Diverses personalitats del món de la cultura catalana van desfilar per l'escenari, muntat als Jardinets de Gràcia, per llegir poemes, textos satírics i alguns retrets adreçats fonamentalment al general Franco i el general Eliseo Álvarez-Arenas, principal responsable de la repressió cultural a Catalunya durant la dictadura. Actors com ara Enric Majó, Mont Plans, Imma Colomer o Hermann Bonnín van llegir textos de Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Pere Quart, Joan Brossa, o Josep Maria Murià. Els textos reflectien la sensació d'impotència i d'amor a la pàtria catalana i van ser escrits en aquests anys en què sentir-se català era considerat un delicte. La cerimònia va ser conduïda per Carme Sansa, Carles Arquimbau i Enric Rodríguez. Altres noms propis com ara Agustí Alcoberro, Assumpció Cantalozella, Enric Casasses, Jordi Coca, Ponç Feliu, Gemma Lienas, Jordi Llavina, Josep Maria Murià, Joan Rendé, Jordi Sierra, Francesc Vallverdú o Ignasi Riera també hi van participar. Riera va recordar que en determinats sectors la cultura catalana es presenta actualment com una cultura opressora: «S'està creant un fals problema que si s'enverina ens pot esquitxar a tots», va dir l'escriptor, periodista i exregidor de Cornellà, que va arrencar molts aplaudiments amb l'explicació d'una anècdota personal viscuda a Madrid, on resideix actualment. «El català no es troba encara en situació de plena normalitat», va indicar ahir Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, qui va afegir que actes com ahir demostren, però, la vitalitat de la llengua. La major ovació se la va emportar una persona que ahir no hi era present: un actor defensor de la llibertat i que no tenia pèls a la llengua a l'hora de denunciar les agressions que arribaven des de Madrid, Pepe Rubianes, del qual es va poder escoltar el fragment d'una lectura feta dies abans de la seva mort.
El moment de major simbolisme va arribar al final de la jornada quan quatre globus van enlairar una reproducció de l'estàtua de la Victòria. L'escultura de debò, una dona amb el braç en alt, es troba al costat del monòlit de la cruïlla del passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal i commemora la victòria franquista en la Guerra Civil espanyola. Abans de l'entrada dels nacionals a Barcelona hi havia una altra estàtua, que representava una dona nua i que actualment és a la plaça Llucmajor. El representant de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va demanar ahir que es retiri l'estàtua franquista i que en el lloc on és ara es posi la figura que ara es troba al districte de Nou Barris i que ret homenatge a l'escriptor i polític català Francesc Pi i Margall.
............................................................................................................................................................................................................................................................................................
República o Victoria (El País)
Una iniciativa ciudadana reclama que el obelisco de la Diagonal recobre su función de homenaje a Pi i Margall
BERTRAN CAZORLA- Barcelona - 20/04/2009
La estatua original, que retiró Franco, subsiste en la plaza de Llucmajor
Piden un paso más al Consistorio barcelonés, que ya ha acordado la retirada de la estatua franquista, obra de Frederic Marès, escultor catalán que vivió años prósperos en la posguerra, cuando recibió encargos oficiales, abrió el museo que lleva su nombre y restauró las tumbas reales de Poblet. Los días están contados, pues, para la estatua, que se ha convertido casi en el último monumento del franquismo que queda en las calles de la ciudad, tras la retirada del dedicado a los caídos, en 2003, y el de Primo de Rivera, en febrero pasado. Pero el Ayuntamiento no ha aclarado si repondrá la escultura original, de Josep Viladomat.
Ésta se puede contemplar en una rotonda de la plaza de Llucmajor diseñada por Albert Viaplana en 1990. Entonces se colocaron allí la escultura y el medallón con la efigie de Pi i Margall, retirados del obelisco en 1939. Sobrevivieron hasta los años setenta olvidados en un almacén municipal, junto a otras piezas, dedicadas a personalidades como Pau Claris, el doctor Robert o Francesc Layret, y desterradas del espacio público tras la entrada de las tropas rebeldes.
La Comissió de la Dignitat quiere que la plaza de Llucmajor no sea la última parada del periplo y reclama que las obras dedicadas al padre del federalismo vuelvan al corazón de una ciudad donde sólo este monumento y el pabellón de la II República en la exposición de París de 1937, reconstruido en la periferia, constituyen los pocos espacios republicanos que hay.
La reclamación culminó un acto en el que escritores, como Gemma Lienas y Enric Cassesses, y actores, como Carles Canut, recordaron el inicio, hace 70 años, de una persecución cultural que, opinaron, no ha remitido del todo. "Se ha creado un falso conflicto con el catalán", alertó el político y escritor Ignasi Riera, residente en Madrid. "Es necesario que los jóvenes tengamos conciencia del pasado para proteger la lengua", añadió Enric Rodríguez, un mediático actor veinteañero que, junto a dos veteranos compañeros, Carles Arquimbau y Carme Sansa, condujo un acto, apoyado por el Departamento de Cultura y el Ayuntamiento, al que acudió el secretario general de ERC, Joan Ridao. Alberto Fernández Díaz, líder del PP local, criticó el respaldo municipal a la reivindicación.
..................................................................................................................................................
Un acte lúdic denuncia 70 anys de repressió del català (Avui)
T.R.
L'acte, que es va fer als Jardinets de Gràcia, va incloure l'enlairada d'un estel amb la forma de l'Estàtua de la Victòria que es troba als peus del monòlit situat a la cruïlla del passeig de Gràcia i la Diagonal. Es tracta d'una figura femenina vestida que té el braç dret estès i enlaire, suposadament per saludar les tropes franquistes que van ocupar Barcelona. Per commemorar la victòria a la Guerra Civil, el règim va substituir la figura que hi havia abans, una dona nua que actualment és a la plaça de Llucmajor, a Nou Barris. Els organitzadors volen restablir aquella estàtua, que era al monument que originàriament retia homenatge al polític i escriptor Francesc Pi i Margall.
Actors i escriptors del país van llegir durant dues hores textos satírics contra Franco i els responsables de l'ocupació de Barcelona per denunciar la "continuada agressió de la llengua", i demostrar alhora "la vitalitat" de la llengua, en un acte amb el suport de l'AVUI. Els organitzadors van triar un indret proper al Palau Robert, que havia acollit la conselleria de Cultura, substituïda pel Centre de les forces d'ocupació. L'escriptor Ignasi Riera va animar a fer una lectura d'aquestes característiques a Madrid.