Discurs 11 de setembre 2002

Dimecres, 11.9.2002. 00:00h

Acte Comissió 11 setembre, Arc de Triomf
Bona nit. En nom de la Comissió de la Dignitat, entitat que lluita pel retorn dels documents catalans segrestats a Salamanca, voldria agrair l'oportunitat que ens ha ofert la Comissió de participar en aquest acte. L'11 de setembre sempre és un bon moment per reflexionar sobre el moment que viu la nació catalana. Enguany, amb l'ombra eclipsadora que significa el símbol globalitzador -gairebé diria anorreador- de l'11 de setembre americà, i també amb la greu recrescuda del nacionalisme espanyol que patim, ho és d'una manera ben particular.

És un bon moment per preguntar-nos sobre el model europeu que més interessa els catalanistes avui. Potser estaria bé de començar amb la pregunta: representa l'Europa actual una garantia per al desenvolupament dels nostres drets com a ciutadans d'un país sense estat? Per entendre'ns, podem dir que Europa ens dóna els mateixos drets als catalans a casa nostra, que a un anglès, un francès, o un grec a la seva?

La resposta a aquestes dues preguntes ha de ser, malauradament, que no. Al menys provisionalment. L'Europa política actual és l'Europa dels Estats. És una Europa que, com l'ONU, viu a expenses dels interessos i els vetos d'uns Estats ben concrets. Hi ha diversos drets que no s'hi observen i de froma sistemàtica. Europa no observa aquell dret bàsic dels pobles qué és el dret de l'autodeterminació de les nacions sense estat. No ho observa al seu interior en casos com el de Còrsega, Euskadi o Catalunya, ni el garanteix tampoc per a aquells països del seu extraradi, com la República Saharauí Occidental o el Kurdistan, que el reclamen per pura supervivència.

¿I què podríem dir de l'Europa com a impulsora dels drets socials i econòmics dels seus habitants i veïns? Tampoc la cosa no està gens clara. Cada dia que passa veiem com es reforça la idea d'una Europa com a refugi de privilegiats a costa dels de fora i encara a costa de part del de dins . Dins l'Estat espanyol veiem que el fet de formar part d'Europa no està impedint que els rics siguin cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres. Tampoc no ha impedit que un 40% de la riquesa i del patrimoni privat s'acumuli en mans d'un reduït 2,4 % de la població. I la cosa no sembla pas que pugui millorar amb les actuals polítiques.

Certament, per assegurar que els catalans ens poguem sentir a gust dins Europa, haurien de canviar moltes coses. Certament, no podem fer gaire cas d'aquells que ens asseguren que Europa és la solució de tots els nostres problemes perquè no ho és. Tanmateix, estem obligats a lluitar per canviar-la.

En aquest context us volia parlar d'un tema ben concret i candent. El tema dels importants arxius catalans retinguts a Salamanca. Com sabeu, la Comissió de la Dignitat porta gairebé un any denunciant davant l'opinió pública que el Sr. Aznar i la Ministra del Castillo no volen tornar els documents generats per institucions, entitats i particulars catalans abans del 1939. Aquells documents van ser segrestats pels franquistes en envair Catalunya. Van ser enduts a Salamanca on els van fer servir per exercir una de les més cruels i brutals operacions de repressió que es recorden a Europa.

Però al Sr. Aznar no ho vol solucionar com ho faria qualsevol dirigent demòcrata. Fins i tot el Sadam Hussein s'ha avançat al President espanyol a l'hora de tornar els arxius de Kuwait. Aznar, com a bon hereu de l'esperit franquista, li és igual com, per qui i perquè foren espoliats aquells documents. Li és igual d'abusar de la sensibilitat dels catalans. Li és igual que aquells documents portessin a la mort, l'empresonament o l'exili de milers de catalans. Per a ell, són un bonic souvenir, un botí de guerra que li resulta electoralment rendible de no tornar. Tampoc els hauria tornat -deu pensar- el seu avi ni Onésimo Redondo. Jo afegiria que tampoc Mussolini ni Hitler no els haurien tornat. Hem de pensar, doncs, que Saddam Hussein és més demòcrata que Aznar?

