La Comissió de la Dignitat davant de la resolució de l'Audiencia Nacional en que acorda paralitzar les actuacions endegades pel jutge Garzón en relació als desapareguts de la repressió franquista enterrats en fosses comunes, volem manifestar el següent:



1.- Són inacceptables els arguments de la fiscalia que addueixen que les investigacions entorn del delicte de desaparició de persones pugui causar "danys irreparables" a terceres persones i que això justifiqui la paralització de la investigació.

2.- L'obertura de foses on hi han desapareguts són actuacions necessàries d'investigació del delicte comès i que de cap manera pot representar cap perjudici als familiars dels desapareguts, sinó que es deu referir la fiscalia a les persones que puguin ser responsables d'aquests delictes.

3.- És inacceptable que la fiscalia, en lloc d'instar la investigació dels delictes, s'hi oposi en contra del que és el seu deure i a més ho faci -només es pot concloure- per encobrir els possibles responsables. Són aquestes les "terceres persones" a què addueix?

4.- El fet que s'estigui pendent que es resolgui un recurs sobre quin jutge és competent per portar el cas no ha d'impedir la investigació del delicte. En cas de declarar-se competent els jutges dels llocs on hi ha les fosses, les diligències fetes es traslladarien als jutjats competents que haurien de seguir les investigacions.

5.- L'actitud de la fiscalia és un reflexe de l'actitud política del govern Zapatero, de la que depèn, que demostra la voluntat d'impedir amb tots els mitjans possibles que es pugui oblir diligències penals pels delictes comesos pel franquisme com ho fa també oposant-se sistemàticament a les peticions de revisió dels processos com els de Joan Peiró, Salvador Puig Antic o Granados i Delgado.

6.- Instem al govern de l'estat que compleixi les recomanacions que li ha fet l'ONU de procedir a la investigació judicial dels crims del franquisme atès que són crims contra la humanitat i per tant imprescriptibles.

Barcelona - València 7 de novembre de 2008.