Visca la llibertat. Litografia d'Antoni Miró
Textos de les intervencions dels cònsols de França i Alemanya
ELRASCLET
Companys i la foto del conseller
Jordi Muñoz / jordimunoz@mesvilaweb.cat
El procés previst pel conseller Saura per presentar al ministre de Justícia, a través de la família de Lluís Companys, una sol·licitud per a la reparació i el reconeixement de la figura de l'expresident de la Generalitat resulta sorprenent. En primer lloc, perquè accepta convertir una qüestió de país en una qüestió semiprivada. Companys no és una víctima més del franquisme: en virtut del seu càrrec, era el màxim representant del poble català. I, per tant, el seu afusellament té una dimensió que depassa, de molt, l'àmbit familiar. Per molta foto que es faça el conseller al Palau de la Generalitat amb la néta del president Companys, acceptar tramitar la sol·licitud a través de la família representa una renúncia per part de la Generalitat que Saura no sembla haver calculat bé.
En segon lloc, sobta la iniciativa de Saura perquè no compta amb el consens, ni tan sols, dels tres partits del govern. És més, el mateix partit del president Companys s'hi ha mostrat contrari. Saura ha mostrat una manca de respecte que es podia haver estalviat. Si no fos per la necessitat irrefrenable que senten molts polítics d'estar contínuament fent-se fotos.
I en tercer lloc, perquè una declaració del ministre de Justícia no sembla una reacció proporcional al greuge històric. Pensar que amb un document signat per un espuri ministre espanyol, a petició individual dels familiars, d'alguna manera es restitueix la memòria de les víctimes sembla una broma de mal gust. Sobretot perquè, malgrat que ens diguen el contrari, implica renunciar, explícitament o implícita, a l'anul·lació de la sentència de Companys i de tota la resta de causes.
Imprimir
Enviar a un amic/ga