a retenir un botí de guerra arrabassat a persones i ciutadans.

Exigim l’immediat lliurament dels documents aprovats per la Comissió mixta a la Generalitat.

Demanem a la intel•lectualitat espanyola que condemni aquesta actitud del ministeri que és un greu atac als drets de les persones i a la cultura que s’afegeix als atacs contra la llengua i la cultura catalanes a l’escola, als mitjans de comunicació amb l’objectiu de minoritzar-la. Polítiques que hem de qualificar de franquistes.

No pensem que es puguin imposar actes arbitrari que no tenen cap respecte als drets de les persones i dels pobles que, com va dir el relator de les Nacions Unides Pablo de Greiff, han de ser reparats dels crims comesos per la dictadura. Un deure que no prescriu com no es consideren que prescriguin a Europa la reparació dels actes d’espoliació comesos pel nazisme contra jueus i altres defensors dels drets i de la democràcia.

En aquest sentit, doncs, convoquem a la ciutadania catalana a l’acte que teníem programat el dia 5 de juliol a les 12 del migdia, al peu del Monument a Mistral que hi ha a l’escala que puja al Museu d’Art de Catalunya per la banda nord del Passeig de les Cascades del parc de Montjuïc. Per rememorar el 75 aniversari de la sortida del darrer vagó de documents cap a Salamanca, per a reclamar el retorn a Catalunya de la totalitat del que resta del botí de guerra dels documents confiscats i per a restituir les inscripcions en català i occità que ara fa 75 anys van ser esborrades en un dels actes de la ferotge persecució de la llengua catalana que va començar aquells dies el franquisme i que el senyor WERT vol continuar avui.

Amb la mobilització del nostre, poble aconseguirem finalment el retorn complet del nostre patrimoni documental. Tal com va dir el passat dia 12 en un acte del Memorial Democràtic, Federico Mayor Zaragoza –en reclamar la creació d’una Comissió de la Veritat i la Reconciliació per superar els crims franquistes-, és hora de prendre mesures per permetin el tancament de les ferides de la Guerra Civil.

Perquè s’imposi la força de la raó a la raó de la força.

Ho aconseguirem per la dignitat de Catalunya i de les víctimes del franquisme.

Barcelona el 18 de juny de 2014.