DECLARACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT

La Comissió de la Dignitat es mostra profundament indignada davant la suspensió del retorn d’una nova tramesa de documents de l’arxiu de Salamanca.

El passat més de juliol la ministra de cultura va prometre davant dels mitjans de comunicació a Sant Cugat del Vallès que abans d’acabar l’any s’haurien retornat la resta de documents i altres objectes que quedaven.

L’anunci de la suspensió de la reunió del Patronat del centre de la Memòria Salamanca i la paralització del retorn és una nova mostra de la poca convicció democràtica del govern de l’Estat.

Davant de les informacions confoses aparegudes a la premsa, hem de deixar clar que no és el Patronat qui ha de donar el vist i plau perles transferències de documents. D’acord amb la Llei del retorn, és la comissió mixta Estat-Generalitat qui identifica els documents a retornar. Després de ser identificats, han de ser lliurats a la Generalitat en el termini de tres mesos, un cop digitalitzats. El Patronato de l’Arxiu només n’ha de ser assabentat i no té cap paper en la determinació i retorn dels documents catalans.

Recordem que la llei va ser aprovada el 17 de novembre de 2005 i publicada al BOE el 18 de novembre, ara ha fet sis anys. Ens preguntem que necessita un govern per complir la llei?. Entenem que és part de la consciència democràtica i un principi bàsic en un estat de dret, que les lleis es compleixen.

Si és greu l’incompliment d’una llei, encara ho és més en aquest cas, quan la llei el que fa és reparar un acte de la dictadura franquista comès contra institucions, entitats i persones.

Indigna que un acte de restitució d’un robatori comès el 1939 en arxius de persones i entitats de Catalunya, vulnerant els més elementals principis del dret a la privacitat i a les llibertats democràtiques, fet en nom de la persecució de les persones per la seva ideologia, es presenti sovint com un acte d’espoli.

Per damunt d’ideologies Catalunya reclama la restitució i rescabalament d’aquell acte d’oprobi reconegut per la llei.

Els 300 lligalls que deien que estaven apunt no són tot el que resta. ja varem dir el més de juliol que mancava una quarta part de tota la documentació del particulars. Encara en resta molta que s’està digitalitzant. Resten documents de particulars i entitats, tot el fons d’hemeroteca de diaris i revistes, els cartells, banderes, segells i altres objectes diversos.

Volem denunciar que si encara no s’ha acabat la feina ha estat ha estat per les indecisions del govern de l’estat i pels constants entrebancs tècnics, que han fet de la identificació dels documents catalans una feina lenta i feixuga. Contrasta amb la diligència dels equips franquistes que van fer la requisa de més de dues-centes tones de documents des del 28 de gener de 1939 que es van endur de Catalunya en els trens que van sortir de Barcelona cap a Salamanca entre el 20 de juny i el 29 d’agost d’aquell any.

Tots aquests entrebancs i retards són una befa, una ofensa a les víctimes.

Demanem també que la Generalitat de Catalunya resolgui les peticions de retorn de documents que se li han formulat ja, i que faci públic el reconeixement com a víctimes del dret a recuperar els documents que els van ser arrabassats entre els que hi ha les famílies Capo, Pàmies, Llobet, Romeva, Soler, Cambó, Bergós I les entitats Centro Asturiano de Catalunya, el Cadci, la UGT, la CNT, ERC, el PSUC i USC, Feeració e Gups de Teatre Amateur de Catalunya, Jerc Col•legi d’Advocats de Lleida, entre d’altres.

Aquest és l’objectiu final de la reivindicació i es fa urgent el reconeixement del dret a recuperar els documents de la seva història personal o institucional.

Volem reclamar també el retorn al País valencià dels documents que centenars d’ajuntaments han reclamat de fa anys, que la llei de retorn preveu també per a les entitats i particulars de fora de Catalunya seus

Ens adreçarem a la presidenta del Parlament de Catalunya que la nostra institució legislativa faci una declaració institucional, exigint que l’Estat compleixi la llei i completi aquest procés de retorn dels documents que encara resten a l’arxiu de Salamanca.


Quan es completi el procés farem un acte de celebració a Salamanca, on varem fer un dels primers actes reivindicatius per a compartir amb el poble de Salamanca la satisfacció d’haver posat fi a una injustícia.


EXIGIM:

- Que segueixi el procés de dinicialització i els treballs d’identificació de la Comissió mixta.
- Que es transfereixin els documents identificats i digitalitzats d’acord amb el termini de tres mesos establert per la llei. És un deure de l’Estat.
- No defallirem i si no es compleix la llei, denunciarem l’incompliment del deure de l’estat de restitució dels documents arrabassats pel franquisme a Catalunya, a la Comissió de Drets Humans de les NNUU de Ginebra, El Consell Internacional d’Arxius, i el Consell d’Europa.
-També ens plantejarem emprendre accions legals davant dels tribunals, per exigir la transferència dels documents que resten per completar el compliment de la llei.

No defallirem fins que el darrer document hagi retornat a Catalunya i el darrer afectat els hagin recuperat.

Barcelona – València el 14 de desembre de 2011.