La Comissió de la Dignitat reclama davant de la ministra de cultura el retorn immediat de la quarta part dels documents que encara resten a Salamanca
Davant la convocatòria d’un acte a l’Arxiu Nacional en que la Ministra de cultura volia escenificar el final del retorn dels papers de Salamanca, la Comissió de la Dignitat ens varem negar a assistir i vam declarar públicament que no hi hauria res a celebrar, fins que no haguessin estat retornats tots els documents requisats en acabar la guerra el 1939. Vam ser present a l’entrada de l’arxiu amb una pancarta que deia “VOLM TOTS ELS PAPERS. Encara no hi ha res a celebra” amb un grup d’unes seixanta persones que ens donaven suport. A l’arribada de la ministra, se li va exposar la preocupació de l’entorpiment del procés per part dels tècnics del ministeri i se li va reiterar l’exigència que abans d’acabar l’any s’hagi completat el procés. Se li va lliurar un llistat d’un seguit de documents d’entitats i persones que encara resten per retornar. La Comissió de la Dignitat seguirà d’a prop el procés i exigirà que no es produeixi cap renuncia dels fons que encara resten. No admetrem que els obstacles absurds que posen els tècnics del ministeri en el retorn de documents catalans que hi ha en fons fora dels dipòsits de Barcelona i Lleida siguin retornats. Celebrem que el ministeri per fi reconegui públicament que s’ha de retornar els documents catalans del fons Vinaròs i d’objectes diversos com les banderes i altres objectes que durant mesos s’havien negat a acceptar i han obligat als tècnics de l’Arxiu Nacional de Catalunya a fer informes per demostrar l’obvietat que eren documents de la Ràpita, Amposta o altres poblacions de l’Ebre requisats el 1938, quan les tropes franquistes van ocupar aquelles terres. Tampoc renunciarem a que es retorni abans d’acabar l’any els documents dels deu Ajuntaments catalans que resten i també que s’iniciï el procés del retorn dels pobles i ciutats del País Valencià que de fa anys que reclamen el seu patrimoni documental.
