Acte de presentació al Conseller en Cap, Sr. Artur Mas, dels Suports Internacionals per al Retorn dels Documents catalans retinguts a Salamanca.

Parlament del Representant de la Comissió de la Dignitat, el seu Coordinador Antoni Strubell i Trueta.

Palau de la Generalitat. 21.6.2002

És un plaer i un honor poder presentar davant el Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya -i en nom de la Comissió de la Dignitat- els noms de personalitats dels cinc continents, que han donat suport a la Declaració per al retorn a Catalunya dels documents robats a Catalunya pel règim franquista als anys 1938-39. És el resultat de la feina realitzada per la Comissió de la Dignitat en els darrers cinc mesos. Creiem que la tasca que hem dut a terme és un deute que teníem tots els catalans, amb tants i tants compatriotes nostres que van patir persecussions de tota mena en base a l'escrutini policial d'aquells documents als anys 40. També ens ha servit d'estímul la necessitat que tenen de recuperar el seu llegat històric totes les organitzacions afectades, des dels sindicats com la UGT, CADCI, CNT o els partits com ERC o el PSUC, fins als particulars, com la família Rovira i Virgili i tants d'altres.

En aquesta campanya concreta, el nostre objectiu principal ha estat el de fer conèixer internacionalment la injustícia que suposa que els documents catalans emportats com a botí de guerra pel règim franquista els anys 1938 i 1939, encara no hagin estat retornats de Salamanca.

El segon objectiu que ens ha guiat ha estat el de recaptar suport internacional per als nostres arguments. I creiem -Sr. Conseller en Cap- que hem obtingut una resposta més que contundent. Ens omple de satisfacció el fet de poder dir que hem vist ampliament secundats els nostres arguments quan els hem exposat en àmbits acadèmics internacionals. I no sols això. Al costat dels arguments en què ens basàvem inicialment -arguments avançats des de les més altes instàncies de la arxivística nacional catalana- i al costat dels arguments que ens fornien les orientacions d'UNESCO pel que fa al retorn de documents després del seu desplaçament en temps de guerra o conflicte, hem tingut la satisfacció de veure com catedràtics dels 5 continents encara ens aportaven nous arguments per justificar el retorn dels nostres arxius.

La feina de la Comissió ha consistit, bàsicament, en fer circular massivament els nostres documents i la nostra posició sobre aquest problema en els principals cercles universitaris dels 5 continents. Buscàvem suport per als dos punts que formen el nucli reivindicactiu de la nostra Declaració que són, en primer lloc, el retorn i el reconeixement de la potestat catalana sobre els documents; i, en segon lloc, la suspensió de l'exposició "Proapaganda en guerra" que encara figura al programa de Salamanca Ciutat de Cultura 2002.

Fins avui -Sr. Conseller en Cap- us podem informar que hem aconseguit el suport a la Declaració de més de 500 personalitats de tot el món a la nostra posició: per citar-ne només alguns, podríem esmentar els noms de Premis Nobels com Rigoberta Menchú o Adolfo Pérez Esquivel; els d'ex-caps d'Estat com Mario Soares o Francesco Cossiga. Cal citar també figures clau del món artístic com ara Mikis Theodrakis, Peter Gabriel o Georges Moustaki. Especialment plaent ens ha resultat el suport de líders del món de la defensa dels drets humans com Françoise David o Nawal el Saawadi, i el d'històrics defensors de les llibertats com ara els integrants de les Brigades Internacionals Lincoln, Peter Lotto o Clarence Kaillin.

Però crec que on més han de prendre nota les autoritats espanyoles respecte a la força dels nostres arguments és en el suport que hem rebut de més de 500 catedràtics de fora de l'Estat espanyol. Les dades són contundents. Aquests catedràtics, molt majoritàriament d'història, ciències polítiques i humanitats, procedeixen de 207 universitats i 48 països diferents del món sencer. Ens han donat suport catedràtics d'exactament 100 universitats europees i 91 d'americanes -70 de les quals a Estats Units. Hem rebut suport de catedràtics de països tan llunyans i diferents entre si com ara Mèxic i Bulgària, Làtvia i Tunísia, Viet Nam i Fiji o Geòrgia i Taiwan. No podríem citar tots els qui ens donen suport, però valgui com a selecció aleatòria els noms de James Petras, Susan DiGiacomo, Howard Zinn, Benjamin Stora, Shirley Mangini, Sebastian Balfour, James Flynn, Alan Yates, Thomas Bisson, Noam Chomsky, Kathleen McNerney, Ulises Moulines, Stanley Payne, Paul Preston, Moshe Zuckermann o Henry Ettinghausen -present avui entre nosaltres-, i tants més, molts d'ells i elles, autèntiques eminències en les seves disciplines respectives. Hem quedat admirats de veure que la nostra posició no sols era fàcilment entesa, sinó que a més era vista amb comprensió -de vegades fins i tot indignació- arreu. Encara no hem rebut cap comunicació d'algun catedràtic que s'oposés a la nostra demanda. Això ens confirmaria que no estem defensant una posició subjectiva ni merament emocional.

També hem après coses, i hem sabut que de problemes relacionats amb les sustraccions de documentació n'hi ha a diversos punts del món. D'Estats Units, Palestina, Sudàfrica, Egipte, Grècia i Perú hem rebut comunicacions de suport d'arxivers i col.lectius arxivístics que pateixen situacions semblants a la nostra. Des d'algunes instàncies fins i tot se'ns ha convidat a Congressos per explicar la nostra posició. D'un important arxiu jueu als Estats Units hem rebut darrerament una nota corprenedora que apuntava que un dels pitjors aspectes de l'Holocaust fou, precisament, la destrucció per part dels Nazis de milers de tones de documentació jueva a tot el Centre d'Europa. Tindrem -a partir d'ara- bons aliats arreu.

En definitiva -Sr. Conseller en Cap- el veredicte que hem rebut de la comunitat acadèmica internacional- és molt clar. És un veredicte que no admet discussions ni matisos. Els nostres documents han de tornar de Salamanca i com més aviat millor. Esperem que des del Govern català es farà conèixer al govern espanyol aquest sentiment generalitzat al si de la comunitat acadèmica del món, i que se'n faci un ús adequat per complir una reivindicació que és d'una justícia tan diàfana com reconeguda mundialment.

Moltes gràcies.

Imprimir   Enviar a un amic/ga