Abans de parlar-vos pròpiament del llibre “Volem els Papers. La lluita per la repatriació dels Papers de Salamanca” i de les seves versions anglesa i castellana, voldria que les meves primeres paraules fossin les de la dedicatòria que apareix a la fi de la introducció del llibre, i que firmen tots els seus autors. Aquests mots diuen així. Nosaltres, els autors, volem “dedicar aquest llibre als veritables herois d’aquesta història que són els centenars de milers de persones que van patir la mort, l’empresonament, l’exili i les confiscacions massives a mans dels franquistes pel sol fet d’haver defensat Catalunya, la llibertat i la democràcia”. En el fons, i més enllà del desig de recuperar els documents, el record d’aquelles víctimes i la voluntat de recuperar la memòria històrica –material i immaterial- han estat el veritable motor impulsor de l’acció i el pensament de tots els qui formem la Comissió de la Dignitat arreu dels Països Catalans: historiadors, arxivers, bibliotecaris, activistes, alcaldes, regidors, representants i familiars dels grups afectats pels espolis, advocats, editors, llibreters, homes i dones de perfils, nacionalitats, edats i sensibilitats diferents.

Seguidament voldria parlar-vos un moment d’aquells membres de la Comissió -i col.laboradors propers- que han estat els redactors, fotògrafs, il.lustradors i dissenyadors del llibre, i que hi han contribuït de franc amb la seva generosa feina. Difícilment es podria trobar una obra que tan fidelment respongués a la definició de “col.lectiva”: en la redacció, compilació, coordinació, traducció a diversos idiomes i correcció dels textos, voldria esmentar els següents companys i companyes: Imma Albó, Anna Almazan, Josep Altayó, Agustí Barrera, Enric Borràs, Xavier Borràs, Josep Camps, Josep Cruanyes, Henry Ettinghausen, Francesc Ferrer, Joaquim Ferrer, Julià Garcia, Josep Guia, Joe Linehan, Montserrat Milian, Rosa Maria Puig-Serra, Marta Rojals, Paula Matínez Ros, Marc Sardà, Agnès Toda i Ramon Vilardell. En aquest apartat no voldria fer cap distinció entre el valor de la feina aportada per cadascú, sempre de qualitat, però sí que m’agradaria fer una excepció i esmentar el nom de Stephen Telfer, lingüista escocès que no només es va encarregar desinteressadament de la cura de la versió anglesa, sinó que davant de l’emoció que havia de suposar ser present en un acte a la seu de la màxima institució del govern de Catalunya –la Generalitat– va voler desplaçar-se d’Edinburgh i ser present aquí amb nosaltres avui: Stephen Telfer, moltes gràcies. Al costat dels redactors i traductors, tambe voldria esmentar els noms dels imprescindibles fotògrafs, dibuixants i il.lustradors que hi han contribuït, també de franc, amb feina de qualitat: Rafel Tixé –fotògraf oficial de la Comissió- Ignasi Aragay –fotògraf i periodista que ens acompanyà al mític primer viatge a Salamanca, tan ben organitzat –per cert- per Enric Borràs i Marta Rojals. També cal esmentar els noms de Lluís Puyal, del dibuixant Fer, Pere Virgili, Josep Companys, Esteve Fermí, Agustí Ensesa, M. Lorenzo, Mané Espinosa, Marc Garrofé, Toni Alcàntara, Ivan G. Costa i Cristina Calderé, que han fotografiat els actes i dibuixat els conceptes en els múltiples llocs reals i virtuals on la Comissió ha estat present al llarg del temps. A tots ells gràcies. I gràcies també a l’eficaç feina de l’Editorial Pagès, el director del qual, Lluís Pagès, tenim el plaer de tenir present aquí al nostre costat a la mesa, havent-se desplaçat especialment de Lleida. A Lluís Pagès, Ramon Badia, Francesc i Maïs –tots ells de l’Editorial Pagès- moltes gràcies a tots. En darrer lloc –però no per menys mereixements- vodria també donar les gràcies, en nom de la Comissió, als departaments de Presidència i Cultura, pel seu molt necessari suport a aquest projecte. Agraïm especialment el suport del Conseller en Cap, Josep Bargalló, qui va accedir a obrir el llibre amb un pròleg. Lamentem que no pugui ser present aquí avui el Sr. Artur Mas, que, com a anterior Conseller en Cap, va ser el primer en obrir-nos les portes d’aquesta institució contribuint, a més, un segon pròleg al llibre. Agraïm també l’ajut rebut del Departament de Cultura i de la seva Consellera, Caterina Mieras, qui, entre d’altres coses, ens està facilitant l’arribada d’aquest llibre –en aquests mateixos dies- a quasi 3000 figures referencials del món de la política, la universitat i la cultura, tant a nivell nacional com internacional. Aviat tots els diputats, alcaldes i alcaldesses dels Països Catalans tindran aquest llibre a les mans. Per altra banda creiem especialment important dir-vos que aquest llibre arribarà aviat –amb l’ajut de la Conselleria de Cultura- a les mans dels centenars de signataris de fora dels Països Catalans que van donar el seu suport a la Declaració de la Comissió de la Dignitat l’any 2002. Tots els seus noms, i els seus engrescadors missatges, estan recollits al llibre.

