Comunicat de premsa de la Comissió de la Dignitat del 4 d’octubre de 2012.
Exigència de restitució dels documents dels Ajuntaments catalans.

És sabut que, amb motiu de la Guerra Civil, els franquistes van establir enter el 1938 i 1939 un gran dispositiu per requisar tota la documentació de les institucions públiques, sindicats, partits i particulars amb la finalitat de dur a terme una forta repressió política. Que està

En aquest sentit, la Comissió de la Dignitat promou la reclamació del retorn dels documents de diversos ajuntaments catalans que són al fons de Salamanca, davant del fet insòlit que el Ministeri de Cultura es nega a retornar-los.
És inversemblant que el Ministeri es negui a retornar els documents dels arxius municipals, abduint que no està previst a la llei del retorn dels documents de Catalunya. Això no és cert. La llei reconeix que la Generalitat està formada per totes les institucions catalanes inclosos els ajuntaments tal com estableix l’article 2 de l’Estatut.
Així mateix, la llei reconeix que la Generalitat tenia dret a recuperar el seu patrimoni des del seu restabliment, com un fet consubstancial de la seva personalitat restablerta. Els ajuntaments democràtics restablerts el 1979 també tenen el mateix dret de recuperar aquella part del seu arxiu que els va ser arrabassat contra la seva voluntat i per unes finalitats tan execrables com la persecució política de la ciutadania.
A més, la llei de patrimoni cultural estableix la no prescripció de la documentació pública, per la qual cosa no decau la seva titularitat malgrat els anys passats.
El Ministeri ha de retornar aquests documents com va retornar, el 29 de juliol de 2010, els documents municipals requisats en el mateix moment i per la mateixa finalitat que es van descobrir a l’arxiu de l’antic govern civil de Barcelona.
No fer-ho suposa emparar-se en el dret de requisa per la força fet el 1939, ja que no es va fer per cap raó basada en cap dret ni disposició legal democràtica.
En darrer lloc, l’acte de retenció és un atac contra l’autonomia municipal i el dret de gestionar els fons documentals del propi arxiu municipal.
Per això, els ajuntaments afectats de Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls, Vic, reunits a Barcelona mostren la voluntat decidida de reclamar per tots els mitjans polítics i jurídics el dret inalienable de recuperar els documents del propi arxiu i ho fan conjuntament amb la Comissió de la Dignitat.
Amb les darreres cerques també s’ha detectat alguns documents referents a Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià i Vilanova i la Geltrú als qui convidarem a unir-se a la reclamació.
També requerim a la delegada del govern central que obri l’arxiu de l’antic govern civil per tal que un grup de tècnics de l‘Associació d’Arxivers de Catalunya puguin analitzar si a més dels documents apareguts i retornats el 2010 n’hi ha més, ja que fins ara s’ha mantingut una actitud obstructiva i opaca contrària a la transparència que hi ha d’haver en relació als fons documentals públic que estan a disposició de la ciutadania com a patrimoni públic i de cultura.
Hem demanat al Departament de cultura de la Generalitat que assumeixi la reivindicació d’aquest documents que formen part del patrimoni cultural i institucional del nostre país.
No donarem per tancada la restitució dels documents requisats pel franquisme a Catalunya fins que no siguin tots retornats, inclosos els dels ajuntaments.
Estat del retorn.

La Comissió de la Dignitat denuncia el procés difícil ple d’obstacles tècnics i jurídics que alenteix de manera injustificada el retorn dels documents de les persones i entitats privades que fa set anys va ser aprovada per la llei de retorn.
El Ministeri incompleix de manera injustificada la llei de retorn, atès que des que va prendre possessió del càrrec no ha transferit la tramesa d’uns 300 lligalls que l’anterior ministra va deixar preparada.
D’acord amb la Llei, els documents s’han de lliurar a la Generalitat en el termini de tres mesos des que la comissió mixta en valida una partida i son digitalitzats, com s’ha fet en els trasllats diversos realitzats fins ara.
El ministeri incompleix aquesta obligació legal, impedint que la Generalitat en pugui fer efectiu el retorn, cosa que pot suposar que persones que estan esperant rebre’ls no ho puguin veure. Recentment va morir Mercè Romeva que, per la diligència de la Generalitat de fer la primera devolució el passat febrer, va poder rebre els documents requisats feia 73 anys. Com ella moltes persones d’avançada edat esperen de fa massa anys.
L’actitud del ministeri, a banda d’una injustificat incompliment d’una llei, suposa una manca de sensibilitat democràtica i el més greu, manca d’humanitat envers unes víctimes i els seus fills que fa més de setanta anys que esperen un acte de justícia, com és la restitució d’un robatori fet per l’estat.
Cada un dels molts informes jurídics que el ministeri ha exigit en el procés de negociació dels diversos fons, ha suposat un menyspreu per a les víctimes i s'ha posat al costat dels qui de manera brutal van requisar aquells documents.
Exigim la reunió de la comissió mixta Estat Generalitat per tal que validi la resta de documents que l’Estat es nega a retornar i de manera immediata es transfereixi sense més tràmits els documents de la tramesa de 300 lligalls que està pendent de ser retornada.
Arxiu de la corona d’Aragó
L’actitud del ministeri és de menyspreu envers les competències de la Generalitat en l’àmbit de patrimoni documental com es demostra en l’incompliment de la transferència dels documents catalans de l’Arxiu de la corona d’Aragó que preveu la Disposició Addicional Tretzena de l’estatut.
L’actitud ministerial entorpint la restitució dels documents requisats a Catalunya, tant a la Generalitat, els Ajuntaments o els Particulars serà posada en coneixement de la Comissió dels Drets humans de les Nacions unides de Ginebra i el consell Internacional d’Arxius, per incomplir el que disposen tractats internacionals com el Pacte internacional dels Drets civils i polítics.

Comissió de la Dignitat.
Barcelona/València. 4 d’octubre de 2012.