70 anys contra el català.
Hem volgut que en aquest acte parlin aquells actes ignominiosos i al costat la veu dels nostres actors i escriptors que són el testimoni de la vitalitat de la nostra llengua malgrat aquell intent de genocidi cultural com el va definir Josep Benet.
Volem agrair d’entrada a tot i a totes les persones que han col·laborat per a fer possible aquest acte en la preparació , en recitar els textos d’autors que ja no són entre nosaltres o que no han pogut venir i els escriptors i escriptores que ens llegiran textos escrits per aquest acte amb improperis, textos satírics o poemes en vindicació de la nostra cultura. A tots i a totes moltes gràcies.
Enguany fa setanta anys que les tropes franquistes ocupaven Catalunya i milers de ciutadans prenien el camí de l’exili. Ací a Barcelona començava la llarga nit del franquisme amb una planificada repressió dirigida pel General Alvarez Arenas cap de los Servicios de Ocupación” instal·lats al Palau Robert, on fins aquell moment havia estat la seu del Departament de Cultura del nostre govern. dels jardins del Palau Robert setmanes abans sortí el bibliobús del servei de biblioteques al front amb el darrer grup d’intel·lectuals evacuats per
D’aquest palau on feia dos mesos s’havia retut homenatge a l’escriptor Joaquim Ruyra en el seu 80è aniversari en presència del president Companys, sortien les ordres de persecució política que va comportar la detenció de milers de persones a
No podem oblidar però que aquells dies Els franquistes van engegar un dels més greus atacs que ha sofert mai una llengua.
Catalunya havia assolit els anys de la república un restabliment de l’oficialitat de la llengua després d’anys d’ostracisme iniciats amb el govern borbònic de Felip cinquè, fins el 1931. Aquella breu primavera va acabar ara fa 70 anys amb l’inici del més gran atac que ha sofert mai la nostre llengua de la que en encara en patim les conseqüències.
És realment significatiu que l’estat espanyol encara no hagi fet un reconeixement i condemna d’aquell acte criminal i per això és indignant que l’anomenada “Llei de la memòria” que seria millor dir de la “Mala Memòria”, ni en parla. Només es refereix a actes de repressió “por el ejercicio de conductas vinculadas con opciones culturales, lingüísticas o de orientación sexual.” . Masses paraules per a no dir res.
Avui però encara no hem assolit una situació normal per al desenvolupament de la nostra llengua i la nostra cultura que rep constants atacs en una acció planificada per anar disminuint-la, que es justifiquen amb la mateixa ideologia que va moure els franquistes. El de la defensa de “la unidad de españa” i l’exclusió del dret de ser del nostre poble. Una gent que no creu en la riquesa de la diversitat i el drets dels pobles i les cultures a ser i desenvolupar-se. En el nostre món ja no tenen sentit els plantejaments imperialistes que per la força de les armes destruïen pobles i cultures.
L’Abril del 1939 tant bon punt va ser ocupada la terra catalana a les comarques de Lleida van ser dictades disposicions que augurava la intenció del franquistes envers la nostra llengua.
Según disposición reciente ha quedado prohibido el uso del catalán en su calidad de segundo idioma oficial de Cataluña.
Desde ahora en adelante, únicamente se permitirá el idioma español como idioma oficial en todas las provincias catalanas.
El 31 de desembre de 1938, quan s’estava duent a terme la darrera batalla d’ocupació de Catalunya, Franco ho deixava ben clar que en el nou estat espanyol no hi cabia el català.
La consigna era “Una nación, una lengua, una religión.”
“España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalidad, su unidad. El carácter de cada región será respetado pero sin perjuicio para la unidad nacional que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano y una sola personalidad, la española.”
Tant bon punt les tropes franquistes ocupaven Barcelona el General Dávila que dirigia els autoanomenat “Ejercito de Ocupación”, va dictar un ban que declarava l’estat de guerra i deixava ben clar que s’havien acabat les nostre institucions d’autogovern:
Fidel Dávila Arroyo, general del Ejercito del Norte, hago saber:
Aniquilado el criminal esfuerzo de los poderes que sojuzgaron Cataluña para ponerla al servicio de siniestras e indignas manifestaciones y rescatada la ciudad de Barcelona por el Ejercito Nacional, ordeno y mando:
ARTÍCULO PRIMERO.- Queda reintegrada la ciudad de Barcelona y demás territorio liberado de las provincias catalanas a la soberanía del estado español, cuya jefatura ostenta el generalísimo de las fuerzas de tierra, mar y aire, capitán general del ejército y de
ARTÍCULO SEGUNDO. – Declaro sin ningún valor ni efecto todas las disposiciones y nombramientos dictados con posterioridad del 18 d ejulio de 1936 por los rebeldes que detentaban el poder.
