Declaració de la Comissió davant de la sentència del Tribunal Suprem que abona el trasllat dels “Papers de Salamanca”.
Declaració de la Comissió davant de la sentència del Tribunal Suprem que abona el trasllat dels “Papers de Salamanca”.
La Comissió de la Dignitat es felicita per la sentència ja que reconeix de manera clara el dret de la Generalitat i dels ciutadans i entitats de Catalunya de recuperar els documents requisats pel franquisme el 1939. Per tant la llei queda indiscutiblement validada.
L’esmentat recurs es va interpolar el gener del 2006 quan es va retenir unes setmanes el trasllat de la primera remesa de documents feta desoprés de ser aprovada la llei de retorn, que consistia en documents de l’Arxiu de la Generalitat de Catalunya que va ser refusat per l’Audiència Nacional.
El que ens sorprèn de la sentència és sorprenent que es digui però que “aquest privilegi no només és dels particulars catalans si no de tots els espanyols.” Amb aquesta afirmació el tribunal Suprem com abans ho havia fet l’Audiència Nacional demostra un desconeixement de la llei que en la disposició addicional Primera de la Llei 27/2005 de retorn va preveure que el Ministeri de cultura amb les comunitats autònomes establirien un sistema per a dur a terme aquest retorn. Si no s’ha fet és per manca d’interès del Ministerio i de Comunitats autònomes com la de Madrid presidida per la senyora Esperanza Aguirre no ha fet ni un pas per a resoldre les peticions que se li han plantejat. Ho han demanat els hereus d’Ossorio y Gallardo i de Gonçasl de Reparaz i encara no han rebut resposta.
Ara per tant no hi ha excusa perquè es retornin els documents requisats als ajuntaments de Vinaròs, Morella i la resta del País Valencià.
És indignant el capteniment del tribunal Suprem que li sap greu que la llei reconegués el dret del govern i el poble de Catalunya. Això és una mostra de l’actitud del Tribunal Suprem contra Catalunya que fa poc va dictar la sentència torpedinant la presència del català com a vehicular a l’escola del nostre país. Dons si senyors, hem obtingut un reconeixement com a poble i nació que som d’un dret, no de cap privilegi.
Volem deixar clars que ara no hi ha cap més excusa perquè es retorni a Catalunya la resta de documentació que resta entre la que hi ha la del CADCI, la UGT de Catalunya, la correspondència del president del parlament Josep Irla i del conseller Sbert entre d’altra, a banda de les revistes diaris, banderes i cartells requisats. Cal que es faci en els dos propers mesos. També demanarem al nou Conseller de cultura que es comenci la restitució dels documents que ja han arribat a les persones i entitats que ho han demanat, ja que aquest és l’objectiu pel que es va emprendre aquesta llarga però victoriosa lluita.
