Aquest migdia s' ha celebrat al Cercle Artístic de Sant Lluc una roda de premsa amb assistència de moltes persones que van col·laborar a l'adquisició del Fons Argelers de fotografies de la guerra civil que serà dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. S'ha informat que l'autor de les imatges de guerra era Francesc Boix i de les del fons de fotografies de Barcelona del seu pare Bartomeu Boix que era aficionat a la fotografia i que va ensenyar la tècnica al seu fill. Tambe hi han estat presents la senyora Elisabet Calsina de la família Boix i Maribel Quinto neboda de la senyora Maria Fabregat una de les persones fotografiades per Boix, que ha portat a identificar a l'autor.

La revista d'història Sàpìens col·laboradora en la compra del fons, amb Ara Llibres i 47 persones més, publica un extens article sobre aquesta troballa, al número del mes d'agost que es distribueix avui dia 24 de juliol.

Comunicat de la Comissió de la Dignitat del 24 de juliol de 2013.

Ara fa quatre mesos la Comissió de la Dignitat, presentava el fons de fotografia adquirit amb ajut de 47 persones Ara Llibres i la revista Sàpiens.

Avui estem en condicions de fer públic qui era l'autor d'aquell fons fotogràfic de la guerra civil que es va endur un soldat a la retirada per a ser preservat i va restar amagat setanta anys fins que fot posat a la venda i adquirit per a ser per sempre més patrimoni del poble de Catalunya.

En adquirir-lo varem prendre el compromís d'estudiar-lo i classificar-lo abans de ser lliurat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Moltes han estat les persones que des del dia en que es va presentar han estat col•laborant desinteressadament. Ha estat aquesta col•laboració qui ha permès que avui poguem dir de manera certa i fonamentada que van ser dos els autors de les fotografies.

Les imatges de guerra que es conservaven en una caixa de fusta van ser fetes per Francesc Boix i les de Barcelona i pobles de la rodalia, conservades en dues caixes de llauna, van ser fetes pel seu pare Bartomeu Boix.

Bartomeu Boix era un sastre lligat al corrent sindicalista de la CNT trentista i al moviment polític catalanista republicà tenia la seva botiga al carrer de Margarit del poble sec. El 1920 va néixer el seu fill Francesc que es va aficionar a la fotografia de la ma del seu pare que n'era aficionat i que tenia un laboratori a la botiga. Als 14 anys el seu pare el va posar a treballar d'aprenent a la casa de fotografia Romagosa.

El que ens va portar a descobrir els autors van ser la fotografia d'una parella, un capità i la seva promesa que vam difondre en presentar el fons que pensàvem que podia ser el fotògraf i el nom de Maria Fabregat que havíem trobat entre les notes de paper dels negatius.

Els dies següents es van posar en contacte diverses persones que pensaven que la parella podien ser membres de la seva família. Va ser el dia 30 de març que vam rebre una telefonada del senyor Albert Pau que ens va dir que aquella parella es deien Ventura Pau i Solé i Montserrat Sureda i Pijoan. En un primer moment no va semblar versemblant. Posteriorment va telefonar Oscar Pau dientb que la parella eren els seus avis. Vam anar a Salt on la seva mare Montserrat Pau Sureda, ens va mostrar una còpia de la mateixa fotografia a la que hi havia enganxada un text on deia que la fotografia havia estat feta el 2 de juny de 1938 a Vilanova de Meià pel fotògraf de la 30 divisió Francesc Boix.

Al cap d'uns dies ens va telefonar Maribel Quinto que ens va dir que el seu pare Lluís Quinto de 92 anys volia veure les fotografies del front del Segre ja que ell havia estat allí. Després de veure les imatges i constatar que havia estat en el Montsec, però en una altra divisió, varem parlar de Maria Fabregat i comentà que una cunyada seva se'n deia. Li mostrarem unes fotografies de dues noies joves i en veure la segona la va reconèixer. Dies després, en mostrat Maribel Quinto la fotografia a la seva tia va reconèixer que havia estat feta des d'un balcó de l'Hotel Colom, seu de les JSU a la plaça Catalunya de Barcelona on treballava de secretària. També va dir que es recordava que allí voltava un fotògraf anomenat Francesc Boix.