ARTÍCULO TERCERO.- Entra en vigor en este territorio, a partir de hoy, todo el derecho del nuevo estado, que se publica en los “Boletines Oficiales”, y que de acuerdo con los principios de unidad de
Fidel Dávila Arroyo. 26 de enero de 1939.
Aquells mateixos dies d’ara fa 70 anys un centenar de funcionaris de la “Delegación del Estado para
La feina de requisa va ser ràpida, ara però els afectats, al cap de 70 anys, encara estan esperant la restitució.
Des d’ací demanem que s’acabi aquest lent procés vergonyós i que d’una vegada es retornin els documents a qui els van robar per la força de les armes.
El
Ací a darrera tenim reproduïda una d’aquestes trepes amb el bust de Franco que encara es veia en una paret de Balaguer fa una vintena d’anys
Alvarez Arenas cap dels autoanomenats “Servicios de ocupación” dictava una ordre que prohibia tot ús en públic de la llengua catalana i cínicament deia:
“Estad seguros catalanes, que vuestro lenguaje en el uso privado no será perseguido”.
Doncs ni això. Volien fer desaparèixer la nostra llengua per sempre més amb una actuació sistemàtica d’atac i sancions en tots els àmbits creant una situació de terror i submissió que encara perdura en l’inconscient de moltes persones.
Prova que no es respectava l’ús privat, veiem en ban de l’alcalde de Mollet Simeón Rabassa Singla del 22 de febrer del 1939 que ordenava:
“Habiendo de pasar por la censura Militar toda la correspondencia, se pone en conocimiento de los vecinos de esta localidad que, a tal fin deben de depositar abierta en la comandancia militar, redactada en español”.
Josep M de Sagarra en retornar a Catalunya va escriure aquest poema en una dedicatòria d’un llibre a un seu amic:
(Lectura del poema per un actor )
Eren depurats, que volia destruir els llibres de les biblioteques i els fons editorials pel sol fet de ser escrits en català i els que es consideraven d’ideologia contraria al Movimiento.
En el fons de libres requisats per
Només
Els diaris van anunciar la reobertura de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès després de ser convenientment “DEPURADA”:
EL ATENEO BARCELONÉS REANUDA SUS ACTIVIDADES.
Normalizada la vida del Ateneo Barcelonés dentro de las normas del nuevo estado Español, han quedado restablecidos todos los servicios de la prestigiosa entidad barcelonesa y en primer lugar de la biblioteca, que desde ayer ha quedado abierta y las disposiciones de socios, después de una rigurosa depuración a la que ha sido sometida separando, de acuerdo con las disposiciones dictadas por
(Actors) Lectura dels poemes d’en Pere Quart i Joan Brossa
Els ocupants deixaven clar que la tinença de llibres prohibits era considerat un delicte i per això n’exigien el lliurament per a ser destruïts.
Deia una ordre del 2 de febrer de 1939.
“las imprentas librerías, sociedades y particulares poseedores de libros de tendencia marxista, los recogerán y pondrán a disposición del jefe de Seguridad en el plazo de cuatro días a partir de esta fecha. El incumplimiento de esta orden se considerará como resistencia al glorioso movimiento Nacional.”
No era banal l’amenaça ja que en estat de guerra qui ho incomplís podia ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim per delicte de rebel·lió que podia comportar la pena de mort. Per la seva actuació per la catalanització dels òrgans judicials va ser afusellat Joaquim Juandó secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona.
Sense anar més lluny el 15 de març de 1939 executat a la matinada Carles Rahola. Anys més tard el 1974, el geògraf catalanòfil Gonçal de Reparaz comentant aquell fet, deia a l’historiador portuguès Amando Costesao recordant la seva estada a Prada de Conflèn el 1939:
Aquells mesos que pasarem a Prada van ser molt tristos: el drama del meu País; el meu propi drama; el drama dels més il·lustres intel·lectuals catalans, de pau Sasals, el cèlebre Puig i Cadafalch, il·lustre historiador de l’art romànic, sense deixar Pompeu Fabra, el modenitzador de la llengua catalana, i molts d’altres del mateix nivell. El fet és que pel sol fet de ser escriptors en llengua catalana corrien un greu perill. Tots els dies ens arribaven notícies de l’afusellament d’intel·lectuals catalans, que no fan poder o voler fugir, inconscients del greu perill que corrien.
