Bloqueig del retorn dels papers de Salamanca.

Des del juliol de 2013 el procés de digitalització de tots els fons catalans que han de ser transferits a Catalunya es va completar i encara no s’ha produït la transferència. Denunciem d’incompliment enèsim de la llei de retorn per part del ministre de cultura.

Volem denunciar que la raó que ha donat el ministre per no fer el retorn que perjudicava al govern davant de les eleccions europees. Això és immoral i inacceptable en un estat democràtic,

No es pot admetre en un context d’una societat democràtica, que el compliment dels deures de restitució i justícia transaccional es considerin perniciós. És una mostra que els valors democràtics de la nostra societat son molt febles. La restitució a les víctimes, al govern de Catalunya, a les entitats afectades i de tot el patrimoni documental de Catalunya, a 75 any dels fets hauria de ser una prioritat i en si mateix un valor social preferent.

És greu que el compliment d’una llei el ministre Wert consideri que és un inconvenient, quan hauria de ser un motiu d’orgull i una prioritat per a qualsevol govern democràtic. Denunciem aquests comportament clarament antidemocràtic que contribueix a la banalització del franquisme, quan el govern hauria de tenir una actitud de condemna sense dubtes.

També és una mostra de la incapacitat d’assumir la diversitat nacional dins de l’Estat espanyol i en concret el reconeixement de Catalunya com a poble que va ser víctima del franquisme en perdre les institucions i el reconeixement del dret a l’autogovern.

El govern està dient també que fer un acte favorable a Catalunya i les seves institucions és un fet perniciós, quan a més és una reparació d’un a injustícia. Amb aquest plantejament està contribuint i posant-se al costat de les actituds de catalanofòbia.

Informe del relator de les NNUUPablo de Greiff.
Pablo de Greiff relator de les Nacions Unides per la promoció de la Veritat, justícia, reparació i les garanties de no repetició, dels processos transicionals, es va reunir amb la Comissió de la Dignitat i va recollir en el seu raport de la visita a l’estat espanyol el deure de l’estat de restituir els arxius i els béns requisats pel franquisme. Un deure que no prescriu ja que l’hem d’inscriure dins dels crims contra la humanitat del pacte Internacional dels Drets Civils i polítics.

En aquest raport remarca l’incompliment de l’estat espanyol de l’anul•lació dels processos polítics del franquisme encara pendents i del deure d’investigar i processar als franquistes, ja que considera que l’amnistia del 1977 no és aplicable en els crims contra la humanitat..

Recentment l’Orquestra Filharmònica de Viena va decidir retornar uns quadres que havien estat requisats pels nazis. Van manifestar en un comunicat “Ens interessava de tot cor” “Ens hem esforçat des de fa molts anys per afrontar-nos al nostre passat i volem assumir la nostra responsabilitat de reparar la injustícia comesa en el passat.”

Aquesta actitud contrasta amb la gasiva de l’estat espanyol que incompleix els deures de reparació d’injustícies produïdes per la dictadura i no assumides des de la transició. El deure de reparació, com s’entén a Àustria o Alemanya, no està sotmès a condició ni a termini.

Recurs contra el retorn al TSJC.

La comissió de la Dignitat ha comparegut en el recurs que s’ha interposat contra la Generalitat de Catalunya al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Aquest recurs és una mostra de la intolerància i incomprensió contra el procés de restitució.

-. És inadmissible que es retregui a la Generalitat que s’ha apropiat de documentació no catalana, quan és el Ministeri que és qui és el responsable del lliurament.

-. És inadmissible que es digui que la Generalitat no ha cercat els afectats per a fer-los la restitució. Si el procés no s’ha pogut completar ha estat pels entrebancs que posa el ministeri.

-. És inadmissible que es digui que els documents que no es puguin restituir als afectats s’hagin de retornar a Salamanca. Tal com diu la llei quedaran a l’arxiu còpies autèntiques. Els documents originals formen part del patrimoni documental i de la història de Catalunya i ha de ser preservat per la Generalitat que és la responsable d’aquest patrimoni, ara com ho era el 1939 quan van ser requisats.

Els 43 ajuntaments Catalans espoliats.

Aquests ajuntaments han pres acords consistorials exigint conjuntament amb la Comissió la restitució de la part dels seus arxius que van ser espoliats. Si el Ministeri no els retorna s’interposarà conjuntament un recurs davant dels tribunals per a exigir-ne la restitució.

Va ser una espoliació feta ara fa 75 anys quan encara eren vigents les lleis democràtiques catalanes que no es van derogar per Franco fins el 30 de setembre de 1939, quan s’havia acabat l’espoli.

Ara els ajuntaments com a corporacions democràtiques tenen dret a recuperar els documents requisats com a botí de guerra i contra les lleis catalanes vigents en aquell moment. Tots els afectats han fet arribar la petició de retorn dels seus documents que han aprovat. Si no és atesa s’interposarà col•lectivament un recurs contenciós administratiu fent la reclamació.

Barcelona 6 de maig de 2014.