Pepe Rubianes va ser un genial actor i persona destacada per les seves declaracions antifranquistes. La carrera de productor de Rubianes hauria passat en un segon pla si no fos perquè la premsa espanyolista va recuperar unes declaracions de l'actor en el programa El Club del 20 de gener del 2006, fent sorna sobre la unitat d'Espanya. Va ser el detonant perquè es desprogramessin les funcions al Teatro Español de Madrid. I perquè la professió teatral el defensés en plena Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. A partir de llavors, es van prodigar les contractacions d'aquest espectacle, sovint per ajuntaments amb partits progressistes. La polèmica va fer triplicar el nombre de funcions.

Aquest daltabaix va afectar notablement l'humorista. Però no va voler renunciar a la seva reivindicació per la memòria i pels autors morts i apartats durant el franquisme. Rubianes treballava amb els poemes i la biografia d'Antonio Machado (fent alguna picada d'ullet al seu germà Manuel) i amb la de Miguel Hernández. El primer va morir, totalment afeblit després d'un llarg i penós exili que el va dur fins a Cotlliure. Hernández va morir a la presó. A Rubianes fer aquests espectacles li va servir per demostrar «una injustícia que encara no s'ha superat».

El juny passat, l'Audiència de Barcelona pretenia obligar l'actor i potser també el presentador d'El Club, Albert Om, a portar-los als jutjats acusats per ultratge a Espanya. El 2007, Rubianes, que qüestionava si aniria als jutjats deia lúcid per la denúncia de la Fundación para la Defensa de la Nación Española: «Amb els problemes que hi ha a l'Àfrica, tot això que està passant aquí és una autèntica bajanada.» Rubianes en més d'una ocasió va defensar que els "Papers de Salamanca" havien de totnar a Catalunya. Un record per en Pepe, que descansi en pau lluny de la dreta casposa que el va voler martiritzar.