Un exemple eloqüent va ser el del director de l’arxiu de la ciutat de Girona, autors de llibres d’història sobre el període de les guerres napoleòniques a Catalunya, naturalment en català, Màxim crim... No va voler seguir als altres intel·lectuals evacuats per
Així descrivia el crim comès amb Rahola des del seu exili del Perú aquest geògraf que també va ser objecte de requisa de tots els seus documents i que la seva filla encara espera recuperar.
(actors) Lectura de tres improperis de Roser caminals, Josep Gironès i Ignasi Roda
El dia del llibre del 1939 es feia sense la presència del llibre català i la premsa destacava aquest fet:
Por primera vez se ha celebrado en Barcelona
Celebremos este Imperio en Cataluña del libro católico y españolismo. Las letras completaran la obra de las armas.”
No podien ser més clars. Era amb la força de les armes que s’estava imposant aquell genocidi cultural, que es va centrar especialment en l’escola on la llengua va ser bandejada i especialment dels llibres i les biblioteques escolars.
todo libro que esté escrito total o parcialmente en lengua que no sea española, precisamente, debe ser también retirada de la escuela.
Eren prohibides tota mena d’edicions. El llibre català va passar de ple a la clandestinitat. En aquella España Catolica fins i tot es van haver de fer clandestinament els llibres religiosos en català que editava el Foment de
La censura que és un crim contra la cultura i la llibertat prohibia tota mena d’edició de llibres en català. El censor responia a la petició d’editar un llibre en català el Juny de 1940
“Esta obra tiene gracia y está bien escrita. El defecto enorme que tiene es que esta escrita en catalán.”
(Actor). Lectura de l’improperi de Manuel de Pedrolo
El 22 de juliol de 1946 el censor denegava la publicació del llibre de cuina catalana “La teca” d’Ignasi Domènech. dient:
“Ningún reparo que oponer, pero como escrito este manual de cocina en catalán responde además a una ideología regionalista, con un patriotismo particular que por lo demás en el presente libro por supuesto nada fundamentalmente contra el régimen expone.”
Aquesta prohibició va seguir de manera invariable i el 24 de desembre de 1947 davant d’una petició d’edició d’un llibre en català, el censor deia:
“Esta denegación es debida a la aplicación de las Normas vigentes sobre limitación de publicaciones en idiomas regionales.”
Fins i Tot Salvador Espriu que va viure i escriure bona part de al seva obra en aquest carrer a
SUSPENDIDO:
“Colección de poesías, cuyo merito no justifica la publicación en catalán. Salvo alguna traducción antigua, todo son poemas modernos de relativo valor.”
Deixem parlar ara Salvador Espriu:
(Actor) Lectura de poema Pell de Brau i l’Horació del senyor Sant Jordi
Ara té la paraula l’escriptor Ignasi riera.
Ignasi Riera diu el seu improperi.
El règim volia deixar el, català com a una llengua anacrònica i morta i per això prohibeixen especialment els textos nous i les traduccions estrangeres. Així el 14 d’abril de 1948, en demanar permís per a traduir una traducció catalana del llibre de la jungla de Kipling diu el censor.
“He consultado el caso con
La tasca de censor és per a persones amb una ment cargolada i sovint esperpèntica En els informes de censura els censors demostren tenir una ment ben recargolada i grotesca com es veu en l’informe que establia les condicions per autoritzar la distribució del poema “La pàtria” de Bonaventura Carles Aribau, en un llibre d’antologia de poesia catalana publicat abans de la guerra. Va dir el censor:
“... deberá substituirse el título de la composición de Buenaventura C Aribau titulada Oda a
(Actors) Lectura d’improperis Isabel Clara Simó, Raimon Cuxart, Josep Sabater
El nom de Catalunya i les institucions i activitats en favor de la cultura catalanes eren dissoltes i prohibides. Així en un article publicat sobre el Palau de la música catalana, l’Institut d’Estudis Catalans i la bíblia que editava el Monestir de Montserrat.
