DONCS SI IMPORTA. Article Toni Strubell a El Demà

El cansament, la indiferència i la desinformació dels ciutadans són tres eines formidables amb què compten les administracions per vetllar pels seus interessos més diversos. Regularment ens diuen, a través de declaracions o “enquestes”, quines són les coses veritablement importants per a nosaltres els administrats, i quines són les que no ens treuen el son. És una manera molt còmode que tenen per justificar què prioritzen i què fan oblidar, segons els convingui. En paral.lel a això, comptem amb un aparellam igualment formidable per tal d’assegurar que els administrats tinguem una percepció adecuada de la importància -o no- de les coses. Si dic que l’anomenada Memòria Històrica és un dels temes favorits en aquest joc –pràcticat, cal dir, a quasi totes les administracions- crec que no ho faig impulsat per cap frustració personal –que també- sinó simplement amb l’ànim de denunciar què hi ha al darrera. Estic convençut que l’obviament del que significà el franquisme és una magnífica palmadeta a l’esquena per a molts aprofitats qu així poden seguir engreixant-se gràcies a la continuïtat del llegat totalitari existent a l’Estat espanyol actual.

En aquest aspecte, els qui seguim aquests temes haurem vist, darrerament, un valent intent per part de l’incombustible diputat Joan Tardà de canviar alguns aspectes infumables de la Llei de la Memòria. Ha denunciat el mateix que darrerament ha denunciat la mateixa Comissió de Drets Humans de l’ONU: el fet que la no derogació de la Llei d’Amnistia de 1977 permet la continuada impunitat –sobretot moral i política– dels criminals del franquisme avui. En fer-ho, Tardà simplement ha demanat que a l’Estat espanyol es faci el mateix pas democràtic i reconciliador que van fer països com Sud-àfrica, Alemanya, Itàlia o Argentina, quan aquells estats també van haver de superar una dictadura. El més sorprenent, però, és que en intentar-ho, Joan Tardà hagi estat insultat i titllat de dir “barbaridades” i “bromas macabras y pesadas” per part de l’ínclit diputat del PP, Jorge Fernández Díaz. El popular ha afegit aquestes perles: "Nos pasamos el día hablando de fosas, criminales y asesinos (…) Son los socialistas los que han creado este clima con su malhadada ley de la memoria histórica". La qual cosa no és veritat. El que ha creat aquest clima irrespirable (en què Martín Villa pugui presidir Sogecable, en què no s’anul.len les penes del franquisme, en què es condecoren torturadors o en què Franco continua ostentant les alcaldies “honorífiques” de tants ajuntaments) és el fet que no s’hagi fet net amb la història. Que Espanya no hagi fet els seus deures, com tot Estat democràtic. L’oblit dels crims franquistes és el que possibilita la perpetuïtat de la misèria i el menyspreu de les víctimes que encara regna. No veure-ho és negar-se a afrontar un dels reptes polítics i morals més grans que té plantejat l’actual Estat espanyol. Els obsessos no són els qui ho volen corregir, sinó els que insisteixen a no deixar-ho fer. I el més gros és que el PSOE hagi acabat votant igual que el PP, per seguir ignorant les recomanacions de l’ONU que el Sr. Tardà volia fer complir. Aviam si això no té importàn

Imprimir   Enviar a un amic/ga