COMUNICAT DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT DE L’ESTAT DEL RETORN DELS DOCUMENTS DE SALAMANCA, ELS DOCUMENTS DELS DEU AJUNTAMENTS CATALANS I LA CAMPANYA DE RESTITUCIÓ DELS MONUMENTS MUTIL•LATS PEL FRANQUISME I ELS DCUMENTS . BARCELONA EL 30 DE JULIOL DE 2012.

Estat del retorn dels papers.

La Comissió de la Dignitat compleix el seu compromís de mantenir informat el país de l’estat del retorn dels documents de Salamanca. Ho fa quan fa 73 anys de la sortida dels tres darrers vagons enduent-se els documents de Barcelona Cap a Salamanca. Fou el 5 de juliol de 1939. Encara estem esperant el darrer vagó de tornada.

Hem deixat passar més de 200 dies de govern del ministre Juan Ignacio Wert que va prometre que el procés estaria acabat el mes de juny. Com es veu no ha estat així. Ha seguit el procés d’identificació dels particulars però no s’ha transferit els documents que ja estaven a punt de ser lliurats el desembre de 2010

El ministre ha seguit el mateix tarannà dels seus homòlegs anteriors i no ha complert la Llei. En els darrers dies del 2010, el senyor Jauregui des de la Moncloa va aturar la transferència de més de dos centenars de caixes preparades per a ser transferides que tenia preparada la ministra de cultura Gonzalez Línde tal com s’havia compromès a fer el juliol anterior. Aquell transport que tenia fins i tot contractada l’empresa que l’havia de fer encara no s’ha fet.

Amb això s’ha seguit incomplint l’article 3.3 de la llei que diu:
“3. Identificados los documentos, fondos documentales y otros efectos, el Estado los entregará a la Generalidad de Cataluña en el plazo de tres meses. La entrega de los mismos deberá formalizarse mediante la correspondiente acta de entrega y recepción, suscrita por los representantes de ambas Administraciones, la cual determinará la efectividad de la misma.”
Denunciem que el nou ministre segueix incomplint els terminis que estableix la llei. Sembla que el govern espanyol ignora que un estat de dret es basa en el compliment de les lleis.

Això demostra que el govern també segueix mostrant una manca de sensibilitat del que suposa aquest retorn,; un acte de restitució d’una espoliació comesa contra Catalunya i com un deure de restitució de les entitats i persones víctimes d’aquell espoli.

Volem reafirmar que no donarem tancat el procés fins que sigui retornat el darrer dels papers.

És inexplicable la lentitud del procés que entorpeix l’objectiu de restitució als particulars. Estem agraïts al Departament de Cultura que accedís a fer la primera restitució el 20 de febrer passat, si s’hagués esperat al retorn final la senyora Mercè Romeva no hauria pogut rebre els documents del seu pare.

És humiliant que es regategi el retorn dels cartells de la Generalitat i dels diversos partits i sindicats fets durant la guerra, posant en dubte que els que hi ha a l’arxiu de la requisa van ser requisats a Catalunya. No permetrem que els cartells de Carles Fontserè i de la resta de cartellistes catalans no siguin retornats. Els volem tots.

No es va necessitat cap llei ni tants informes ni raons quan es va restituir la documentació de la Agrupación Socialista Madrileña del PSOE i entre els documents una col•lecció de cartells tal com ho manifestava la introducció de l’exposició “Carteles de la guerra Civil 1936-1939”. Perquè Catalunya necessita lleis i encara els governs espanyols no les compleixen?.

Recordem que Fontserè va tenir els darrers anys de la seva vida un paper actiu en la reclamació dels cartells catalans, actuant en nom de tots els seus companys que ja eren morts. En la seva memòria la Comissió de la Dignitat no considerarà tancat el procés fins que es restitueixi el darrer dels cartells.

Volem remarcar que encara hi ha pendent el retorn dels documents al País Valencià que va ser demanat per unanimitat per les Corts valencianes.

Campanya pel retorn dels documents dels deu ajuntaments catalans que són a Salamanca: Barcelona, Gandesa, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls, Vic.

La Comissió de al Dignitat s’ha adreçat als deu ajuntaments proposant de fer una declaració i acció conjunta demanant la restitució dels documents dels seus arxius.

De la mateixa manera que la llei reconeix l’obvietat que la Generalitat en ser restablerta el 1977 tenia legitimitat per a recuperar el seu patrimoni. També els ajuntaments democràtics després de la seva restitució tenen plena legitimitat per a recuperar els documents dels seus arxius, com ara els llibres d’actes de l’Ajuntament de Sort o documentació d’obres o dels refugis i danys dels bombardeigs.