Instituciones catalanas incorporadas a
Al ser incorporada a las actividades de
También el Instituto de estudios Catalanes, que ha de ser en lo sucesivo el Instituto de
Y la admirable traducción de
La incorporació a la nova espanta suposava desaparèixer, ja que Catalunya no hi cabia.
(Actor)Lectura del poema El meu Cant a
El teatre català també era prohibit i el governador civil trametia questa ordre:
Orden del Servicio Nacional de Prensa y Propaganda, Subdelegación Provincial de Barcelona [por la que se modifica el Reglamento de Espectáculos en la región de Cataluña.
Cumpliendo con las indicaciones hechas por el Sr. Gobernador Civil, para vigilar el exacto cumplimiento de la disposición que prohíbe a los españoles el uso en público del catalán u otros dialectos diferentes de
Artículo primero.-
Todas las manifestaciones sociales y culturales de carácter público expresadas en lengua catalana quedan prohibidas en todo el territorio nacional, quedando el catalán para su uso estrictamente privado y familiar.
Artículo segundo.-
Queda absolutamente prohibida la representación de obras teatrales en lengua catalana.
Articulo tercero.-
En el supuesto que textos teatrales escritos en lengua catalana fuesen traducidos al Idioma Nacional para su representación, éstos deberán ser tramitados a la citada Sección de Censura del Servicio Nacional de Propaganda para su examen y autorización.
Artículo cuarto.-
Toda representación teatral que no haya sido directa y expresamente autorizada por este Gobierno Civil queda prohibida con apercibimiento de sanciones para las personas implicadas en tales representaciones, incurriendo las mismas en delitos contra el Estado y
Seguidament ........... llegirà els improperis que ens han fet arribar l’escriptor gastronòmic Jaume Fàbrega i l’escriptor Jordi Sierra.
(Actors). Lectura d’improperis de Jaume Fàbrega i Jordi Sierra
El qui incomplia aquella ordre i feia teatre en català eren sancionats i així els diaris publicaven:
GOBIERNO CIVIL SECRETARÍA PARTICULAR
SANCIONES IMPUESTAS POR S.E.
A Salvador Martí Granell y Adolfo Socias de Morell por celebrar una función teatral sin autorización gubernativa y ser aquella en lengua catalana, veinticinco pesetas a cada uno.
1 de junio de 1939 Año de
Lectura dels poemes d’Apel·les mestres i Ventura Gassol sobre la llengua.
L’Ajuntament de Barcelona presidit pel senyor Mateu ací present amb el braç alçat va ser especialment diligent en esborrar qualsevol rastre de la llengua catalana espanyolitzant els noms dels carrers amb noms que es corresponien amb l’esperit de
El consistori barceloní donava publicitat al compliment de l’ordre del general Alvarez Arenas per a castellanitzar tots els noms dels rètols i publicitat que deia:
Excito a los ayuntamientos de
No es va deixar ni les làpides dels cementiris. Totes havien de ser espanyolitzades i així el consistori va destinar un pressupost extraordinari per a repintar les làpides amb trepes metàl·liques,
“parapintar las inscripciones de las losas de tapa de los nichos de los Cementerios de esta ciudad que actualmente están escritas en catalán por otras en español.”
Lectura de poemes per part de Francesc Vallverdú i Josepmiquel Servià.
A banda de la depuració a que van ser sotmesos els treballadors públics, començant pels mestres, el governador Civil Wenceslao Gonzalez Oliveros el 28 de juliol de 1940 va dictar una nova circular insistint en la prohibició de l’ús del català pels treballadors dels serveis púbics.
Circular relativa al uso y respeto del idioma nacional en los servicios públicos que será firmada por los empleados sin excepción el “enterado” a los efectos consiguientes.
“1.-A partir del primero de agosto próximo, todos los funcionarios interinos de las corporaciones provinciales, municipales de servicio, dentro o fuera de los edificios públicos oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del estado, quedaran “ipso facto” destituidos, sin ulterior recurso.”
Ara ……….. llegirà els improperis que ens han fet arribar els escriptors Joan Cervera i Aurora Vila.
(actor) Joan Cervera i Aurora Vila.
