Parlament d'Antoni Riba, Degà del Col·legi d'Advocats de Lleida a l'acte organitzat per la Comissió de la Dignitat a la Seu Vella "70 Anys expoliats"

Bon dia a tots, en primer lloc, vull agrair l’assistència a les autoritats presents: Molt Honorable Sr. President del Parlament, representants de les Institucions lleidatanes i diputats del Parlament.

I, també a tots vosaltres, i en especial la d’aquells que s’han desplaçat des de lluny, a fi de recolzar al Col•legi d’Advocats en aquest trist dia; i dic trist dia, perquè és lamentable, que encara avui ens tinguem que reunir, per recordar que l’any 1938, el Col•legi d’Advocats de Lleida, va tenir l’Honor d’ésser el primer organisme de Catalunya, que fou vilipendiat per l’exercit mal anomenat nacional, en prendre-li tota la seva documentació.

En primer lloc, i en nom de tota l’advocacia lleidatana, és necessari recordar, que en aquests fets si va veure involucrat el degà en aquells moments del Col•legi, el Sr. Antoni Bergós i Massó.

Donat que en aquella època, el Col•legi no tenia una seu pròpia, com avui en dia; la documentació col•legial, quedava dipositada al bufet del degà de torn; tampoc hem d’oblidar, que en aquells anys, els lletrats majoritàriament, tenien els despatxos, ubicats al propi domicili; per tant, la documentació del nostre Col•legi, es trobava dipositada a casa d’Antoni Bergós, Degà del Col•legi i advocat de reconegut prestigi, que va actuar com a defensor de molts lleidatans que vàrem patir les represàlies de la situació política, sent jutjats simplement per les seves creences, polítiques o religioses; fins i tot la seva prestigiosa actuació professional davant dels tribunals, en defensa dels ciutadans, li va portar com a conseqüència, que fos Jutjat en dos Consells de guerra, sent absolt al primer i condemnat a mort al segon, condemna que li va estar commutada per la de 30 anys de presó.


Estem convençuts de què si de tot aquell acte ignominiós, que va ésser la requisa de la documentació col•legial; i va haver algun acte de dignitat, va ésser en la manera en què la va saber afrontar el company Bergós i, amb la seva actuació davant d’uns fets que no tenien cap mena de lògica ni d’explicació, i menys de Justícia; ja que era absurd, prendre uns documents, que només tenien valor per la nostra institució.

En nom de tota l’advocacia lleidatana, volem deixar constància, del nostre rebuig als fets que avui recordem i, al mateix temps, volem agrair al Degà Bergós, el seu comportament, en aquells moments, ja que la seva actuació, va dignificar la nostra professió, com també va dignificar a tota la societat Catalana i més concretament la Lleidatana, de la que ell, era un excel•lent representat.

Sr. Jordi Bergós, els advocats de Lleida, els que ho vàrem ésser, els que ho som avui dia i els que ho seran en un futur, us agraeixen, tot el sacrifici i la humiliació, que de ben segur vàreu patir per aquests fets, i ens adrecem a vostè, donat que ja hem arribat tard per a fer-ho a la persona que corresponia, el vostre pare, i us preguem que aquest agraïment, el feu extensiu, a la resta de la vostra família; a fi de què siguin coneixedors que tenen tot el suport i la solidaritat de l’advocacia lleidatana i catalana, com ho demostra la presència en aquest acte, del President del Consell i d’alguns degans d’altres col•legis.

I, segueixo deien que és lamentable, que tinguem que recordar un fets que vàrem ocórrer fa setanta anys, perquè malgrat el temps transcorregut, no s’ha reparat encara aquella l’actuació vergonyosa.

Com a juristes, podem entendre que no admetre, que fins a la restauració de la democràcia, aquells fets vàrem estar protegits per la legislació, que els governs de torn van aprovar, amb la finalitat de “donar un símil de legalitat, que no de justícia als seus actes”. Ara bé, és incomprensible, el fet que ja han passat gairebé trenta anys, des de la restauració de la democràcia, recordem que la Constitució actual va ésser aprovada el 27 de desembre de 1978, i encara no s’han retornat els documents als seus legítims titulars. I, encara és més lamentable, que segueixi retinguda, malgrat que el 19 de novembre de 2005, va entrar en vigor la Llei 21/2005 que aprova la restitució de la documentació incautada durant la guerra civil, i així en la seva Exposició de motius es reconeix que l’objectiu de la llei és la restitució als seus titulars o successors dels documents injustament espoliats.

Sabem, que la documentació espoliada, avui dia, ja no té cap més valor que l’històric o l’afectiu per als seus legítims propietaris i, per tant, no hi ha motius ni polítics ni tècnics, que justifiquin la retenció; per això diem que és lamentable que no s’hagi retornat als seus titulars els originals que curiosament estan dipositats en un local ubicat en la Calle del Expolio de Salamanca (difícilment trobarem un carrer que defineixi tant clarament la situació; hem de felicitar al Ayuntamiento de Salamanca per l’encert alhora de decidir canviar el nom d’aquest carrer que abans es denominava Calle Gibraltar, per l’actual de Calle del Expolio).

També es fa necessari recordar, que entre els drets fonamen-tals reconeguts als ciutadans a la Constitució aprovada l’any 1978, hi ha el dret a la intimitat (art. 18), on es garanteix el dret a l’intimidat personal i familiar, així com el del secret de les comunicacions postals; i, per tant, és evident que l’Estat espanyol està infringint aquest dret fonamental, ja que és obvi, que entre la documentació incautada hi ha informació, que afecta al dret a la intimidat, perquè s’està retenint cartes, o documents on hi constant dades relatives a la ideologia o creences dels ciutadans.

En el cas concret de la documentació del Col•legi d’Advocats, encara pot resultar més flagrant aquesta infracció, ja que, tenim constància que part de la mateixa, és la relativa a designés d’advocat d’ofici, per a defensar a ciutadans, que no tenien mitjans econòmics, per a pagar-se la defensa; per tant, és obvi que de la documentació retinguda es pugui saber, noms i altres circumstancies tant personals com patrimonials dels ciutadans que vàrem necessitar de la defensa lletrada, com també els motius i les causes per les quals eren acusats. Això podria conculcar el dret a la intimitat, del que tota família hauria de gaudir, independentment l’actuació o circumstancies personals dels seus antecessors.

És per aquests motius, que ens tenim que lamentar que avui ens haguem reunit, per continuar reclamant la devolució d’uns papers, que mai havien d’haver sortit del control del seus titulars, o que almenys avui dia els seus legítims propietaris ja els tenien que haver recuperat.

Confiem en què la primera instrucció que doni el nou President del Govern, que en aquests moments pren possessió del seu càrrec, al proper responsable del Ministeri de Cultura, sigui la de procedir a la immediata restitució dels papers incautats.

Moltes gràcies a tots, per la seva paciència i atenció.

Antoni Riba. President del Col.legi d’Advocats de Lleida.

Imprimir   Enviar a un amic/ga