El 29 de juliol de 2010 el Ministeri de Cultura va retornar la documentació requisada a diversos ajuntaments catalans, que s’havia localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. Com va dir en una resolució el propi Ministeri de Cultura es van retornar als legítims propietaris “perquè no hi ha constància de cap acte administratiu que determini la possessió per part de la legitimació de l’Estat”.

Suposem que la requisa per la força i contra la voluntat dels ajuntaments no es considera un acte administratiu legítim.

La retenció és un acte contra el patrimoni propi i l’autonomia municipal.

En els proper més de setembre els Ajuntaments t’adheriran a la petició de la Comissió i emprendem junts accions per a la definitiva restitució dels documents als seus arxius.

Aquesta reclamació es posarà en coneixement de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra i al Consell Internacional d’Arxius.


Campanya Volem els Nostres Monuments.

A la fi del franquisme una sèrie d’entitats entre elles el col•legi d’Arquitectes de Catalunya i Amics de la Ciutat i el Foment de les arts Decoratives van llençar una campanya de restitució dels monuments retirats pel franquisme a Barcelona. Amb aquella campanya es va restituir el Monument al Doctor Robert, a Francesc Layret, Pau Claris i Rafael de Casanova. Ara la Comissió de la Dignitat vol completar aquesta tasca amb la restitució al seu estat original de quatre monuments mutilats els 1939 per motius polítics.

Monument a Frederic Mistral de Montjuïc,Bust a Guillem Graells i Moles, Monument a la república catalana i Monument a Pi i Margall.

Amb aquest objectiu va adreçar una petició a l’Ajuntament de Barcelona que va acollir favorablement i que ja ha rebut el vist i plau del Consell Assessor d’Art Públic de la Ciutat. Ara s’està treballant per a dur a terme la restitució al seu estat original.

Hem constatat que totes aquestes mutilacions afectaren a àmbits cabdals de la identitat de Catalunya. Mistral amb la llengua; Guillem Graells el problema de l’Espoli Fiscal; i el de la república catalana i Pi i Margall amb les institucions d’autogovern de Catalunya i el dret a decidir el seu futur.

1.- Monument a Mistral.

Es restituiran les inscripcions mutilades que són:

La dedicatòria “Catalunya a Mistral”

Dues inscripcions. Una de Mistral:

AHI SE MÉ SABIEN ENTENDRE!
AHI SE ME VOULIEN SEGUI!

En català vol dir:
Ai si em volguessin entendre!
Ai si em volguessin seguir!

L’altra inscripció de Victor Balaguer del poema la dama del rat penat que deia:

MORTA DIUEN QUE ÉS,
PERÒ JO LA CREC VIVA.

Aquestes frases estaven inscrites a la copa santa que els intel•lectuals catalans van donar als occitans felibres el 1867 per subscripció popular.

Una reafirmació de la llengua i un acte de germanor amb Occitània ara que el Govern ha impugnat la llei de l’Aranès.




2.- Bust de Guillem Graells

Es restituirà la inscripció original del monòlit del Bust de Guillem Graells i Moles autor del llibre la “Qüestió catalana”, situat al passeig de Sant Joan que deia:

“La Societat d’Estudis econòmics de Barcelona a Guillem Graells i Moles MDCCCXLV-MCMXXVII”.

3.- Monument a la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià.

Es restituirà la inscripció del monument presidit per un baix relleu en bronze d’Angel Tarrac col•locat per subscripció popular el 1933 al Tibidabo al peu del centre emissor de Ràdio Barcelona, que deia “14 d’abril de 1931. Des d’aquesta antena Francesc Macià va dir al món que Catalunya esdevenia República.”

Esperem que sigui restituït l’any vinent que farà 80 anys de la seva col•locació.

4.- Monument a Francesc Pi i Margall.

Després de retirar l’estàtua d ela victòria es restituirà a la seva situació original el Monument que per subscripció popular es va dedicar a Pi i Margall inaugurat per companys el 1936. A part del significat històric i de restitució de memòria, suposarà recuperar integrament un monument construït dins dels cànons de l’art deco, per Adolf Florensa i Josep Vilaseca, amb una columna coronada per una estàtua de Josep Viladomat, fent parella amb el monument a Verdaguer, i no com a obelisc que el va transformar el franquisme. Serà la recuperació de l’únic monument racionalista de la ciutat de Barcelona.

La dedicatòria original que hi ha sota les plaques de marbre superposades tenia la inscripció:
“1824-1901 Barcelona a Pi i Margall”.

Comissió de la Dignitat.

Barcelona - València 30 de juliol de 2012.