I bè, de què consta el llibre que entre tots hem fet? Bé, consta bàsicament de tres parts: Una primera en què es descriu l’espoli en si, un text elaborat per Josep Crunyes i Agustí Barrera. Hi ha una segona part en què s’historia la reivindicació del retorn, de 1978 a 2002, secció on es nota la mà de Joaquim Ferrer, protagonista ell mateix de diverses inicitiatives pro-retorn al Senat. I una tercera part en què es recullen les activitats de la Comissió de la Dignitat des de la seva creació entre finals del 2001 i la primavera del 2002. A més hi ha la interessant Cronologia 2002-2004, que recull moltes de les activitats de la Comissió, compilada pel periodista i membre del Secretariat de la Comissió, Xavier Borràs. I d’altres escrits i apèndixs d’interès, a més de la interessant secció fotogràfica on hi destaca les fotos –entre d’altres- de Rafel Tixé. Però allò important el llibre és que tothom hi ha col.laborat.

Potser un dels fets que més crida l’atenció del llibre és que surt en tres versions i en tres idiomes: català, castellà i anglès. Els llibres no són ben bé iguals perquè estan pensades per encaixar millor amb les diferents sensibilitats i psicologies que de cada públic lector, segons la llengua i el rerefons cultural. Però allò que li és comú és la voluntat de retratar el cas tan clar d’injustícia històrica contra la nostra nació per donar-li la publicitat que es mereix internacionalment.

Fent una mica d’història respecte a la pròpia gènesi del llibre, cal dir que demà passat farà exactament vint-i-vuit mesos que en un acte solemne celebrat a poques passes d’aquesta sala se’n va parlar per primer cop com a projecte. Es veia la necessitat d’explicar al món la lluita de la Comissió de la Dignitat -i del conjunt de la societat catalana- pel retorn dels mal anomenats “Papers de Salamanca”. En projectar-ho, preteníem contribuir a enfortir un dels pilars fundacionals de la Comissió que consistia en voler fer-ne pedagogia i denúncia alhora, sempre des de l’apartidisme més estricte i comptant ab tothom. En aquest aspecte un dels records més dolços que tenim els de la Comissió va ser quan Kurt Pitzer, acreditat periodista americà que ens va acompanyar en el mític primer viatge a Salamanca, va dir-nos –no sé si exagerava o no- que la lluita pe retorn dels papers de Salamanca havia fet més per internacionalitzar la causa catalana que cap altra esdeveniment que ell recordés dels darrers vint anys. Exageració o no, el cert és que els tres anys d’existència de la Comissió han vist canviar moltes, moltíssimes coses. I per exponenciar aquests canvis, caldria recordar l’extremat pessimisme sobre el retorn dels papers que expressava l’enyorat amic i col.laborador de la Comissió, Manuel Vázquez Montalban, en un article publicat al diari AVUI fa exactament dos anys avui. Hi denunciava aquell dia que –i el cito- “l’Estat democràtic i de les JONS no es vol fer enrere d’un “fet de conquesta”” amb què s’identifica. Ho podreu veure recollit a la Cronologia. Une altre motiu de satisfacció per a tots els membres de la Comissió, a part del suport rebut de tots els sindicats i partits parlamentaris –menys un- del país ha estat poder acompanyar les famílies afecads per l’espoli en la seva exigència de rteorn d’allò que és seu. Els agraïm sincerament la seva confiança en nosaltres. Tampoc no puc resistir la temptació de referir-me a l’enriquidora experiència d’haver entrat en contacte amb aquells sectors salmantins que ens fan costat, sovint amb el peatge d’un estagmatisme mediàtic i professional tan com antidemocràtic. Teresa Carvajal, Aníbal Lozano i José Luis de la Heras ens han enviat missatges de suport explícit per a aquesta presentació, alhora que treballen per una propera presentació de l’edició castellana a Salamanca mateix.

No seria completa la meva intervenció, com a membre del Secretariat de la Comissió de la Dignitat, sense uns mots sobre els vitals mesos que se’ns aproximen. Voldria traslladar-vos als destacats membres del Govern català presents, però també a tots els presents, el missatge i el mandat que la Comissió ha anat rebent de forma inconfusible del nostre poble en centenars d’actes i milers de contactes amb ciutadans arreu del país en els darrers anys. L’exigència és unànime: només podem acceptar u retorn íntegre dels nostres documents. Com no ens hem cansat de sentir i també de dir, “no es pot distingir entre papers espoliats retornables i no retornables”. En aquest sentit, si nosaltres, com a Comissió, acceptem de formar part de la Comissió Assessora que aviat es convocarà, d’acord amb una proposició del Congrés, ho fem amb la condició que la nostra independència com a entitat cívica sigui respectada i la nostra autonomia de criteri completa. Crec que si una cosa ha de quedar clara de la lectura d’aquest llibre és el fet que la tasca que s’ha proposat la Comissió és de vetllar pel retorn íntegre de tota la documentació espoliada a Salamanca, la qual ha de tornar sense excepcions al Principat, a les Illes i al País Valencià, d’on mai no hauria d’have sortit. No complir aquest objectiu –per la via que sigui- seria trair uns principis que un llunyà 21 de gener, ara fa tres anys, ens vam comprometre a defensar moltes desenes d’entitats i centenars d’associats en crear la Comissió de la Dignitat. I és un compromís que es plasmarà de forma ben concerta en els importants actes que la Comissió de la Dignitat i les seves Taules de Suport pensen dur a terme en els propers dos mesos arreu del nostre territori. Aquest llibre, entre moltes altres coses, és l‘acta notarial d’aquell compomís. Molts gràcies.