Amb els nostres documents el PP, amb la col.laboració inestimable del PSOE, vol fer un nou museu de l'Holocaust, però amb la particularitat que seran els botxins i no pas els represaliats que hi seran honrats.

I bé, com han reaccionat els Estats d'Europa d'aquest escàndol totalitari? Què han respost quan els ideòlegs del PP ho han justificat amb una evocació del derecho de conquista? Doncs s'ho han espolsat dient que això era una qüestió interna dels espanyols. El cert és que pagaria per veure quina cara posarien els dirigents d'aquests mateixos estats si algú pretengués segrestar-los els seus documents històrics. A aquesta Europa hipòcrita, on l'extrema dreta participa en més d'un govern, no li costa gens de fer els ulls grossos quan als països sense estat se'ls continua fent víctima dels mals tractes domèstics. No els fa ni fred ni calor, com no els en va fer l'any 1936, que la democràcia estigui en joc a casa nostra com més d'un diu que ho està avui.

Però malgrat tot, no hem d'oblidar que també hi ha una altra Europa. Hi ha una altra Europa de la solidaritat, de les organitzacions de drets humans i de les persones lliures i crítiques. Aquesta Europa, encapçalada per universitaris, premis Nobel, artistes, intel.lectuals i d'altres destacades personalitats com Mario Soares, Francesco Cóssiga o Mikis Theodrakis -entre moltíssims més- aquesta Europa -dic- li acaba de dir ben clarament al Sr. Aznar que no s'ha de portar com un "vulgar cabo de la legión". Aquesta Europa li acaba de dir Sr. Aznar, en termes molt clars- que ha de tornar els documents robats immediatament.

Aquesta Europa sí que ha trobat indecent que el Govern espanyol en vulgui fer una exposició el proper 15 d'octubre dins el programa de Salamanca Ciudad Europea de la Cultura 2002. Aquesta Europa, exigent i lliurepensadora, demana que aquests documents siguin tornats als arxius dels seus legítims propietaris, que són -entre d'altres- la Generalitat, l'Esquerra Republicana, el PSUC, la UGT, la CNT, el CADCI, més de cent ajuntaments catalans i moltes institucions, particulars i famílies catalanes més. Aquesta Europa sí que s'ha posicionat clarament al costat dels catalans, tot blasmant l'indigne comportament del govern del Sr. Aznar. Podem estar segurs que, en molts punts d'Europa i del món, el comportament del Sr. Aznar i el seu govern està començant a provocar tot tipus de recels i censures.

A mans dels catalans, doncs, ha d'estar la decisió sobre el model d'Europa que volem. Volem l'Europa dels Estats, que mira per uns interessos ben concrets? O volem l'Europa dels Pobles i les Nacions lliures? Volem una Europa que només aplaudeix Garzón quan encausa generals colpistes sudamericans? O volem una Europa que denunciï una Espanya que no ha demanat comptes a cap criminal de guerra franquista, com ara Ramón Serrano Súñer, segurament responsable -ell solet- de moltes més morts inocents que no els Generals Pinochet, Videla i Galtieri plegats?

Jo crec que és clar el que volem els catalans. Volem una Europa sense tolerància als dèficits democràtics; una Europa capaç de reprovar un govern com el d'Aznar quan aquest es nega a condemnar el franquisme. Volem una Europa que ens ofereixi garanties clares respecte de les nostres llibertats nacionals i dels nostres drets com a persones humanes. Nosaltres tenim dret a escollir quina Europa volem, i quina no volem. Quin Estat volem, i quin no volem. I és la dignitat que ens confereix aquest dret.

Per acabar, volia aprofitar per convocar-vos a totes i a tots a la concentració que la Comissió de la Dignitat pensa convocar el vespre del dimarts dia 15 d'octubre davant la seu de la Delegación del Gobierno espanyol a Barcelona. La Comissió de la Dignitat us convida a sumar-vos a la protesta cívica que farem contra l'exposició que aquell mateix dia pensen inaugurar a Salamanca amb els nostres documents. El fet que aquell mateix dia farà 62 anys que els precursors de l'actual Govern espanyol assassinessin el President Lluís Companys, sense que ningú no ens n'hagi demanat perdó, crec que serà un motiu afegit per manifestar-nos-hi tots plegats. No hi falteu doncs.

Moltes gràcies. Visca Catalunya!

---