Aquelles dues dades havien de ser confirmades i la pèrit cal•lígraf Maria Teresa Pagespetit va fer un estudi grafològic comparant lletra de documents fets per Francesc Boix amb les lletres de les notes dels papers que embolcallaven molts dels negatius. El resultat va ser confirmar que la lletra de les notes de les fotografies de guerra eren de Francesc Boix, cosa que confirmava la seva autoria, però també va concloure que la lletra de les fotografies de Barcelona de les caixes de llauna era d'una altra persona, més gran que tenia trets de familiaritat amb la d'en Francesc.

A la fi hem arribat a la conclusió que les imatges de Barcelona van ser fetes pel pare d'en Francesc, Bartomeu Boix, aficionat a la fotografia que havia pogut fer unes fotografies datades entre els 1931 al 1935 en que Francesc era massa petit.

Es tenia documentat que Francesc que en esclatar la guerra encara no havia fet els 16 anys va treballar de fotògraf a la revista Juliol de les JSU on va publicar diverses fotografies. Devia ser a finals del 1937 quan ja tenia disset anys que devia anar a incorporar-se a la 30 divisió on faria de fotògraf, recollint les imatges conservades entre la zona del front d'aragó de Pancrudo, Martín del Rio a Fuentes de Ebro fins al front del segre a la zona de Vilanova de la Barca, Linyola, Montgai i Vilanova de Meià a la serra de Sant Mamet.

L'equip de fotògraf i arxivers composat per Pep Parer, Mariano Blanco,Ricard Marco, David Gonzalez, Lluís Saura, Laia Foix i Ramon Barnadas de l’Associació Fotoconexió que estan treballant en la digitalització, classificació i estudi dels negatius van trobar el negatiu d'una fotografia feta des del mateix balcó de l'Hotel Colom on hi havia Gregori López Raimundo i Francesc Boix molt jove, que acabava de confirmar la identificació de l'autor.

Es una gran satisfacció aquesta troballa pel que significa de trobar una part important de l'obra dels primers anys de fotògraf de Francesc Boix, que és més conegut pel paper que va tenir al costat del fotògraf tortosí Antoni Garcia Alonso que van amagar molts negatius de les imatges preses pels nazis del camp de concentració de Mathausen que van permetre identificar als autors de l'holocaust en la declaració que va fer Boix al judici de Nuremberg. Hem descobert una part de la vida professional de Boix fins ara desconeguda.

És important perquè hem enriquit el patrimoni fotogràfic de Catalunya amb un testimoni gràfic de la vida a aquella divisió creada a partir de la columna Macià Companys formada per voluntaris d'Esquerra Republicana i Estat Català de les Brigades mixtes 131 i 132 a la que s'afegí la brigada 143 formada per voluntaris del PSUC. Una obra feta per un jove entre els 17 a 19 anys que es va endur amb la retirada conjuntament amb dues caixes amb imatges de Barcelona, amb alguns fets històrics com les eleccions del1931 i 1932 les destrosses del sis d'octubre i de pobles de la rodalia com la costa de Badalona a Sitges.

Hem de remarcar que això ha estat possible gràcies al treball i col•laboració desinteressada de moltes persones que estan treballant en l'estudi i classificació d'aquest patrimoni col•lectiu que esperem poder oferir aviat en una exposició.

És de destacar la importància del treball pel nostre patrimoni i la nostra cultura en aquest temps difícils, però també d'esperança de futur, que confirma que el nostre patrimoni cultural ha estat bastit i conservat per la voluntat de la nostra ciutadania que té a les mans el nostre futur.