El Vicari general del bisbat de Barcelona que tenim ací darrera amb el braç alçat dictava una circular a tots els rectors contra l’ús de la llengua catalana:
“Nota de la vicaria general de la diócesis de Barcelona
A los reverendos rectores de Iglesias:
Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las dignísimas autoridades de esta provincia, rogamos a los reverendos rectores de las iglesias, que en los actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la lengua española”
Com deia el Governador civil Bartolomé Barba el 1947 el nacional catolicisme i el franquisme es van unir contra el català com encara ho comparteixen els mes il·lustres bisbes de la conferencia episcopal Espanyola avui:
“El púlpito debe ser, junto con la escuela, uno de los vehículos de propagación del idioma nacional.” I així va ser!.
Ara donem la paraula a l’enyorat actor que fa poc que ens ha deixat i que és un dels qui millor dconreava el gènere dels improperis que de ben segur hauriem tingut ací amb nosaltres. Endavant Pepe rubianes:
(Text de la taula de so).
Volem retre homenatge a Pepe Rubianes que va ser vilipendiat i atacat de mala manera pels que encara defensen “una españa grande y libre.” Per ells repetirem fins a no poder més el teu improperi.
La pressió va ser absoluta en tots els àmbits, imposant la retirada dels rètols i dels noms de les empreses que estaven en català que s’encarregaven d’aplicar els destacaments de les tropes d’ocupació que estaven repartides per tot el territori Català.
Deia la comandancia militar de Manresa:
Sírvase ordenar que en el plazo máximo de seis días, todos los letreros existentes en este Termino Municipal redactados en catalán, habrán de ser cambiados por otros escritos en Castellano.
Manresa 15 de junio de 1939 Año de la victoria.
La venda de talonaris de rifa redactat en català era motiu de detenció com publicaven els diaris:
JEFATURA SUPERIOR DE POLICIA
DETENCIONES
Asimismo se ha detenido a Ramon Gelabert Abanco acusado de haber vendido dos talonarios de lotería redactados en catalán.
Ara Agustí alcoverro i Assumpció Cantalozella ens llegiran esl seus textos:
Pugen i llegeixen textos Agustí alcoverro i Assupció Cantalozella
També s’obligava a redactar en castellà els noms i estatuts i tota MENA de documentació social de les empreses i eren .
CIRCULAR NÚM 189
IDIOMA OFICIAL
En la orden Ministerial de 8 de abril del corriente año el ministerio de la gobernación inserta en el BOE del 14 del mismo que se prohíbe el uso de dialécticos y de idiomas distintos del castellano en nomenclaturas de hospedarías, razones sociales, reglamentos, convocatorias sociales Etc dándose un plazo de 30 días a partir de aquel 26 mayo para su modificación.
Tan fàcil va ser la desaparició del català quan encara avui la catalanització del nom d’una empresa està sotmesa a tràmits i pagament de tyaxes que ho dificulten.
També l’ús del català en el nom dels vaixells era considerat un acte contra “la unidad de la nación.”
Ordre del ministeri d’Indústria i comerç de 1945 sobre vaixells.
“Queda terminantemente prohibida toda designación de buques que no esté escrita en Castellano que es el idioma oficial, símbolo de la unidad de
Pugen a llegir textos Enric Cassassas i Jordi Coca
Aquesta política genocida va rebre la felicitació entusiasta de
La real academia española ha comunicado al excelentísimo Gobernador Civil haber visto con profunda simpatía la campaña para el restablecimiento del uso público del idioma nacional, así como el señorio de
Així podríem seguir dient sense parar actes de persecució de la nostra llengua. La persecució que va patir la llengua catalana durant el franquisme no s’ha aturat ja que és ignorada per l’estat i bandejada dels plens drets com a qualsevol altra llengua. En aquest sentit són ben significatives les paraules de Juan Carlos de Borbon y Borbon en el discurs que va fer en el lliurament de los Premios Cervantes. Abril de 2001.
«Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes».
José Maria Aznar en resposta a les critiques per les paraules del senyor Juan Carlos deia:
«Yo creo que eso es así, se pongan como se pongan quienes quieran, y evidentemente yo creo que la excesiva sensibilidad por parte de algunos me da la sensación de que denota una flojera bastante clara».
Són paraules que qui vivint a Catalunya els anys quaranta seguia les consignes del camarada General Alvarez Arenas, diu que parlava la llengua catalana en la intimitat.
Ara ens llegiran els seus improperis Gemma Lienas i Jordi Llavina.
Documents relacionats