PROPOSTA DE MOCIÓ AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Preàmbul

Enguany és el 70è aniversari de l’afusellament del president Companys.

Entenem que la mort del President Companys ha de ser recordada i motiu d’homenatge. Va ser deportat de França contravenint tots els principis de dret internacional, torturat, humiliat, sotmès a un consell de guerra contra tot principi de dret i justícia i executat. L’únic motiu de la seva condemna a mort va ser el fet de ser el President de la Generalitat i haver mantingut la fidelitat del càrrec al servei del nostre poble que el va elegir. El fet que el nostre president elegit democràticament pel parlament de Catalunya fos executat pel franquisme és un atac contra el nostre poble i no podem negligir el fet que mantingués el compromís contret amb els ciutadans d’aquest país en la més altra jerarquia del nostre govern, fins a perdre la vida. Un fet tan greu i una generositat tan gran han de ser recordades i motiu d’homenatge del nostre president.

Entenem que el recordatori i homenatge del president s’ha de fer palès especialment en el lloc on va patir la detenció, el judici i l’execució, que és el Castell de Montjuïc.

Per a fer-ho entenem que s’ha de senyalitzar de manera adequada, marcant un recorregut de visita els punts relacionats amb els darrers dies del president. El lloc on estava empresonat, el lloc on es va celebrar el judici, el passadís on va ser conduït al punt de l’execució i el punt de l’execució amb referència al lloc on està enterrat al fossar de la Pedrera. Caldria que a més es fes a la sala on va ser jutjat una museïtzació amb documents i imatges sobre la seva vida i els darrers dies de Companys al Castell.

El castell de Montjuïc durant el segle XIX i els primers anys del segle XX va ser un símbol de mort i d’opressió per a Barcelona, des del bombardeig del general Espartero de 1842 i 1843, fins al procés de Montjuïc o l’execució dels processats per la Setmana Tràgica.

Per a trencar aquesta imatge, Lluís Companys com a President de la Generalitat el 23 d’agost de 1936, desmilitaritzà el castell i el va restituir a la Ciutadania, col•locant una bandera catalana al baluard de Santa Amàlia. En aquell acte el president va dir “la bandera immortal de Catalunya onejarà ara damunt del castell que no serà mai més un presidi d’esclavitut i de mort.”. Malauradament no va ser així i ell mateix hi va ser pres i afusellat.

Aquella bandera va ser retirada pel franquisme en ocupar Barcelona el 26 de gener del 1936.

Ara la restitució de la bandera és un acte de justícia davant de la retirada franquista, un acte de reafirmació de la voluntat del castell com a símbol de pau i un acte també d’homenatge permanent i memòria del president Companys i de la resta de víctimes del franquisme.

Aquesta restitució s’emmarca en la Llei de la Memòria Històrica 52/07 de 26 de desembre i la 13/07 del 13 d’octubre del Memorial Democràtic que diu al seu preàmbul. “La preservació de la memòria històrica d'un país és, doncs, una expressió de la seva llibertat. La reivindicació del compromís polític de la ciutadania per la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica”.


Per això proposem al Plenari l’aprovació se la següent Moció:


Senyalització i adequació de l’espai on va ser jutjat el president Companys on s’exposi totes les circumstàncies de la seva mort detenció i posterior execució.

Senyalització de tots els altres punts relacionats amb l’estada al Castell del president lluís Companys. El lloc on va ser empresonar, lloc del judici, pas cap a l’execució i indret de l’execució.

Restitució en el mateix indret on era del vèrtex nord del baluard de Santa Amàlia, amb les mateixes característiques i mida, la bandera catalana que va col•locar solemnement Lluís Companys el dia 23 d’agost de 1936 que es mantingui de manera permanent en homenatge a Companys i a la resta de víctimes del franquisme.

Que al peu del pal es col•loqui una placa indicadora d’aquest fet.

Barcelona el 18 d’octubre de 2010.