Dossier : "Els papers de Salamanca"

1 SIGNIFICAT

El retorn de la documentació sostreta a Catalunya i retinguda actualment a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, constitueix una legítima aspiració amb la finalitat de normalitzar l'anòmala situació produïda durant la guerra civil per l'actuació del règim franquista en disgregar per la via de l'espoli els arxius.

Des de el punt de vista de la tècnica arxivística com del polític el seu acompliment seria un acte democràtic i just d'acord amb la línia iniciada des de l'inici de la democratització a Espanya que va compensar alguns greuges del franquisme, com la llei d'amnistia política, les indemnitzacions econòmiques a particulars pels serveis que prestaren a institucions de la segona República (1931-1939), o la devolució d'alguns immobles incautats pel règim de Franco.

Aquest retorn es acord amb el practicat per altres Estats de dret del la Unió Europea, com és el cas dels arxius confiscats pels nazis i retornats pels aliats a França, Bèlgica i Països Baixos el 1945, o els fons del Ministeri d'Afers Exteriors i de la Cancelleria del III Reich restituïts pel Regne Unit a Alemanya entre 1956 i 1958. I en època més recent el 1992 Estats Units va restituir a Polònia el fons del Ministeri d'Afers Exteriors (1918-1940)

2 INICI DE L'ESPOLIACIÓ

Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939), una part de la documentació generada a Catalunya per les institucions públiques, entre elles la Generalitat de Catalunya, i privades, i la de destacades personalitats del món de la política i de la cultura, va ser requisada per les tropes franquistes al llarg de l'ocupació del territori català, iniciada a partir de l'abril de 1938. L'objectiu d'aquesta requisa era obtenir a través dels documents, una relació de persones identificades com afectes al règim republicà per acusar-les com enemigues del nou règim imposat per les armes.

La documentació requisada primer a través de la "Delegación de Asuntos Especiales" 1937, i després a través de la "Delegación para Recuperar, Clasificar y Custodiar la Documentación Procedente de Personas y Etidades del Bando Republicano", es traslladada al Convent de San Ambrosio a Salamanca, actual seu de l'Arxiu General de la Guerra Civil.

3 INSTITUCIONS AFECTADES

D'aquesta forma, la Generalitat de Catalunya, i diferents institucions públiques i privades van ser desposseïdes dels seus arxius i documents. A més de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), quedaren afectats diferents municipis catalans, com els de Barcelona, Lleida, Reus, Sort, Tarragona, entre altres.

També foren espoliades les organitzacions polítiques i sindicals com la CNT-FAI, JLL, PSUC, JSU, CADCI, UGT, USC, POUM, ERC, Sindicato de Profesiones Liberales, Unión Repúblicana de Valls, Sindicato Único de la Sanidad, Sindicato Único Regional de Luz i Fuerza de Cataluña, Asociación de Trabajadores Agrícolas, etc. I les associacions com Socors Roig Internacional (SRI), i Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).

4 DOCUMENTACIÓ SOSTRETA

La documentació afectada per l'espoliació fou la següent :
Generalitat de Catalunya, 507 lligalls de documentació sobre les següents matèries:
Estatut de Catalunya, Presidència, Justícia (serveis correccionals, administració de justícia i emparaments) Finances i Economia, Agricultura, Treball i Obres Públiques, Cultura, Esports i Radiodifusió, Sanitat i Assistència Social, Delegació a Madrid, Seguretat Interior (Administració Local, Comissaria General d'Ordre Públic) Parlament de Catalunya.
Documentació procedent dels municipis, partits polítics, sindicats i associacions que hem esmentat i que es troben en la Secció Político Social Lleida i Barcelona de l'Arxiu Històric Nacional Secció Guerra Civil, actual Arxiu General de la Guerra Civil, de Salamanca.
Documentació integrada en els fons maçònics de Catalunya.

5 INCONGRUÈNCIA ARXIVÍSTICA

Segons la teoria arxivística, un fons és un conjunt de documents d'arxiu de tot tipus reunits per una persona física o jurídica en l'exercici de les seves activitats i de les seves funcions.

D'acord amb aquesta definició, el fons de la Generalitat republicana i de les altres institucions són tots els documents que van generar sense exclusió de cap tipus.Així, l'arxiu temàtic com el format a l'Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca, resta fora d'aquella definició, ja que conserva entre altres, documents espoliats pels organismes repressius del règim franquista.

Disgregar fons d'institucions diverses per formar una unitat artificial entorn a una temàtica qualsevol vulnera tots els principis de l'arxivística tan pel que fa al procediment (disgregació de la documentació produïda o rebuda per una institució) com al resultat (acumulació artificial). Per aquest motiu no es possible l'existència d'arxius temàtics. Ja s'han criticat a nivell internacional altres iniciatives semblants, com va ser el cas de l'intent de creació a Itàlia d'un arxiu de la guerra mundial (1914-1919)

6 JUSTÍCIA DE LA REIVINDICACIÓ

El Consell Internacional d'Arxius, entitat adscrita a la UNESCO, s'ha manifestat reiterades vegades sobre el dret dels legítims propietaris a exigir la restitució d'aquella documentació que ha estat objecte d'espoli o sostracció indeguda per motiu de conflicte bèl.lic (Resolució 46/10 de l'Assemblea General de la ONU 1991).

La reivindicació de la restitució als seus legítims propietaris de la documentació sostreta a Catalunya per les tropes feixistes és un dret legítim en una societat democràtica.

En l'actualitat resta per resoldre per l'actual govern democràtic espanyol, el greuge de l'espoli infligit a Catalunya a diferents institucions, personalitats i entitats pel règim franquista, no aplicant de forma adient es principis reconeguts internacionalment en matèria de restitució de fons traslladats com a conseqüència d'una guerra.

7 LLOABLE PRECEDENT D'EUSKADI

En contrast amb el cas de la retenció dels documents a Salamanca cal citar l'exemple de la documentació de la Generalitat de Catalunya que s'havia guardat entre els documents històrics del PNB a Villa Izarra (Baiona, Lapurdi, Estat Francès). Un cop localitzat per Abertzaletasunaren Agiritegia, l'Arxiu del Nacionalisme Basc, els acords entre la Fundació Sabino Arana i organismes catalans va assegurar la prompta devolució d'aquests documents previ el seu estudi i digitalització de documents per part del Generalitat de Catalunya. La majoria havien estat generats en els darrers temps de la Guerra Civil i des de la Layetana Office a París. Un acord signat el 9 de febrer del 2001 cedia els documents definitivament als catalans dins les iniciatives promogudes per la Comissió President Companys. El febrer del 2002 es formalitzava el retorn.

Imprimir   Enviar a un amic/ga