Avui fa 73 anys que va ser afusellat Lluís companys i encara resta pendent que l’Estat Espanyol assumeixi la seva responsabilitat en la deportació i posterior assassinat del President, com ja ho ha fet Alemanya i França. Lluís Companys va ser condemnat a mort pel fet de ser president de la Generalitat i haver defensat les institucions catalanes i republicanes. Amb aquell acte, en un moment en que el nostre país havia estat vençut, destruïdes les nostre institucions i perseguida la nostra llengua, es volia humiliar el nostre poble.
Es responsabilitat de l’Estat i les seves institucions judicials de procedir a anul·lar el consell de guerra en que se’l va condemnar. Al sumari encara consta la sentència condemnant el president com a un criminal. Cal que s’anul·li definitivament aquesta sentència i la resta de sentències polítiques del franquisme en un acte de reafirmació democràtica i condemna de la il·legalitat dels tribunals franquistes.
La Comissió de la Dignitat, per tal de que hi hagi un record i homenatge permanent al President màrtir fa temps que treballa en l’erecció d’un monument a Lluís Companys. El projecte l’ha fet Antoni Miró, artista valencià nascut a Alcoi el 1944, que es va oferir de manera desinteressada fent un projecte que ens va lliurar i que hem presentat a l’Ajuntament de Barcelona.
Avui el fem públic el projecte que es tracta d’una planxa d’acer corten, sostinguda per dues columnes, en que hi ha retallat el perfil de la imatge de la fotografia oficial del president que el 1937 va fer el fotògraf Josep Sala.
S’està treballant per a cercar un lloc adient i digne per a col·locar el monument i determinar les dimensions definitives en funció de l’espai. El projecte que es presenta s’ha fet a partir de metres d’alçada, totals i 3,50 m l’alçada de les columnes fins al quadrat amb l’efígie de 2,50 m. d’alt, per 4,50 m d’amplada.
Per a fer el monument es farà una subscripció popular oberta al compte de Catalunya Caixa 2013 0628 47 0200140106, i amb la venda d’una sèrie de litografies fetes per Antoni Miró.
En el monument hi hauran les següents inscripcions
La dedicatòria:
Catalunya a Lluís Companys i Jover, president de Catalunya El Tarròs 1882 – Barcelona 15 d’octubre de 1940, assassinat pel franquisme a Montjuïc.
De les paraules del seu testament polític:
"La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i el que representa de Pau, Justícia i Amor. Lluís Companys 15 d’octubre de 1940.”
Jawaharlal Nehru president del Congrés Nacional Indi. 1940.
“El que van fer amb el president de Catalunya Lluís Companys és un dels crims més monstruosos que registra la historia de la humanitat.”
Presentem aquesta iniciativa en aquest moment en que en els darrers temps en les declaracions i debats polítics s’ataca i ultratja la figura del president des de postures de l’espanyolisme unionista.
Per respecte a la dignitat de la figura històrica del president presentem aquesta iniciativa com a acte d’homenatge i reconeixement popular.
Serà un monument erigit com homenatge del poble de Catalunya al president, en record del seu sacrifici en defensa de les nostres llibertats i com a testimoni i recordatori del deute que té pendent amb Catalunya l’Estat espanyol.
Estat de la Transferència dels papers de Salamanca.
Denunciem de nou d’incompliment per part del ministre Wert del retorn dels papers de Salamanca que encara resten per transferir. És un nou incompliment de la llei i del compromís que ell va contreure davant de les corts espanyoles d’acabar la transferència abans d’acabar l’agost. La Generalitat va procedir a digitalitzar tota la documentació que mancava però no s’ha transferit per l’actitud “mandrosa” del ministeri que va allargant de manera innecessària en retorn a Catalunya d’aquesta part important del seu patrimoni documental.
Amb el retorn s’ha de reparar un acte fet contra el principi arxivístic de no deslocalitzar els arxius del lloc de producció, en aquest cas Catalunya ja que així compleix l’objectiu de facilitar l’estudi de la història d’aquell indret. Un segrest d’arxius que no cerca altra cosa que dificultar l’accés i la recerca històrica.
Tornem a denunciar que en l’actitud obstructiva del ministeri que no tant sols es nega a retornar els milers de documents i objectes que ja han estat digitalitzats fa mesos per la Generalitat, si no que també exclou del retorn a Catalunya la documentació d’ordre públic, de justícia, del País valencià que hi ha a la Causa General i també la dels 42 ajuntaments catalans. Tota aquesta documentació va ser requisada en acabar la guerra conjuntament amb la documentació de la Generalitat i els particulars.
Exigim el retorn de la totalitat d’aquest fons altrament no considerarem tancat aquest procés i seguirem denunciant a les instàncies internacionals l’incompliment per part de l’estat espanyol dels tractats que l’obliguen a la restitució d’arxius requisats i deslocalitzats amb motiu de fets bèl·lics.
Barcelona València, 15 d’octubre de 2013.
Comissió de la Dignitat